És difícil trobar algú que no aposti per la sostenibilitat i l'ecologia, són conceptes que cada dia sentim per tot arreu. Ser sostenible és desenvolupar les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les futures generacions. És garantir un equilibri entre el creixement econòmic, el respecte al medi ambient i el benestar social. Per tant, una persona sostenible seria la que aposta pel seu avanç respectant l'equilibri esmentat. Penso que ser sostenible no hauria de ser una opció, més aviat hauria de ser un estàndard que vingui de sèrie amb tots nosaltres, però veig que encara ens queda molt camí per recórrer.
La sostenibilitat com a objectiu final està assentada, però fallen les vies per portar-la a terme. En diversos camps avancem molt ràpidament, la societat moderna va a tota pastilla, aquesta velocitat ens genera moltes satisfaccions, però també ocasiona problemes. El creixement econòmic comporta moltes vegades desigualtats, sobretot entre el primer i el tercer món, però també dins la mateixa societat d'un estat avançat. La velocitat d'enriquiment d'uns és similar a la velocitat d'empobriment d'altres. I ser més ric no sempre beneficia, moltes vegades implica destrucció d'ecosistemes que per si sols ja són prou productius, o bé malmetre zones necessàries per mantenir l'equilibri del medi. Un creixement econòmic descontrolat ocasiona tant desequilibris econòmics com socials. Créixer de pressa també ataca el medi, sovint amb efectes irreversibles, de manera que les solucions reparatòries acostumen a ser a llarg termini i amb uns costos que molts cops són excessius o directament inassumibles. Sempre és bo fer reflexions personals, sobretot en qüestions importants, en aquest cas penso que també és bo fer-ho col·lectivament. L'objectiu d'una societat moderna hauria de ser gaudir de la màxima qualitat de vida, però no a qualsevol preu. Per a mi ser ecointel·ligent i sostenible representa disposar d'un grau de riquesa suficient per tenir cobertes les meves necessitats bàsiques gaudint al mateix temps de les comoditats que la modernitat ens ha portat, però també és atendre el benestar social, sense discriminacions per sexe o raça, buscant una igualtat en tots els àmbits que faci desaparèixer els desequilibris actuals. Tinc clar que sense polítiques sostenibles que no perjudiquin més el nostre entorn no anem enlloc. És necessari recuperar espais malmesos i preservar els actuals. També és un deute moral eliminar les discriminacions que avui encara trobem, i és imprescindible l'ajut incondicional als col·lectius desfavorits. Només quan estiguem plenament convençuts, com a individus i com a col·lectiu, dels avantatges de ser sostenibles, serem capaços de gestionar d'una manera més eficient i sana les nostres necessitats sense comprometre ni perjudicar el benestar de les futures generacions. Jo tinc clara la meva aposta per defensar aquest model social que busca la igualtat i l'equilibri en tots els àmbits. Siguem Smart People.
