28 de març de 2021
28.03.2021
Regió7

La salut tractora

28.03.2021 | 00:00
La salut tractora

El club d'Estats de la Unió Europea s'està cobrint de glòria. Aquesta setmana hem tornat a viure diversos incidents vinculats a la vacunació. Dubtes sobre les franges d'edat per a les vacunes d'Astra-Zeneca, especialment per part de l'Estat espanyol; incompliment en les previsions de subministraments; sospites de priorització de les empreses americanes o britàniques cap a altres destinacions; obstacles de tipus nacionalista cap a les vacunes russes i xineses. I incapacitat d'homogeneïtzar els comportaments de tots els estats. Així és el cas d'Espanya amb els seus criteris sempre díscols davant dels quals la UE calla com no fa davant les singularitats d'Hongria, que ha tirat pel dret amb les vacunes extraeuropees, com fa amb el poc respecte als drets democràtics.

S'està demostrant que sustentar la democràcia i el mercat lliure sense disposar de tota la cadena de valor des de la recerca a la producció, passant per la tecnologia, és missió impossible. Altra cosa és preservar oasis democràtics i de lliure mercat en països petits oberts totalment al món i, per tant, viables per les seves aliances comercials inconfessables amb les grans autocràcies globals; els nòrdics i els Països Bàltics i del Benelux en podrien ser un possible exemple. Així que des de Catalunya faríem bé d'aprofitar tot allò bo que ens pugui proporcionar el marc europeu, però no refiar-ho tot a una sola carta.

En aquest sentit Catalunya ha de transformar el seu sistema de ciència, de tecnologia, de serveis públics sociosanitaris i d'empresa. Per això és bo fer una ullada a l'Informe de la BioRegió de Catalunya 2020 presentat aquesta setmana per Biocat (organisme públic) i CataloniaBio & HealthTech (associació de 180 empreses del sector R+D+I de la salut i les ciències de la vida a Catalunya). Allà s'informa que el creixement de la inversió en les ´startups' de salut de Catalunya es duplica en només dos anys, i supera els 200 milions el 2020, quan el 2018 van aconseguir 112 milions. El capital risc ha estat la principal font d'inversió i ha sobrepassat, per primera vegada a la història, el llindar dels 100 milions d'euros. Han estat un total de 41 operacions, el 58% més respecte al 2019. La biotecnologia ha estat el subsector que ha crescut més, amb una inversió rècord impulsada per tres grans operacions que sumen 75 milions d'euros. Si bé les operacions més grans es concentren en els subsectors biotecnològic i de tecnologies mèdiques, són les companyies de digital health les que han experimentat un creixement més ràpid, on la inversió s'ha multiplicat per 2,6 des del 2018.

Segons ha destacat Jordi Naval, director general de Biocat, el potencial d'escalat de l'ecosistema català pot arribar al nivell d'altres països europeus. El sector de les ciències de la vida i la salut contribueix el 7,3% al PIB de Catalunya i a l'ocupació amb 230.000 persones. El 62,2% de la inversió conté participació internacional present en 4 de cada 10 rondes de finançament. Els inversors internacionals s'han multiplicat per cinc respecte al 2015, i s'ha passat de 14 a 73 inversors el 2020: Europa (42) i Estats Units (22). Així que els models de negoci i els equips que lideren les startups catalanes es demostren competitives al mercat global.

La presentació d'aquestes dades d'inversió de les start-ups de salut catalanes coincideix amb la inauguració de la 15a edició de BIO-Europe Spring, l'esdeveniment que és previst que se celebri a Barcelona per quart cop consecutiu i reuneixi la indústria biotecnològica, farmacèutica i financera especialitzada en ciències de la vida i la salut a Europa. En l'esdeveniment previst entre el 22 i 25 de març en format completament virtual, la presència catalana representa el 65% de la delegació de l'Estat.

Aquesta realitat il·lustra sobre els impactes positius que acaben tenint decisions estratègiques i la seva continuïtat en el temps, com va ser la fundació del clúster de ciències de la vida i de la salut BIOCAT, creada pel Govern d'esquerra catalanista a la Generalitat, l'any 2006. La seva finalitat era impulsar la BioRegió de Catalunya com un dels principals hubs europeus i alhora oferir capacitat innovadora als investigadors i professionals amb programes per millorar el talent i l'emprenedoria; accelerar la transferència de tecnologia i el creixement empresarial donant suport a la transferència tecnològica i a les start-ups, i afavorir l'atracció d'inversors i inversió a l'ecosistema.

En resum, calen apostes estratègiques. Perseverar-hi al llarg del temps. Triar segments on se sap que tenim potencial de partida. Jugar a la lliga internacional. I intentar sempre controlar tota la cadena de valor, des de la recerca més capdavantera fins a la producció de proximitat, passant per la tecnologia. L'agrupació en clústers facilita la dimensió crítica per assolir l'èxit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook