El ràpid desenvolupament i arribada al mercat de diverses vacunes contra la covid es pot considerar un èxit mundial. Una combinació de factors ho expliquen, començant perquè el genoma del virus va ser seqüenciat ràpidament i compartit online. Els millors investigadors del planeta van compartir esforços en la recerca d'una vacuna eficaç, es van suspendre les feixugues i excessives regulacions que endarrereixen el procés i voilà! L'èxit ha estat espectacular. Un matrimoni d'investigadors alemanys d'origen turc desenvolupa la vacuna BioNTech, aliant-se amb la nord-americana Pfizer per a la seva distribució mundial. I a la fórmula Pfizer-BioNTech segueixen la de Moderna, AstraZeneca, la russa, la xinesa i altres. Tot un exemple de com la divisió internacional del coneixement i el funcionament de la ciència en obert permeten formar-se esperances per un futur millor de la humanitat. El problema, però, ve a continuació amb les patents i el dret exclusiu a la producció de les vacunes patentades durant 20 anys.
No és una història nova, sinó repetida. Àfrica va patir una onada de sida l'any 1998. I els costosos medicaments antiretrovirals, que des del 1996 ja estaven disponibles, van trigar 10 anys a arribar als països pobres a un preu accessible. Ara, un centenar de països, diverses organitzacions i 115 diputats europeus han fet arribar a l'Organització Mundial del Comerç, que gestiona els drets de propietat intel·lectual, una petició en suport de l'exempció temporal de les patents que bloquegen la producció de vacunes contra la covid. El Regne Unit i els EUA s'hi oposen amb l'argument que les patents són necessàries per incentivar la innovació i la recerca. Un informe publicat per la revista mèdica The Lancet mostra, però, que els productors (un oligopoli molt poderós) van rebre més de 10.000 milions de fons públics provinents del pagament d'impostos per finançar les vacunes. Les autoritats que diuen lluitar contra les desigualtats no haurien de permetre un finançament tan regressiu ni promoure de facto un accés tan desigual a les vacunes. En 130 països on viuen més de 2.500 milions de persones no n'ha arribat ni una, i a casa nostra en falten.
Quan es descobreix i desenvolupa un nou medicament o vacuna, l'empresa farmacèutica ho patenta per tenir l'exclusivitat i impedir la producció de tercers. Això li permet controlar el preu, que s'encarirà, i la producció, que es reduirà. El distingit investigador manresà Pere Joan Cardona i Iglesias, creador de la vacuna Ruti contra la tuberculosi, declarava al FAQS que el problema per fer avançar la vacunació és més de dificultats en la producció que de patents. Però la patent és un monopoli legal que restringeix artificialment la producció. Milers de petits laboratoris farmacèutics i fàbriques de producció, que ara estan parades i excloses de la fórmula de la vacuna, es podrien posar en marxa si es compartís el coneixement necessari. Però amb la propietat intel·lectual vigent, les úniques companyies que poden fabricar la vacuna són les que tenen la patent. Per tal que els laboratoris puguin produir les vacunes contra la covid necessiten coneixements tècnics i accés a informació que està protegida amb caràcter de confidencialitat per l'empresa propietària de la patent.
El descobriment de les vacunes ha estat un èxit, però la campanya de vacunació està sent un fracàs. L'accés al genoma del virus es va fer públic immediatament a Internet, però la producció de vacunes està restringida per drets de propietat intel·lectual. Els economistes Michele Boldrin i David Levine, experts en el tema, sostenen que les patents no són necessàries per protegir la innovació i que s'haurien d'eliminar. Defensen que no ha fomentat el progrés tecnològic ni incrementat els nivells de recerca. Que les grans innovacions no han sorgit d'entorns regulats i protegits, sinó de la dinàmica empresarial competitiva i cooperativa. És només després de les fases inicials d'innovació explosiva i quan el creixement de les vendes es frena, que les indústries recorren a la demanda de protecció legal amb patents per assegurar un nivell sostingut de beneficis. L'evidència històrica suggereix que, tot i que un sistema de patents feble i limitat pot augmentar lleugerament la innovació amb efectes secundaris limitats, la sobreprotecció actual retarda la innovació i genera molts efectes adversos.
El destacat economista austríac Fritz Machlup, estudiós de la societat de la informació i del coneixement com a recurs econòmic, afirmava que, amb les últimes dades disponibles, seria irresponsable instituir un sistema de patents. Les indústries informàtica i biotecnològica van progressar moltíssim sense necessitat de protecció legal. El món ha avançat amb el lliure intercanvi voluntari, abolint les restriccions comercials. Les patents no deixen de ser monopolis legals que impedeixen l'accés al mercat i restringeixen la producció.
La recerca subvencionada per l'Estat no hauria de possibilitar la creació de nous monopolis privats ni permetre la seva apropiació a títol lucratiu, sinó que hauria d'estar disponible per a tothom. Aquesta reforma seria particularment útil per a la indústria farmacèutica, i ara del tot necessària per a la producció i distribució massiva de les vacunes contra la covid. Aquestes són un bé públic global i és responsabilitat dels governants que arribin a tothom.
La fórmula legal per suspendre l'exclusivitat de les patents està perfectament prevista amb les llicències obligatòries (article 95), i els seus supòsits són plenament aplicables a la situació actual.
El món necessita el lliure accés a la recerca i l'intercanvi de coneixement per activar la producció massiva de vacunes.
