El degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Oriol Amat, el president de Pimec, Antoni Cañete, i el membre del Grup d'Experts per a la Reactivació de l'Economia Catalana (GEREC) Àngel Díaz van presentar, fa poc, l'informe «Els fons europeus, una oportunitat per al turisme a Catalunya». S'hi defensa la preparació i millora de la destinació Catalunya perquè sigui una destinació digital, sostenible, igualitària i cohesionada, amb la posada en valor d'atractius del territori, cultura i tradicions, així com la creació de nous imaginaris i pols d'atracció. A més, aposta per fomentar i consolidar el concepte d'economia del visitant, deixant enrere la visió segmentada del turisme tradicional vacacional i de negoci. D'altra banda, preveu la creació d'un sistema d'indicadors per a mesurar l'impacte de l'economia del visitant en els ingressos, l'ocupació, la fiscalitat, les infraestructures i equipaments, la imatge de marca, la capacitat d'atraure talent i inversions i l'aportació al nivell de vida de la ciutat o territori, tot definint processos d'informació i formació per a millorar la relació entre visitants i residents.

Entre les propostes del GEREC, també s'hi inclouen actuacions per la millora de les competències de persones, empreses i institucions del sector turístic, així com de millora de les capacitats de gestió i presa de decisions a la destinació. Finalment, el document defensa fomentar les aliances entre els diferents subsectors turístics per reforçar la competitivitat de la destinació i les empreses. Demanen a les institucions, públiques i privades, a les empreses i als agents socials, treballar conjuntament per identificar, donar forma i presentar aquells projectes que puguin ser més ambiciosos i determinants per al futur de Catalunya com a destinació líder a escala mundial.

Amat va destacar que «a Catalunya el sector turístic representa més de l'11% del PIB, i genera més de 400.000 llocs de treball», i va recordar que «la cadena de valor del turisme és molt àmplia i té uns impactes directes, indirectes i induïts sobre el conjunt de l'economia molt importants». I Antoni Cañete recordà que «el turisme és el primer sector del nostre país en termes de facturació i d'ocupació». Defensà «treballar per recuperar el turisme i evitar desprestigiar-lo, així com aprofitar els fons Next Generation EU per invertir en la digitalització i la sostenibilitat del sector».

En l'informe amb visió a mitjà i llarg termini cal pensar en com donar resposta a la crisi actual de demanda, d'activitat i de mobilitat que es superposa a un relatiu qüestionament del model turístic de Catalunya/Barcelona i d'alguna manera obliga a realitzar un cert replantejament de les seves bases i competitivitat. S'aposta per canviar la nostra visió conceptual del turisme, des del «turisme tradicional» (vacacional/negoci) cap a la de l'«economia del visitant» (cadena de valor de la destinació dirigida a atendre al que ens visita, per qualsevol motiu). Aquest nou concepte és molt més ampli i enriquidor per a la destinació, tant des del punt de vista polític com econòmic i social, i permet tenir una visió transversal de causes i efectes i aprofitar les nostres fortaleses i potenciar les nostres oportunitats.

Si es parla d'economia del visitant tindria sentit plantejar-se quins són els usos que el visitant pot fer de la destinació i classificar-los en funció d'aquest ús, doncs això donaria la possibilitat de seleccionar aquells usos, i, per tant, visitants, que més ens interessin com a territori i com a destinació. Des del punt de partida com a destinació madura Catalunya necessitaria uns visitants que:

€ Potenciessin els nostres atributs, allò que ens fa diferencial com a destinació i lloc on gaudir, estudiar, treballar i viure i que volem que sigui el motiu pel qual la gent ens visita.

€ Ens permetessin maximitzar les utilitats per a la destinació, bàsicament en factors que incrementin l'atractiu general de la destinació per als que vivim en ella en termes de resiliència, sostenibilitat, responsabilitat, digitalització, efecte econòmic i preservació de la nostre qualitat i el nostre nivell de vida.

€ Ens ajudessin a complir, com a ciutat i territori i des del punt de vista tan públic com a privat, amb l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Roda el món i torna al Born. Perquè, de fet, una destinació preparada per a un turisme sostenible i de qualitat ha de ser una societat sostenible i de qualitat. Això vol dir que per exemple l'atractiu diferencial i que permet desestacionalitzar i desconcentrar és el patrimoni material i immaterial passat i en creació. Per tant, la millor inversió pel turisme és fer-la en cultura. O bé només en la mesura que la mobilitat i el consum energètic de la població esdevinguin sostenibles estarem en disposició de rebre més visitants que s'adaptin a aquest model.

El Una característica d'un bon empresari és la planificació de com assolir els objectius del pla estratègic. La planificació consisteix a definir el camí per arribar al port de destí, tenint en compte el món exterior a l'empresa. I actualment, en aquest entorn, de ben segur que cal tenir en compte els efectes de COVID-19 a cada negoci en particular. Aquesta planificació del negoci és fonamental també a les empreses familiars.

Amb tots els canvis disruptius ocasionats per l'online, l'economia circular, la intel·ligència artificial, el canvi climàtic i la robòtica, entre d'altres, fer plans de negoci a més de tres anys vista ja era temerari. Amb la pandèmia, el termini s'ha reduït a tres setmanes per a moltes empreses. Certament, la planificació ha perdut pes a favor de l'estratègia.

El que ha perdut validesa és la planificació lineal i d'escenari únic. Estem en un escenari VICA (VUCA en angles) «al quadrat», és a dir, doblement volàtil, incert, complex i ambigu. El que cal, per tant, és planificar diferents escenaris i els seus corresponents plans d'acció per assolir els objectius, fins i tot potser cal incloure diferents opcions segons quin sigui l'escenari. Incorporar les noves generacions en la planificació pot ser oportú, ja que potser coneixen el futur millor que la generació precedent.

És ben cert que el primer que cal planificar és el futur de l'empresa com a tal, perquè el substantiu és empresa i familiar n'és l'adjectiu. Si mor l'empresa, s'acaba l'empresa familiar, però no necessàriament la família empresària. Si aquesta te autèntic esperit emprenedor i voluntat de continuïtat, començarà un nou negoci. Continuar amb el negoci actual ha de ser una opció, no una obligació.

La pressió del dia a dia fa que, en molts casos, la planificació es limiti a la part empresarial, però també cal prestar atenció a la planificació de la família empresària com a tal. I aquesta és una planificació que s'ha de fer a llarg termini, pensant en la següent generació. Aquest fet pot portar a ajornar-la a «calendes gregues», però no podem deixar cada dia per demà la planificació d'objectius fonamentals per a la continuïtat com són la implicació i la formació dels continuadors i el relleu dels predecessors.

Planificar la implicació de la següent generació vol dir que coneguin i estimin el negoci. Conèixer i estimar és retroalimenten mútuament. No es pot estimar el que no es coneix i com més es coneix més s'estima. La llavor de la implicació es planta ja a la infància, per exemple, amb el que s'explica de l'empresa a la sobretaula. S'ha de vigilar de no transmetre, potser de forma inconscient, només problemes i neguits en relació a l'empresa. Implicar tampoc vol dir eliminar la llibertat d'elecció. Els continuadors han de poder decidir conscient i lliurement la seva incorporació o no a l'empresa, bé sigui com a treballadors, directius, governadors o simples propietaris.

Planificar la formació de la següent generació vol dir capacitar-los en coneixements i habilitats per poder desenvolupar de forma professional el grau d'implicació que escullin. En tot cas, se'ls ha de formar com a propietaris responsables, perquè la resta, és a dir el treball, direcció i govern, es poden subcontractar, però la propietat, no. I els propietaris d'una empresa familiar han de ser més professionals que els d'una cotitzada, perquè tenen més difícil la sortida i perquè acostumen a tenir una major concentració de patrimoni a l'empresa familiar. Un propietari responsable sap fer, en el moment i lloc adequats, les preguntes pertinents. Sap trobar opinió autoritzada pels temes que no domina i el poden afectar. Coneix els seus drets i deures, que a una empresa familiar són més alts que en una no familiar. No són socis xampinyó, és a dir que no viuen a les fosques alimentats a base de dividends. La formació, com a persones i com accionistes responsables, és una de les millors inversions que pot fer la família empresària.

Planificar el relleu vol dir moltes coses. El relleu de les persones als llocs de direcció i govern, que moltes vegades comença per fixar unes edats límits per evitar que als continuadors se'ls passi l'arròs com a Carles d'Anglaterra. Vol dir també planificar la professionalització de l'empresa i dels òrgans de govern mercantils, executius i familiars.

No planificar és planificar el fracàs. En planificar també s'ha de preveure l'alternativa. Murphy existeix! Planificar no garanteix la felicitat, però augmenta la seva probabilitat.