De camí a casa (Súria), a l'altura de Sant Martí de Torroella, hi ha una gasolinera que he vist anar canviant amb el pas del temps. Durant molts anys, només una de les dues bandes de la gasolinera oferia servei, mentre que l'altra romania mig abandonada. Just a aquesta banda de la gasolinera, m'ha sorprès veure una nova inversió: una instal·lació per carregar cotxes que funcionen amb gas natural. Aquesta observació s'ajunta amb dues notícies recents: l'anunci de la producció del Seat León amb gas natural a Martorell al febrer, i també l'anunci fa tres dies del pla de recuperació centralitzat en tema de transport, que acapararà una bona part de les ajudes de covid, anunciat pel Govern espanyol. Aquest informe, titulat «Estratègia de Mobilitat Segura, Sostenible i Connectada 2030», inclou el gas natural com a combustible «alternatiu».
Per què en aquesta gasolinera hi apareix un carregador de gas natural, si gairebé cap estudi suggereix que aquest és el futur que necessitem per decarbonitzar el transport? Clarament, hi apareix perquè s'espera que en creixi la demanda (com us deia, els cotxes de gas natural s'estan començant a produir a Martorell en més quantitat), sovint gràcies a ajudes de l'Estat. Per què no es fa un impuls per reconvertir la producció de cotxes a Martorell cap a 100% elèctric (o d'hidrogen verd per a camions), que és el que realment té sentit econòmicament? M'és difícil trobar respostes satisfactòries a aquestes preguntes que concloguin que aquestes inversions en gas natural responen a l'interès públic.
En un context d'emergència climàtica, aquests passos en fals són errors que pagarem durant molts anys. Les infraestructures de capital, com pot ser una xarxa de gasolineres de gas natural o els vehicles en si, que tenen una vida útil d'uns 15 a 20 anys, o bé quedaran obsolets, o bé ens condemnaran a incomplir amb els acords climàtics. El sector del transport és un dels principals contribuents al problema del canvi climàtic, i el gas natural (així com l'hidrogen gris -produït amb gas natural) no en poden ser la solució. Potser el gas natural és més net que la gasolina, però se sustenta encara en els combustibles fòssils, que són la font principal del problema del canvi climàtic. A més a més, el gas natural té un problema afegit. Com que és un gas, és molt més difícil comptabilitzar les seves emissions, perquè part del gas natural «defuig» abans que el consumim. Aquest gas natural, que no ha estat cremat, és una font molt potent de gasos hivernacle per la seva alta concentració de metà. De fet, estudis recents suggereixen que la producció de gas natural pot arribar a ser gairebé tan preocupant com la de carbó, si aquestes emissions fugisseres es tenen en compte.
Les ajudes de la Unió Europea són una gran oportunitat per reconvertir el nostre model energètic. Segons la meva opinió, llançar aquesta oportunitat amb una pretesa energia alternativa (el gas natural) que és el combustible fòssil de tota la vida, és un greu error que hauríem de corregir.
