Els addictes a la feina són persones que solen treballar set o més hores més que els altres per setmana. Existeixen raons que ho fan possible: problemes econòmics, de parella o pressió per part de la seva organització o supervisor. L’addicció a la feina també es coneix com un trastorn del comportament, cosa que significa la participació excessiva de l’individu en la feina quan un ocupador no ho requereix o no ho espera.

L’objectiu dels científics ha sigut demostrar fins a quin punt el risc d’addicció a la feina està associat amb la percepció del treball (demandes laborals i control del treball) i la salut mental en quatre categories laborals suggerides pel model de Karasek o el model Job Demand-Control-Support (JDCS), en el qual els treballadors poden experimentar un grau diferent de demandes laborals i control del treball: passiu, de baixa tensió, actiu i de tensió laboral.

Les feines “passives” (baix control del treball, baixes demandes laborals) poden ser satisfactòries per a un treballador sempre que els treballadors arribin a la meta establerta. Les feines de “baixa tensió” tenen un alt control del treball i baixes demandes de treball. Les persones d’aquesta categoria no corren un risc especial de patir problemes de salut mental i, en general, correspon a feines creatives.

Així mateix, els treballadors “actius” tenen altes exigències laborals i un alt control del treball. Són professionals altament capacitats amb responsabilitats, com ara caps o directors d’empreses. Aquests treballadors tenen tasques molt exigents però alts nivells de llibertat de decisió per resoldre problemes. Per últim, els treballadors amb risc de trastorns relacionats amb l’estrès són els que pertanyen al grup de “tensió laboral” (alta demanda i baix control).

Els resultats mostren que les altes demandes laborals en el treball estan fortament associades amb el risc d’addicció a la feina, si bé el nivell de control del treball no hi juga el mateix paper. De fet, la prevalença del risc d’addicció al treball és més alta per als treballadors actius i d’alta tensió que per als treballadors passius i de baixa tensió.

Aquests dos grups de treballadors semblaven ser més vulnerables i, per tant, poden patir més els resultats negatius del risc d’addicció a la feina, en termes de depressió, trastorns del son, estrès i altres problemes de salut.

Finalment, els investigadors han trobat que les persones amb més risc d’addicció a la feina en comparació amb les persones amb baix risc d’addicció a la feina tenen el doble de risc de desenvolupar depressió. La qualitat del son és menor per als treballadors amb alt risc d’addicció a la feina, en comparació amb els treballadors amb baix risc d’addicció a la feina. A més a més, les dones tenen gairebé el doble de risc d’addicció a la feina que els homes.

¿Què poden fer les empreses per evitar-la?

El 1914, sis anys després de la creació del model Ford T als Estats Units, Henry Ford va fer un pas revolucionari: va duplicar el salari dels seus treballadors i va reduir els torns a les seves plantes de nou hores a vuit. No és estrany que molts ridiculitzessin la decisió de Ford en aquell moment, però gràcies a ella, es va demostrar quina és la quantitat correcta d’hores de feina que pot dur a terme un treballador saludable i productiu.

Per això:

  • Les empreses poden oferir un horari de treball flexible que estableix límits al mateix temps que dona als empleats la potestat per prendre decisions. Això podria significar permetre que els empleats arribin una o dues hores abans al matí per evitar embusos de trànsit, o establir una política de treball a distància o teletreball.
  • Proporcionar temps lliure pagat. En lloc de separar el temps lliure en categories com ara permís per malaltia pagada, dies personals i dies de vacances, moltes oficines modernes han simplificat la política de temps lliure. Aquest enfocament “tracta els empleats com a adults que són capaços de prendre decisions sobre com, quan i per què utilitzar el temps lliure remunerat proporcionat per l’ocupador”.
  • Patrocini d’esdeveniments familiars per a empleats. Això ajuda a fomentar la formació d’equips i l’amistat entre ells, així com incloure les famílies en la cultura de l’empresa perquè els empleats puguin equilibrar millor la feina i la llar. Una altra forma és oferir cura de nens al lloc de treball.