L'acord per regular la feina dels repartidors de qualsevol producte mitjançant plataformes digitals (Amazon, Glovo, Deliveroo?) fixa que aquests són treballadors per compte d'altri i no empresaris autònoms. Aquest acord, entre el Ministeri de Treball i els agents socials més representatius, assolit,el mes de març passat suposa una millora important per a un sector estructuralment precari amb empreses que van de modernes i innovadores. Una modernitat de les seves eines, però no pas en les relacions laborals, que es basen en el vell sistema de contractació de jornalers que esperen ser contractats a una plaça algorítmica.
La laboralització del sector ja havia donat lloc, recentment, a sentències del Tribunal Suprem en aquesta direcció. La norma ajudarà a emergir un sector de no menys de quinze mil persones a l'Estat en aquest moment. La laboralització comportarà que les empreses amb,riders els hauran de donar d'alta al Règim General de la Seguretat Social i tindran els drets de l'Estatut dels Treballadors: dret a prestacions en cas de malaltia, accident, vacances, salari mínim interprofessional o de conveni, prestació d'atur, indemnització per acomiadament i dret a escollir representants sindicals, a l'accés a formació i a l'aplicació de la llei de prevenció de Riscos Laborals.
Cal destacar que en la nova norma els algoritmes o qualsevol sistema d'intel·ligència artificial d'organització i distribució de la feina han de ser coneguts pels treballadors davant del secretisme i arbitrarietat actuals que marca el grau d'ocupació i genera l'estigmatització de perfils determinats.
La situació actual es caracteritza per la dedicació a l'empresa de plataforma cobrant únicament per comandes entregades. L'allargament de la jornada amb moltíssimes estones en què simplement s'està en espera d'un servei.
L'estrès és constant per aconseguir serveis, per complir els temps d'entrega, per no rebre puntuacions negatives per puntualitat o opinions dels clients. Pressió global de la plataforma sobre el rider.
En cas d'accident, el problema és del rider, la plataforma simplement se'n desvincula i es treu de sobre tota responsabilitat. Els accidents de circulació són freqüents. Precisament, una de les sentències recent del Tribunal Suprem declarant la laboralitat s'origina en una demanda per un accident.
Molts riders estan en situació d'economia submergida i també molts són immigrants sense permís de treball. La resposta de les plataforma és que no és el seu problema i que es busquin la vida. Similarment als relloguers, hi ha qui relloga el seu compte a un altre a canvi d'una comissió, el que genera una precarietat en cascada i creixent.
Sovint el rider també suporta les queixes de clients pels retards quan venen motivats per la preparació de la comanda, que no depèn d'ell. La tendència de les tarifes de servei és a la baixa per diferents mecanismes, incloses penalitzacions.
Por constant a ser rebaixat d'estatus, a rebre menys comandes o a ser «substituït»« sense causa, com ja ha passat amb dones riders que s'han queixat de les insinuacions i assetjaments verbals a l'hora d'entregar les comandes.
La Llei Rider no eliminarà per ella mateixa tota la precarietat del sector i caldrà noves accions legals, de la Inspecció de Treball i especialment des de l'acció sindical, ja que, previsiblement, apareixeran formes de saltar-se la llei per la via de la creació de falses cooperatives, contractes massius de jornada reduïda falsa o empreses instrumentals de serveis o de treball temporal filials de les plataformes matriu.
