En els propers dies es posarà en funcionament de manera definitiva la rampa de Cabanasses, l'obra que ha d'impulsar la producció minera a Súria. Han calgut vuit anys d'obres i superar diversos esculls, tant tècnics com legals. Però la cirereta del luxós pastís d'enginyeria que ha suposat l'obra, la cinta transportadora de material, que ha de minimitzar l'impacte de la mineria a Súria, ja està en funcionament en fase de proves.

El setembre del 2012, ICL iniciava les obres de la rampa, una obra sense precedents a l'estat: un túnel de més de cinc quilòmetres que salva un desnivell de nou-cents metres, fins al cor de l'explotació de potassa. La rampa, en la construcció de la qual han treballat diverses empreses i més de cinc-centes persones, es presentava com el projecte més ambiciós d'un pla industrial, batejat com a Phoenix, que havia de transformar completament la mineria bagenca i transportar-la al segle XXI, tant per les millores productives com per la seva sostenibilitat mediambiental. Es tracta d'un túnel de longitud similar a la del túnel del Cadí, amb un pendent mitjà del 19%, i amb puntes de fins al 21% de desnivell, el límit permès per garantir l'operativitat durant les obres i un cop ja estigui plenament en funcionament. A més dels cinc quilòmetres de rampa en si, ha calgut construir aproximadament un quilòmetre més de galeries auxiliars per acollir subestacions elèctriques i altres equipaments.

El pla industrial ha comportat, de moment, una inversió de cinc-cents milions d'euros, que s'han destinat a la construcció d'una planta de sal i de noves plantes de flotació i compactació, a més d'una nova terminal al port de Barcelona, operativa des de l'estiu del 2020, i que permet passar de les 800 mil tones anuals de càrrega a un total de 4 milions. A més, un acord amb Ferrocarrils de la Generalitat, ha atorgat un increment del trànsit ferroviari de material, que ara es fa amb tres trens diaris durant cinc cops a la setmana. En els propers mesos, s'ampliarà la capacitat fins a set dies a la setmana, i es preveu que l'any que ve s'incorpori un quart tren diari. D'altra banda, al llarg d'aquest any, es faran millores en la infraestructura logística de les instal·lacions surienques, i es preveu que el pla continuï amb inversions en l'electrificació i l'automatització de l'activitat productiva.

La rampa suposa un nou accés a l'interior de la mina, que agilitza de manera exponencial les tasques de trasllat del mineral, ja que elimina el «coll d'ampolla» que suposava fins ara l'extracció a través del pou III, ja al límit de la seva capacitat. Així, la cinta permet ampliar el transport de material de les 8.700 tones diàries (en el supòsit de la màxima disponibilitat) fins a les 1.500 tones per hora. D'aquesta manera, es permetrà doblar la producció de mineral de 500.000 tones a un milió de tones anuals. A més, com incideix Francesc Xavier Caballero, enginyer d'ICL Iberia i responsable de la construcció de l'obra, l'obra aporta millores en seguretat, ja que facilita l'accés a les emergències; redueix l'emissió de gasos nocius, en estalviar el trànsit de 500 camions diaris per Súria entre Cabanasses i les plantes de tractament, a les instal·lacions centrals de l'empresa minera; incrementa el cabal de ventilació per aportar seguretat als treballs subterranis; i permet introduir i extreure maquinària pesant de la mina amb l'optimització de costos que això comporta.

Complexitat tècnica

Al llarg d'aquest temps, l'obra ha hagut de superar complexos obstacles geològics, ja que ha hagut de travessar un subsòl ple d'accidents tectònics en una conca afectada per l'orogènia del Pirineu i d'alt contingut salí, fets que han implicat redefinir en alguns moments el traçat previst, segons explica Caballero.

«Existeixen algunes estructures tectòniques importants, com, per exemple, la Falla del Tordell, que presenta un salt vertical de fins a 500 metres i presenta una roca de falla molt potent, d'uns 30 metres de potència real i 45 metres de potència aparent en el traçat de la Rampa», diu Caballero. A més, hi ha una altra estructura geològica rellevant, l'Anticlinal de Cabanasas, «que la Rampa creua gairebé perpendicularment al seu eix, i on principalment es desenvolupen els treballs de mineria», apunta el responsable tècnic de l'obra. D'altra banda, al nord de l'anticlinal, hi ha «encavalcaments que provoquen plecs d'arrossegament, fet que verticalitza, de vegades, l'estratigrafia i arrossega bretxes i nivells evaporítics que la rampa ha de travessar en el seu desenvolupament». A l'encreuament de la falla del Tordell es van haver d'aplicar «tècniques de presosteniment», que consisteix en «ancorar tubs d'acer reforçats, reblerts de ciment, al front de l'excavació, que actuen com a bigues empotrades que aguanten el terreny», diu el responsable tècnic de l'obra. Per tot plegat, resumeix Caballero, «la rampa ha adaptat el seu traçat per discórrer per aquestes unitats de la manera més favorable atès el punt de vista geotècnic».

El passat mes de desembre, ICL va aconseguir finalment connectar la rampa de Cabanasses bma l'interior de la mina. La fita arribava amb sis anys de retard respecte del calendari inicialment previst. La posada en marxa de la cinta transportadora, el dia de Sant Jordi, culminava l'obra que ha de consolidar l'activitat productiva a Súria.

La rampa, insisteix ICL, és la punta de llança d'un pla industrial, el Phoenix, que pretén reconvertir la mineria bagenca en una activitat «sostenible sota criteris d'economia circular». Arribar fins aquí, però, no ha estat fàcil, ja que, a més dels diversos obstacles geològics, a l'empresa li ha calgut salvar esculls legals de gran calat. Ja poc després de l'inici de les obres, la Generalitat va instar a aturar-les per falta del permís definitiu per a la seva execució i la competència salinera de la companyia de capital israelià, que trobava en el projecte d'ICL d'ampliació productiva un important rival de mercat, va engegar una campanya contra el projecte al qual se li van buscar tots els intersticis legals per bloquejar-lo. La batalla judicial contra la rampa i el projecte Phoenix en general va comportar fins i tot la imputació de l'alcalde de Súria, quatre regidors i dos tècnics municipals per prevaricació, una acusació de la qual van ser el 2019 definitivament absolts.

La implementació del pla Phoenix ha comportat la concentració de la producció a Súria i el tancament de la mina de Sallent, una decisió precipitada l'any passat pel doble accident mortal de treballadors de la subcontractada Montajes Rus a l'interior de Vilafruns i per la caiguda del preu de la potassa, a més de les incidències provocades per l'aturada forçada per la covid. L'activitat a Sallent va cessar el mes de juliol i s'iniciava el trasllat de treballadors de Vilafruns a Cabanasses, culminat el mes d'octubre. En total, 88 miners de Vilafruns van ser traslladats a Cabanasses, i 36 operaris de la planta de tractament de Sallent, a la de Súria. A la tardor, ICL presentava un «pla de viabilitat» que inicialment contemplava l'extinció de 110 llocs de treball del miler llarg d'empleats de la mina, una xifra que va quedar reduïda a 25 només unes setmanes després. La reestructuració de l'activitat minera ha comportat «el redisseny de models d'organització», que han de permetre remuntar el que la direcció de la companyia ha qualificat de «situació delicada». L'empresa busca així «recuperar la competitivitat», afectada en els darrers temps per diversos factors, als quals no són aliens els retards en la posada a punt de la principal infraestructura del pla Phoenix, la rampa de Cabanasses.