L'expresident de CaixaBank Isidre Fainé i el president de Repsol, Antoni Brufau, van reconèixer que havien acordat investigar el moviment de la constructora Sacyr i Petróleos Mexicanos (Pemex) sobre la petroliera pel «perill» que suposava, encara que van rebutjar que sabessin que s'havia contractat l'excomissari José Villarejo. Segons van informar a Efe fonts jurídiques, el manresà Fainé va explicar que sempre s'havia fiar del seu homòleg a Repsol, mentre que Brufau va aclarir que la contractació del grup de Villarejo, Cenyt, havia estat dirigida pel llavors cap de seguretat de la petroliera, Rafael Araujo, i va insistir que, com a president, estava molt per sobre d'aquests temes.

Aquesta peça separada del cas sobre els negocis de l'excomissari se centra en l'anomenat projecte Wine», desenvolupat entre 2011 i 2012, i investiga si Repsol i CaixaBank van recórrer a Villarejo per desarticular «una estratègia de sindicació» de l'expresident de Sacyr Luis del Rivero «per associar-se amb Pemex» i aconseguir «gairebé un terç» de les accions de la petroliera. Després d'una primera ronda de declaracions al final de l'any passat, ahir van comparèixer a l'Audiència Nacional Fainé i Brufau, tots dos imputats per un presumpte delicte de suborn en aquesta causa sobre el presumpte espionatge a Del Rivero.

El primer a ser interrogat per les parts va ser Fainé, que en l'època dels fets era a més vicepresident de Repsol i que actualment està al capdavant de la Fundació Bancària La Caixa. A la declaració com a investigat, de prop d'una hora, l'expresident de CaixaBank va relatar que Brufau li havia comentat que seria convenient tenir més informació empresarial sobre el pacte Sacyr-Pemex, per poder respondre al moviment des d'una dimensió corporativa. En aquest sentit, van apuntar fonts properes a Fainé, va dir que Brufau l'havia informar que Repsol ja tenia contractat un encàrrec, portat pel seu director de seguretat corporativa, i que li havia proposat compartir la informació. Aquest flux d'informació es canalitzaria pels caps de seguretat de les companyies, Araujo per Repsol, i Miguel Ángel Fernández Rancaño, per CaixaBank. Amb tot, Fainé va recalcar que no havia participat en la selecció, ni en la contractació, ni en el pagament del proveïdor, i tampoc tenia la més mínima idea de l'empresa que la petroliera havia contractat ni de qui era Villarejo, o que pogués ser un funcionari de policia en actiu. Fonts jurídiques van assenyalar que Fainé, que va afirmar que no havia parlat de la idea de compartir les despeses dels treballs, no va poder recordar si havia informat de la qüestió el seu «número dos» a l'entitat, Joan Maria Nin.

Sobre la relació amb qui a ser cap de seguretat del banc, va indicar que Fernández Rancaño no li havia comentat cap informació rellevant, i que només rebia d'ell informes trimestrals que incloïen altres assumptes problemàtics per a l'entitat, com a estafes.

Després de Fainé, que va abandonar l'Audiència Nacional acompanyat d'una desena de persones, va arribar el torn de Brufau, que va admetre haver suggerit a l'expresident de CaixaBank que les dues àrees d'intel·ligència corporativa treballessin de forma conjunta respecte a la maniobra de Sacyr i Pemex.