E l Govern de la Generalitat ha acordat concedir una subvenció de 616.240 euros a l'Ajuntament de Manresa per contribuir al finançament de la redacció i execució del projecte museogràfic del Museu Comarcal de Manresa per tal que esdevingui seu del Museu del Barroc a Catalunya, a l'Antic Col·legi de Sant Ignasi. Afirmen que els plantejaments principals són: la implicació urbana, una modernització del discurs i la imatge externa, el servei als ciutadans des del punt de vista de la història, l'art i la memòria i l'assumpció d'un rol principal en la promoció de la ciutat. Aquesta inversió remata un projecte de rehabilitació i modernització arquitectònica del conjunt de l'antic edifici. I a més de la millora de tot l'espai urbà de l'entorn que passarà de ser un no espai, una ruptura urbana, a una ròtula entre el barri de les Escodines, Sagrada Família, Remei i casc antic.

Als que ens motiva tot aquest món de la posada en valor del patrimoni estem expectants sobre quin projecte museístic s'encabirà allà. Sabent que només el trasllat de l'arxiu a un dels diversos espais patrimonials sense ús i de propietat municipal podrà permetre completar el Museu del Barroc amb tota la seva esplendor. Una altra urgència, doncs.

El Pla Museològic proposa dos eixos: el Museu del Barroc a Catalunya i Descobrint Manresa. Ara s'abordarà la primera fase. Personalment tinc els meus gustos sobre museïtzacions. Del que he vist a Barcelona recentment, diria que el MNAC, que sembla que tutelarà el Museu Barroc de Manresa, ha aconseguit a les sales d'Art Modern del segle XIX i XX, https://www.museunacional.cat/ca/ colleccio/art-modern?page=2, un nou relat crític, temàtic i complex que evita la mera successió d'estils i noms, i que inclou totes les produccions artístiques del període: l'escultura i la pintura, la fotografia, el cartellisme, el cinema, l'arquitectura i les arts decoratives. M'encanta. Com l'opció que també es produeix, encara amb finalitats més didàctiques, a l'exposició del MUHBA: Barcelona Flashback. Kit d'història en 100 objectes, https://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/ca/barcelona-flashback-kit-dhistoria-en-100-objectes que seria un model possible per a Descobrint Manresa.

Ha coincidit aquesta notícia amb l'obertura al públic de l'església de la Cova remodelada amb els mosaics de l'artista i jesuïta Marko Rupnik, https://www.jesuites.net/els-mosaics-de-marko-rupnik-transformen-el-santuari-de-la-cova-de-sant-ignasi-de-manresa . I al marge de la seva qualitat artística o l'estil, que sempre és qüestió de gustos, l'església ha experimentat un notable canvi tant per la lluminositat, que ha deixat enrere un lloc llòbrec, com pel valor del conjunt artístic, que s'afegirà al valor patrimonial barroc i modernista de la Coveta.

També d'aquesta setmana, caminant per fer salut, he comprovat els treballs de reparació de les parets de pedra seca de la pujada de la Guia a Santa Caterina, on les excavacions arqueològiques recents ens han donat una altra sorpresa agradable ambientada des de l'època romana fins a les guerres carlines, passant per la capella medieval de Sant Cristòfol. Amb l'arranjament pendent de l'altiplà i la incitació a la recuperació de totes les feixes d'oliverar de Santa Caterina, tindríem un espai únic. Mentrestant s'ha fet una aposta per les connexions de trams de via verda que a la vegada connecten barris periurbans i posen en valor patrimoni.

A hores d'ara, se'm fa difícil de creure que hi hagi algú que no vegi l'encert de la idea de Manresa 2022. Una bandera que amb una excusa de tipus religiós i històric ha estat capaç de vertebrar una suma de projectes materials i immaterials que deixaran rastre a la ciutat en benefici, primordialment, dels seus habitants; en segon lloc, de Catalunya; i en tercer, dels visitants de tot el món que trobin que el nostre patrimoni és digne d'admiració.

Sense un motor vestit amb abric turístic no s'haguessin pogut mobilitzar els recursos públics que en un primer moment han procedit de la Taxa Turística, però que s'han invertit en patrimoni cultural. Perquè quan es parla de sostenibilitat, oimés després de la covid, no estem parlant d'un turisme poc massificat, i amb dosis importants de natura i cultura? I no estem parlant de millorar la vida quotidiana dels ciutadans de la ciutat, els seus espais públics i nexes de comunicació? Doncs Manresa estarà preparada per un turisme o per una economia dels visitants com està de moda dir-ne ara, postcovid.

Per parlar del llegat dels aspectes més immaterials centrats en l'educació, el diàleg interreligiós, la solidaritat, la transformació personal i social que promou el projecte Manresa 2022 caldrien d'altres articles. Avui ho deixarem aquí.