El Govern espanyol ha enviat una carta al BBVA i CaixaBank per evitar un acomiadament massiu d’empleats, després que les dues entitats anunciessin uns ERO que afecten més de 12.000 treballadors a tot l’Estat. Segons va avançar El País i van confirmar fonts de Treball a l’ACN, l’Executiu ha fet arribar una «advertència explícita» als dos grups, on se’ls recorda que «és obligatori debatre totes les mesures dirigides a evitar o reduir els acomiadaments col·lectius i atenuar les seves conseqüències». En aquest sentit, el Govern central aposta per impulsar «mesures socials d’acompanyament» d’acord amb el Reial Decret 1483/2012, que determina la importància del període de consultes en processos de reestructuració. Com asseguren fonts del ministeri, és la primera vegada que el Govern envia una carta d’aquestes característiques. Això es deu al fet que, des de la reforma laboral del 2012, les autoritats laborals no poden vetar els processos d’acomiadament col·lectiu. Així, l’Executiu insta la direcció de les dues entitats a considerar mesures alternatives.

L’enviament de la carta va en línia amb l’actitud de rebuig als ERO del Govern central de les últimes setmanes. La ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, ja va qualificar d’«inacceptables» els sous dels banquers, mentre que la de Treball, Yolanda Díaz, va declarar que «no és temps» per a ERO. Cal recordar que, en el cas de CaixaBank, el Govern espanyol –a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB)- és el segon accionista de l’entitat, després de la fusió amb Bankia.

D’altra banda, l’Estat, que a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) controla el 16% de CaixaBank, va votar ahir en contra de la nova política de retribucions del banc a la junta d’accionistes per materialtizar la seva oposició als sous del consell. Malgrat el vot en contra, la nova CaixaBank, fruit de la fusió amb Bankia, va aconseguir tirar-ho endavant amb el suport de la resta d’accionistes. A partir d’ara, el nou president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, percebrà una remuneració fixa anual d’1,65 milions d’euros, el triple de la que tenia com a president de Bankia, on el seu sou, limitat pel Govern central, era de 500.000 euros. I en la seva primera junta com a president de CaixaBank, Goirigolzarri va sortir al pas de la polèmica i va justificar les noves remuneracions del banc, que va dir que se situen en nivells inferiors a la mitjana d’altres entitats comparables a Espanya, i va recordar que la política de salaris de la banca està totalment regulada. I els sindicats van carregar contra la nova direcció, ja que l’argumentació de Goirigolzarri no els va satisfer, i van qualificar d’«indignant» i «vergonyós» que el president passi a cobrar més d’1,6 milions d’euros anuals quan el banc ha presentat un ERO «salvatge» per reduir la plantilla en unes 7.800 persones. Ruth Bolaños, de CCOO, li va retreure que no hagi dubtat a triplicar-se el sou i Caterina Llibre, d’UGT, va recordar que la fusió amb Bankia ha estat una operació «rodona», que ha reportat al grup «importantíssims guanys». En paral·lel, diverses veus del món sindical van recordar que les dues entitats van tancar l’últim l’exercici amb importants beneficis. En el cas de CaixaBank, va guanyar 1.381 milions d’euros el 2020 benefici del BBVA va ser de 1.305 milions.

Per protestar per l’ERO al BBVA a uns 1.200 treballadors a Catalunya, el 30% de la retallada prevista a l’Estat, el Sindicat d’Estalvi de Catalunya (SEC) va anunciar dues jornades de vaga, el 25 i el 26 de maig, a les oficines del BBVA. Per al dimarts 25, els treballadors faran concentracions a les quatre demarcacions catalanes i l’endemà tindrà lloc una manifestació. A Catalunya, la protesta té el suport dels sindicats UGT, CGT i SCAT.

També hi ha convocades per a dilluns concentracions a les quatre demarcacions. El SEC va demanar dimecres la implicació dels ajuntaments catalans i va fer arribar una carta a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) perquè la traslladi a tots els consistoris i es debati la situació laboral de la plantilla als diferents plens municipals. A l’escrit, el sindicat assegura que l’aplicació de l’ERO deixarà una xarxa d’oficines «pràcticament inexistent a la majoria de pobles i ciutats de Catalunya», un fet que deixarà «desatès» el món rural i dificultarà les gestions de la gent gran i de les persones amb mobilitat reduïda.