La crisi del 2008 va tenir una incidència sense precedents en el sector de la joieria que va obligar a una adaptació gairebé forçada. Quan es començava a sortir d’aquesta recessió, va venir el coronavirus, una altra conjuntura que ha forçat a una modernització d’un sector artesanal. La manresana Rosa Tous reflexiona sobre el sector en aquesta entrevista concedida al Diario de Córdoba, del mateix grup editorial que Regió7. Tous va impulsar el 2018 a la ciutat andalusa la seva Escola de Joieria i Oficis Artesans.

Quina és la situació actual del sector a Espanya?

El coronavirus ha afectat, encara que aquesta crisi ha portat importants oportunitats. Un dels aspectes que ha vingut a quedar-se ha estat la digitalització. Els que estàvem ja preparats hem pogut avançar i seguir connectats amb el nostre client. Després hi haurà negocis petits de joieria que no estaven tan digitalitzats i hauran tingut una mica més de dificultat. D’altra banda, la joieria està tan associada a la cultura de les persones, vinculada a moments d’il·lusió, que, malgrat estar en una situació de crisi, han continuat havent celebracions. A més, com que ens hem digitalitzat tant hem donat als nostres clients serveis que abans no teníem, com el pagament a través d’un link o l’atenció personalitzada per una xarxa de missatgeria mòbil.

I d’on venia el sector? S’havia superat la crisi del 2008?

La crisi del 2008 ens va posar les piles a molts. Ens vam adonar de l’important que era tenir una mica de reserva (si era possible) i anar amb precaució. Després, tothom es va anar adaptant a una situació que ja anàvem considerant com a normal. La digitalització ja es va anar introduint en tots aquests anys i aquesta ha estat la gran sort ara. En la joieria pensàvem que no podíem vendre joies per internet, però sí que es pot. Et pots comprar per internet una polsera de la mateixa forma que et compres un parell de sabates.

El futur, per tant, passa pel digital i la innovació.

Sí. Hem de millorar molts aspectes encara, però tenim moltes eines al nostre voltant que ens poden ajudar a tenir una relació amb el client molt millor. A més, hi ha una altra part molt important que formarà part del futur i és la sostenibilitat. No només hem de ser ètics i honestos treballant, sinó ser més transparents. I és que els consumidors del futur, que són els joves i els nens d’avui, voldran saber moltíssim més, voldran comprar a empreses que es preocupin pel planeta, per fer les coses bé, com treballar amb material reciclat, per exemple. Aquest tipus d’accions seran una part molt important i el sector s’ha de conscienciar que és així.

S’aplica ja a Tous aquest principi de sostenibilitat?

Sí, hem llançat enguany una col·lecció petita per començar a testar, amb una empresa de Còrdova que té traçabilitat en tota la seva cadena. A través d’un codi QR tu pots saber que és metall reciclat, de quina mina provenen els diamants i que a més s’ha fabricat en un lloc concret, en aquest cas a Còrdova.

L’any passat l’empresa va complir el seu centenari, quina ha estat l’evolució?

El meu avi va començar en el 1920 com a aprenent de rellotger. Es casa amb la meva àvia, tenen un únic fill i, després de tenir un petit taller de rellotgeria, obren una petita joieria. El meu pare estudia també per a rellotger i aprèn l’ofici. Es casa amb la meva mare, que era la seva veïna de davant i ella comença a treballar a la botiga. És la meva mare la que, els anys 70, s’adona que la dona està començant a canviar i que ja no s’usen les joies només per a grans ocasions. Per això comença a crear el que anomenem un nou llenguatge en joieria: joies amb disseny, més fàcils de portar, modernes… I ens adonem que tenim una cosa especial i obrim la segona botiga després de Manresa, a Lleida i el 1989, a Barcelona, on la meitat del producte eren col·leccions dissenyades a casa per la meva mare. Comencem a tenir botigues amb societats participades, socis locals que ens van ajudar a créixer de forma molt ràpida. Del 2000 al 2008 creixem molt, fins que ve aquesta crisi tan dura. Ara operem directament amb moltes botigues. Vam tancar el 2020 amb 704 botigues en 45 països.

S’estan complint els objectius de l’Escola Tous de Joieria i Oficis Artesans?

És un projecte que a mi em fa moltíssima il·lusió. La vam posar en marxa en el 2018 amb un objectiu molt clar, que era treballar a través de les escoles de joieria que ja existien per posar en valor la capacitació i l’ofici. En les primeres edicions l’objectiu era tenir dos o tres estudiants de cada escola i venien al taller de Manresa i passaven un període de pràctiques. Hem posat en marxa la tercera edició i estem treballant amb un format en línia, que ens permet obrir el ventall a més estudiants. Gràcies al projecte hem pogut posar en contacte les millors escoles de joieria d’Espanya, a més de dues més a Mèxic i una a Portugal.