A Espanya quan les nenes miren un programa de televisió o naveguen pel seu telèfon mòbil i veuen un polític, un empresari o un líder de comunicació, només una de cada quatre vegades es troben amb una dona en qui referenciar-se. I quant més amunt miren, menys possibilitats tenen de trobar un ‘futur jo’. Les bretxes de gènere són especialment acusades als llocs de més alt poder econòmic, fins al punt que la probabilitat que una dona arribi a presidir el consell d’administració d’una empresa de l’Ibex 35 és 16 vegades menor que els números que té un home. Així ho recull un informe presentat aquest dimecres per la plataforma Closing Gap i la consultora Kreab, que situa Espanya per sota de la mitjana de la UE en relació amb el nombre de dones que ocupen càrrecs «de poder».
L’informe destaca que, en l’àmbit del poder econòmic, les possibilitats d’ascens de les dones estan considerablement més costa amunt per accedir a la màxima responsabilitat en les companyies i en altres àmbits d’alta responsabilitat. Fins al punt que entre les empreses de l’Ibex 35 només hi ha dues dones presidentes i una consellera delegada; fet que representa menys del 6%. Una d’aquestes presidentes és Ana Patricia Botín, del Banco Santander, i que va heretar la firma del seu pare. L’altra és l’exministra socialista Beatriz Corredor, de Red Eléctrica; i la consellera delegada és María Dolores Dancausa, de Bankinter.
Un esglaó per sota, en els càrrecs directius d’aquests consells d’administració, la proporció és més gran però encara està lluny de la paritat: el 32% són dones, segons destaca l’estudi. Per al 2022, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) s’ha marcat com a objectiu que tots els consells d’administració comptin amb, almenys, el 40% de dones directives.
Si bé aquests cims es mostren especialment hostils i escarpats per a les dones, la desigualtat de gènere –aquest sostre de vidre a què s’al·ludeix amb molta freqüència– també es visibilitza en escales inferiors de les companyies i d’altres llocs relacionats amb el poder. Durant els últims cinc anys, la reducció de la diferència de presència entre homes i dones s’ha estancat també entre les capes intermèdies i d’alta direcció de les empreses, segons es desprèn de l’informe ‘closing’ de Gap.
Sense presidentes ni primeres ministres
La falta de representants polítics d’alt nivell institucional que siguin dones és una de les bretxes de gènere més grans a Espanya. Concretament, només el 22% de les posicions de poder polític les ocupa actualment una dona. Es tracta d’una dada que pot semblar paradoxal en un país on les quatre vicepresidentes del Govern són dones o que en governs autonòmics, com l’acabat de formar a Catalunya, hi ha més conselleres que consellers.
No obstant, des de Closing Gap assenyalen que aquest l’indicador «no només valora la presència de dones en parlaments nacionals i autonòmics, sinó també el temps en què una dona ha sigut la màxima mandatària del país». I aquí Espanya té camp per recórrer. Així com els alemanys han estat governats molts anys per Angela Merkel, els britànics ho han estat recentment per Theresa May i els noruecs van reelegir Erna Solberg; a Espanya la cadira de president del Govern encara no l’ha ocupat cap dona. I el mateix passa amb la de la Generalitat.
