Fa dos anys la Fundació per a la Indústria https://fundacioperlaindustria.org/, amb seu a Sabadell, està treballant per impulsar la implantació de la Indústria 4.0 i va firmar un conveni per col·laborar amb Acció en el programa ProAcció 4.0. Una de les línies d’actuació és promoure un programa per posar en contacte les grans empreses industrials situades a Catalunya amb les pimes industrials catalanes. Aquestes grans empreses industrials poden aportar a les pimes aprenentatge i coneixement en la implantació de la tecnologia necessària per a la Indústria 4.0. perquè ja estan desplegant-la. I també crear cadenes de subministrament d’arrel catalanes on les pimes industrials puguin definir criteris que els facilitin l’adaptació a la Indústria 4.0. S’han organitzat sessions de treball amb grans empreses com Schneider Electric, Fluidra, Banc Sabadell, Grup Bon Preu, Roca Group, Seat.
La Fundació per a la Indústria opina que fer el pas a la Indústria 4.0 té a veure amb la tecnologia, però també amb les persones, amb els empresaris, els directius, els comandaments intermedis i els empleats. I poder-ho fer amb les inversions necessàries per poder innovar en model de negoci, sistemes, processos o en producte/servei i així incidir directament en la millora de la seva competitivitat. Ara mateix l’oferta de solucions tecnològiques per a les empreses és suficient; són moltes les empreses que poden donar consultoria i formació per implantar la Indústria 4.0. Com s’ha dit, la Indústria 4.0 ha arribat amb força a les grans empreses, si bé queda molt per fer per part de les pimes. Existeix suport de l’administració a un nombre limitat de les empreses, les que ja han pres la decisió d’incorporar-se al nou model 4.0. Hi ha prou informació sobre els diferents recursos disponibles, si bé no estan ni centralitzats ni ordenats per ser consultats amb facilitat per les pimes. Finalment, caldria fer arribar la Indústria 4.0 a les empreses de les zones més deshabitades o menys industrialitzades.
Cal passar del manufacturing al sistema de producció avançada on entri la digitalització en les cadenes productives i la robotització dels passos més repetitius del procés productiu. Les empreses que s’han decidit pel 4.0 ho fan perquè les millores incrementals del sistema de producció al final no signifiquen cap salt en l’eficiència; perquè cal desenvolupar les competències de les persones; tenir la tecnologia necessària per saber en temps real què passa a la cadena i una gran agilitat per fer front a la demanda. En el cas de productes de consum, fins i tot es poden arribar a relacionar digitalment els gustos dels clients per vies no només audiovisuals, sinó experimentant amb tacte, olfacte i gust.
En una de les sessions formatives online sobre la 4.0, organitzades per la Fundació i per Acció, alguna empresa que ja estava implementant el nou model explicava que calia definir les necessitats del sector, garantir l’agilitat davant la producció de productes més diversos i fer bon ús de les estructures, amb automatització flexible i robots col·laboratius. El repte havia estat no invertir més del normal i poder fer el canvi amb el personal propi. Per això, era convenient seleccionar una àrea pilot per conèixer quins obstacles es trobaven i després ja es podria extrapolar. En treballar amb el personal propi el coneixement del canvi s’ha acumulat al si de la mateixa empresa i no s’ha passat a dependre de consultors externs.
La clau de la 4.0 són els equips interconnectats sabent en cada moment què passa en cadascuna de les màquines. Amb el sistema d’execució de fabricació MES (Manufacturing Execution System), que és un sistema avançat que permet gestionar de manera integral tots els processos de producció en planta; i els sistemes OEE (Overall Equipment Effectiveness), que posen en relació la disponibilitat, el rendiment i la qualitat dels equips productius, o bé els sistemes de gestió integral ERP (Enterprise Resource Planning).
En aquesta sessió informativa s’explicà el paper en la 4.0 dels robots col·laboratius, l’ús d’algoritmes per saber quan es fa el control de qualitat, la visió artificial per controlar la qualitat, la impressió 3D per prototipus o peces de recanvi, la millora de les connexions amb els proveïdors, la reducció de consums en la producció, l’autoconsum energètic, etc.
Ara bé, un dels experts concloïa que, al capdavall, totes les empreses acabaran tenint accés a les noves tecnologies. I per això, la diferència la marcaran les persones de l’empresa, amb la seva implicació i com utilitzin les noves tecnologies. Per tant, el procés de canvi personal acaba essent determinant a base de transparència, d’involucrar tots els equips, de facilitar la simplicitat als treballadors, de l’automatització dels processos més repetitius i de la formació permanent dels treballadors. O sigui, el factor humà com a clau de volta també en la Indústria 4.0.
