«Políticament hi ha marge per apujar el salari mínim aquest any, políticament sempre hi ha marge», ha declarat la vicepresidenta tercera i ministra de Treball, Yolanda Díaz; aquest dijous al matí al Cercle d’Economia. Comença el segon assalt al si del Govern sobre si apujar o no el salari mínim interprofessional (SMI). Si Pedro Sánchez donava allargues un dia abans sobre aquest tema en la presentació del Pla de Recuperació i deia que «ara mateix l’important i el rellevant és la creació d’ocupació»; la líder d’Unides Podem en l’Executiu colla per situar aquesta assignatura pendent en la primera línia de prioritats. «És la millor eina per combatre la pobresa laboral», ha insistit. 

Aquest divendres el Ministeri de Treball preveu fer públic l’informe elaborat pels 14 experts de la comissió assessora creada a principis del 2021 sobre quin ha de ser el camí d’increments fins al final de la legislatura. Aquest grup es va constituir perquè el Govern desplacés les seves divisions internes sobre l'SMI a aquest comitè, guanyés temps i pogués teixir punts d’acord de cara a un segon assalt que comença ara. En aquest es dirimirà si Espanya acabarà l’any com un dels quatre països de la Unió Europea que no ha apujat el seu salari mínim durant aquest 2021.

«Tot està pujant», ha assenyalat la vicepresidenta aquest dijous davant els periodistes a la sortida de la conferència. Com l’IPC, actualment a un ritme del 2,7% al maig, o els salaris als pocs convenis col·lectius que s’estan renovant, a l’1,5% de mitjana. Díaz ha pronunciat aquestes paraules a la sortida de la conferència ‘Transformació del model econòmic amb l’objecte d’una productivitat més gran», on ha compartit taula amb el president de la CEOE, Antonio Garamendi, i el secretari general d’UGT, Pepe Álvarez. «No tenir uns salaris decents» és un «dèficit» per a la productivitat espanyola, ha afirmat la vicepresidenta sobre aquesta.

Yolanda Díaz és la cara més visible de l’ala del Govern favorable a la pujada de l’SMI. Al davant en té d’altres, com la vicepresidenta segona, Nadia Calviño, o la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que durant les negociacions de finals del 2020 es van posicionar en contra d’un increment en l’actual conjuntura i sense el beneplàcit de la patronal. En aquest sentit, el Banc d’Espanya va publicar un informe en el qual analitza la penúltima pujada de l’SMI, quan va passar de 735 a 900 euros. Segons el seu diagnòstic, l’esmentada pujada no va destruir ocupació, però sí que va frenar la creació de fins a 154.000 llocs de treball. 

«El salari mínim ha de pujar, sense cap dubte. No només no es contraposa [amb la creació d’ocupació], sinó que es complementa», ha declarat el líder d’UGT, Pepe Álvarez. Allà els sindicats apuntalen la posició de Díaz, en aquest nou embat en el qual la posició del president del Govern, Pedro Sánchez, serà clau. Doncs és competència exclusiva del Consell de Ministres la decisió de si apuja o no el salari mínim. «Políticament sempre hi ha marge», ha insistit la vicepresidenta tercera aquest divendres al Cercle. «Ara mateix l’important i el més rellevant és la creació d’ocupació», deia dijous Sánchez.