Díaz fa una crida a patronal i sindicats a segellar un pacte contra la precarietat

Díaz va participar en la segona jornada de la XXXVI Reunió del Cercle d’Economia, on va denunciar que «un percentatge elevat» d’empreses acudeix a «fórmules basades en la precarietat» i on ha constatat el fracàs dels contractes de formació.

La titular de Treball es va dirigir a aquest fòrum empresarial per traslladar un missatge als assistents: «Vostès són molt importants. Hi ha d’haver un pacte per la indústria, però també un pacte per la precarietat al nostre país, que és vergonyant, i per l’ocupació dels joves». En aquesta línia, la ministra va explicar que Espanya té un contracte de formació «molt semblant a l’alemany», però que només se n’han formalitzat 8.000 d’aquest tipus, una dada que va dir que li sembla «vergonyant».

Va censurar així mateix l’aplicació, per part de les empreses, de pràctiques contràries a les «lògiques econòmiques», com donar de baixa de la Seguretat Social un treballador el divendres per tornar-lo a donar d’alta el dilluns. «Per què fan això, si és antieconòmic per a ells? Existeix una cultura gravada a foc al país que s’imposa fins i tot a les lògiques econòmiques», va afegir. La sessió de debat en què va participar la vicepresidenta també va reunir el president de la CEOE, Antonio Garamendi, i el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, i malgrat la cordialitat que va presidir tot el debat, el líder patronal va aprofitar per posar en context els esments a la precarietat fets per la vicepresidenta. D’entrada, Garamendi va voler subratllar que «la majoria» dels empresaris «ho fan bé». «La gent a qui jo represento ho intentem fer bé», va insistir, i va explicar que se sol centrar el focus en la iniciativa privada, on el 25% dels contractes són temporals, quan a les administracions públiques aquest percentatge se situa en el 34%. «Sempre som els dolents de la pel·lícula i tan dolents sembla que no devem ser, va dir Garamendi, que va reconèixer, això sí, que hi ha marge per millorar la taxa de temporalitat a Espanya.

La ministra Díaz va afirmar que cal canviar les normes actuals del mercat de treball, i va recordar que Espanya ja ha fet 52 reformes laborals, totes en la mateixa direcció, i que el país segueix tenint els mateixos problemes. En aquest punt, Garamendi va apel·lar la ministra: «Si n’hi ha hagut 52, no fem la 53».

Sobre la pujada del salari mínim interprofessional (SMI), la ministra Yolanda Díaz va afirmar que «políticament sempre hi ha marge» per incrementar-lo, ja des d’aquest 2021, però va puntualitzar que el Govern central «encara no ha pres cap decisió».

Antonio Garamendi va opinar que «ara no és el moment» de parlar d’això i Pepe Álvarez (UGT) va avisar que, si no hi ha un augment de l’SMI, els sindicats intensificaran les mobilitzacions, ja que «no hi ha raons perquè no es faci».

El Cercle d’Economia també va tenir ahir la participació del president de la patronal catalana Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, qui va avalar els indults als polítics independentistes a la presó si això ajuda a «normalitzar» les relacions Catalunya-Espanya.

Segons la seva opinió, aquest nou escenari facilitaria el retorn d’empreses que van abandonar Catalunya pel procés, una cosa que podria passar els propers mesos o anys, va afirmar.

En la segona jornada del Cercle van intervenir en diferents taules rodones altres directius i representants polítics com el president de Naturgy, Francisco Reynés; el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz; el delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), Pere Navarro, i el president d’Agbar, Ángel Simón