Unió de Pagesos (UP) assegura que «aquest any ha plogut poc i malament» i això ha fet que la campanya del cereal d’hivern sigui «molt irregular». Així, les planes del Bages i l’Anoia són dels indrets més afectats per la baixa producció. Josep Guitart, coordinador comarcal del Bages d’UP, assegura que és «la campanya de cereal més dolenta dels deu últims anys». Ho comparteix Josep Mas, responsable territorial del sector herbaci d’UP: «La mitjana de producció d’ordi a la Catalunya Central és de 3.000 kg/ha, i aquest any se situa entre 1.500 i 2.000 kg/ha, tot i que n’hi que ni hi arriben». En altres punts del territori central l’afectació no ha estat tan intensa: Al Moianès, baix Berguedà i Solsonès sembla que la producció se situarà en la mitjana.

Dues espigues del mateix camp a Cabrianes | J. G.

La falta de pluja d’aquest hivern ha provocat un dèficit híbrid que ha comportat «una reducció del nombre de brots de les espigues, quan normalment en són cinc, n’ha fet dos», diu Guitart. Això, juntament amb les baixes temperatures, «ha afectat especialment alguns fondals», afegeix. També «els vents molt calents i les temperatures altes han contribuït a fer caure la producció», continua el representant comarcal d’UP. Per la seva banda, Mas explica que «la falta de pluja a la primavera ha endarrerit el cicle i s’ha escurçat, i un cicle curt repercuteix en el rendiment».

En plena campanya de sega, que es preveu que s’acabi a mitjans de juliol, Guitart diu que «les pluges d’aquest darrers dies no ajuden, per segar cal que faci calor. I si a més pedrega...» i assegura que «ara l’objectiu és segar tan aviat com es pugui perquè es preveu un estiu complicat pel que fa als incendis. Es ve d’una situació d’estrès hídric als boscos i la previsió meteorològica és d’altes temperatures i la pluja d’ara és enganyosa. El que interessa és treure combustible dels camps».

Quant als preus, Guitart afirma que «estan una mica per sobre dels darrers anys. Però els consumidors cervesers, farineres i pinsaires acorden abaixar-los perquè juguen amb la necessitat dels productors de col·locar el gra». A més, considera que «les normes europees no afecten el gra que ve de fora perquè no han d’aplicar les mateixes quant a herbicides, i els productes més ecològics són més cars i per tant s’eleva el cost de producció, i ens fa menys competitius». «La producció interna és insignificant perquè hi ha poca superfície cerealista i entra molt cereal de fora amb preus més baixos, sobretot d’Ucraïna», afegeix Guitart. També comenta que «aquest any hi ha menys palla, i això se suma al fet que el sector farratger ha perdut una de les tres collites, sobretot de civada, i en el cas de l’alfals se n’han perdut dues de tres, perquè hi ha tres talls». Diu que «les previsions del canvi climàtic s’estan complint més d’hora. La collita s’avança i les pluges arriben fora d’hores i hi ha temporals i pedregades».

Segons els previsions de collita del nou Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural corresponents a l’abril, la producció de blat a Catalunya caurà enguany el 12,1% i se situarà en unes 380.468 tones, respecte a les 432.818 del 2020. En ordi, s’espera una collita de 770.946 tones, un lleuger descens de prop del 2% respecte a les 786.211 tones de l’any anterior.