A la inversió que s’ha de fer en recerca en un país com Catalunya és necessari que se li demani un impacte social i econòmic clar. De Catalunya és bo que surti gent amb capacitat per desenvolupar projectes de recerca bàsica d’interès mundial. Alguns d’aquests potser els podrem mantenir a Catalunya. Però molts d’ells hauran de col·laborar en projectes liderats per potències mundials com els Estats Units. Catalunya, per ara, no controla tota la riquesa que produeix. L’altre dia, el conseller d’Economia, Jaume Giró, va elevar la xifra del dèficit fiscal amb Espanya als 20.000 milions d’euros anuals. Som un país que podria ser dels més pròspers però estem en la mitjana baixa europea per l’empobriment estructural.
Per altra banda, el creixement de l’economia catalana té dues potes: una de molt sòlida basada en la tradició industrial amb un pes sobre el PIB directe del 19% però indirecte que pot arribar encara al 50% si hi sumem tot el sector de serveis que es dirigeixen principalment a abastir la indústria. Les branques més importants en el sector industrial català són l’alimentació, begudes i tabac (12,8 %), la química i refinació de petroli (11,1 %), el material de transport (10,5 %), els productes farmacèutics (10,0 %), i la metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics (9,2 %). Però en percentatges baixos d’innovació en relació amb Europa i el món avançat.
L’altra pota no és tan sòlida com la indústria; és el turisme, que caldria que evolucionés cap a una àrea econòmica solvent al llarg de l’any, desconcentrada, amb treballs no precaris i de qualitat i vinculada al món de la indústria del lleure, de la gestió patrimonial cultural i natural i dels esdeveniments artístics i esportius.
Doncs bé, en aquest context cal emmarcar dues notícies recents relacionades amb el món de la sanitat. La primera és que l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació La Caixa han presentat un acord per a la creació d’un centre d’investigació mèdica situat a prop del CosmoCaixa. El CaixaResearch Institute esdevindrà un espai que centrarà la seva activitat en la investigació i la innovació d’excel·lència en la salut. La fundació invertirà prop de 60 milions d’euros en el projecte, que ocuparà més de 300 investigadors. La investigació es farà sobre malalties infeccioses, salut global, oncologia i malalties neurodegeneratives i neurociències en col·laboració amb quatre centres: l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa), la Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i el Barcelona Beta Research Centre (BBRC). En els parlaments de la presentació, el manresà Isidre Fainé va recordar la figura de Francesc Moragas, fundador, el 1904, de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, i la del metge Conrad Xalabarder, especialitzat en la lluita contra la tuberculosi. Una bona notícia d’entrada. Però ho serà més si aquesta recerca bioquímica és de mètode translacional. Una recerca definida pel doctor Ramon Gomis, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, amb el lema «Del laboratori al llit del malalt». L’objectiu de la recerca translacional és minimitzar la distància entre els resultats del laboratori i l’atenció dels pacients. Així com contribuir a la sostenibilitat del sistema, ja que s’aconseguirà amortitzar, en benefici econòmic i mèdic, els recursos esmerçats investigant. Un vessant d’aquest benefici s’assegurarà sempre que les patents que es puguin registrar aquí siguin explotades per indústries farmacèutiques catalanes. I aquí és on s’ha de filar prim, perquè n’hi ha poques amb musculatura suficient per aguantar la pressió dels monstres multinacionals.
L’altra notícia de la setmana també amb protagonistes manresans és la creació al Bages d’un node d’innovació i recerca en medicina personalitzada MAP+, amb Althaia, la FUB-UManresa i Avinent. Es tracta de desenvolupar tecnologies usables immediatament per millorar la intervenció de malalts, la seva cura, la seva rehabilitació o garantir-ne l’autonomia. Impressions en 3D d’òrgans, fabricació d’aliments personalitzats, informatització d’aparells de suport a distància, transformació de comunicació visual a oral, estimulació sensorial audiovisual, intel·ligència artificial en el control rutinari de cures, estimació del grau de dolor o robotització de llits i altres mobiliaris hospitalaris per millorar l’emancipació dels malalts.
És evident que en aquesta notícia es mostra una capacitat d’impacte immediat en el benestar del pacient però encara més en la capacitat de generar aparells i productes fabricats a Catalunya mateix pel pes que té la indústria del metall mecànica i el creixent pes de les empreses informàtiques. I al Bages hi ha tot d’empreses preparades per al repte.
