Un any més, torna a arribar el mes de juliol. Un mes, com cada any, en què sembla que ens falti temps per fer-ho tot. I és que m’he llevat amb ganes de queixar-me, sempre amb tarannà constructiu, per millorar, però amb ganes d’explicar greuges. Malgrat que ara tornem a passar per moments complicats i delicats per aquest rebrot de covid-19, durant les últimes setmanes he tingut oportunitats per trobar-me amb empresaris i empresàries. Feia molt de temps que només ens vèiem a través d’una connexió digital, i tot i que és una manera ràpida de compartir una estona, sempre és millor poder seure en una taula, sense presses, i conversar. I és en aquest espai de diàleg on ens deixem anar i coincidim en moltes queixes, perquè realment hi ha dies que n’hi ha per queixar-se!

Parlem d’energia i ens quedem de pedra quan sabem que les nostres empreses paguem el preu de l’electricitat més cara d’Europa. Avui és diumenge i no voldria avorrir el lector donant dades de preus per quilowatt o fent comparatives dels consums i les diferències de preu entre el consumidor més petit i el més gran, però són xifres que esgarrifen. La veritat, amb la nova tarifa hi haurà sectors, com ara el comerç, la restauració i la indústria més petita, que es veuran molt afectats. Som un país de sol, amb moltes possibilitats per practicar l’autoconsum, i paguem l’energia a preu d’or...

Un altre tema que sempre surt, quan ja estem a la sobretaula, és el de les infraestructures de mobilitat. A la Catalunya Central fa una mica de vergonya saber que anar a Barcelona ens suposa una inversió mínima de 90 minuts, mentre que per viatjar de Girona a Barcelona amb un tren d’alta velocitat només es triga 35 minuts. Volem captar talent per al nostre territori? Algú comenta que, malgrat que li ofereixen un molt bon lloc de treball, només de pensar en viatges de quasi 3 hores per anar i tornar del lloc de treball, l’oferta ja no és atractiva.

No ens aixequem de la taula sense fer referència a l’augment del cost de la matèria primera que estem patint els sectors productius, i a l’allargament dels terminis de lliurament d’aquestes matèries, tan necessàries per continuar produint. Com més preu de matèria primera, més pèrdua de competitivitat empresarial. Coincidim en el fet que hem de vetllar per cuidar les empreses de proximitat, comprar als nostres veïns i no dependre tant de mercats tan llunyans, que ara mateix estan posant les regles del joc, i nosaltres no tenim la carta guanyadora.

Quan les nostres empreses volen créixer, sovint ens trobem amb una fragmentació del sòl industrial i no trobem parcel·les grans on poder construir-hi noves naus, que crearan nous llocs de treball i faran activar també les empreses del territori per donar serveis.

Com que és diumenge, potser que hi afegeixi un contrapunt d’alegria, i és que, malgrat que tenim greuges importants per resoldre, també hem de valorar la capacitat de resiliència i resistència que tenim a les nostres comarques.

I en aquesta trobada empresarial, abans d’acomiadar-nos i tornar a les nostres empreses, no deixem de desitjar-nos unes molt bones vacances, i un molt bon descans d’estiu, que ens espera una tardor amb molts moviments.