El 94,6% dels treballadors atén i respon comunicacions professionals fora dels seus horaris de feina. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi «Desconnexió digital, un dret laboral imprescindible per a la salut», dut a terme per l’Observatori de Lideratge en l’Empresa de la UPF Barcelona School of Management. L’informe s’ha presentat aquesta setmana a la seu de Pimec.
El 76,8% dels sondejats admet que el primer que fa en llevar-se i l’últim abans d’anar a dormir és mirar el mòbil. Els autors de l’estudi destaquen la necessitat de «regular la desconnexió digital, especialment quan es teletreballa o es té un horari flexible». Una reflexió a la qual també se sumen les persones enquestades, amb un 4,19 sobre 5.
La recerca, feta amb una mostra paritària de 608 persones de 93 empreses de fins a 40 sectors d’ocupació diferents, analitza la situació de la desconnexió digital en les companyies de Catalunya i posa el focus, especialment, en el teletreball. La investigadora de l’Observatori de Lideratge en l’Empresa Erola Palau, coautora de l’estudi, va argumentar que el treball en remot –assumit com una solució d’urgència arran de la covid– «ha desdibuixat els límits temporals i d’espai en relació amb la feina».
Lògica trencada
El director general de la UPF-BSM, José M. Martínez-Sierra, va valorar que la covid «ha trencat tota la lògica de previsió i estratègia de les empreses perquè no tenien uns plans de teletreball establert». D’aquesta manera, l’aplicació accelerada del teletreball arran de la pandèmia fa «impossible» la desconnexió digital, segons la directora de l’Observatori, Sílvia Cóppulo, que alerta que «s’estableixen comunicacions digitals en l’àmbit professional a tota hora, fora dels horaris de treball, en dies festius i en èpoques de vacances».
La gran majoria de les persones enquestades teletreballa cada dia o alguns dies la setmana amb una dedicació de més de 40 hores setmanals. En general, admeten que concilien bé la vida laboral i la personal –un objectiu compartit també per les empreses (63,2%)–, però la majoria admet tenir «fatiga digital» i afirma sentir-se estressada per la situació que provoca la pandèmia. Es valora positivament el teletreball pel fet de no haver d’invertir temps en desplaçaments, però també es relaciona el treball en remot amb una major dedicació i horaris més llargs de feina.
Sensació de fatiga
A més de la sensació de fatiga i estrès, un gran nombre de persones, el 42%, admet que dorm malament. En aquest sentit, un dels elements que destaca l’estudi és la necessitat d’incrementar la percepció que cal disposar de temps per dur a terme la vida personal i la vida professional de manera conciliada i diferenciada alhora.
Pràcticament la totalitat dels enquestats creu que estar connectat digitalment millora les possibilitats de mantenir-se informat, però més de la meitat opina que és dolent per a la salut, i el 46,7% que provoca desconnexió emocional.
«S’ha d’incloure de manera decidida un protocol en els aspectes relacionats amb la salut sobre desconnexió digital en els acords entre empresa i treballadors», va reclamar Cóppulo.
Per la seva banda, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (Ctesc) va alertar que durant la pandèmia ha augmentat l’ocupació a temps parcial i el seu percentatge d’involuntarietat i la quantitat d’hores extraordinàries treballades, entre altres.
Així es desprèn de l’informe del Ctesc «El temps de treball: canvis normatius, tendències emergents i regulació en els convenis col·lectius», consultat per Europa Press.
En roda de premsa, el ponent de l’informe, José Antonio Pasadas, va afirmar que el coronavirus ha suposat un «canvi molt important en la manera d’estructurar el treball» a causa de l’accentuació de tendències que ja hi havia anteriorment.
L’informe subratlla aquelles relatives a l’evolució del temps treballat, l’ús d’instruments per flexibilitzar-lo, el treball a temps parcial i la digitalització i el temps de treball.
En la mateixa línia, el director general de Relacions Laborals, Treball Autònom, Seguretat i Salut Laboral, Enric Vinaixa, admet que el temps de treball previ a la pandèmia «venia marcat per la parcialitat i la temporalitat».
Treball a temps parcial
El treball a temps parcial es caracteritza per una elevada feminització (més del 70% són dones), una creixent parcialitat involuntària i una subocupació per insuficiència d’hores treballades que coexisteix amb la pluriocupació. Pasadas ha destacat que «no tot el treball a temps parcial té a veure amb el coronavirus» i ha destacat els índexs elevats que hi havia prèviament, sobretot quant a les hores complementàries a les jornades a temps parcial.
L’informe alerta que és «fonamental» regular el temps de treball mitjançant la negociació col·lectiva i subratlla que la norma reguladora del treball a distància li «deixa molt de marge», la qual cosa permet adaptar-la a sectors i situacions particulars. El 20,5% dels treballadors ha fet teletreball durant el primer trimestre del 2021.
