La Unió Europea es proposa lluitar contra el blanqueig de capitals i la circulació del diner negre prohibint de fer transaccions en metàl·lic superiors als 10.000 euros en una sola compra i anunciant que crearà una autoritat europea única amb jurisdicció a tots els països i capacitat sancionadora. Segons l’Europol, aproximadament l’1% del PIB de la UE, aproximadament uns 130.000 milions d’euros, serveix per finançar activitats delictives, mafioses, així com el terrorisme. Sobre el paper, el control el té ara cada estat però la seva aplicació real és més que dubtosa. Es vol crear una nova agència (ai quina por la burocràcia de Brussel·les!) que portarà el nom d’Autoritat contra el Blanqueig de Capitals. S’encarregaria de controlar les entitats creditícies i del sector financer en funció de criteris de risc. Veurem si la lluita contra els delictes de blanqueig també s’eixampla a combatre l’evasió fiscal de les grans multinacionals que fan circular molt diner negre que no prové de fonts il·lícites però que s’ha ocultat de forma il·lícita a Hisenda i, per tant, s’ha robat als ciutadans dels estats minvants del benestar.
Però el mateix dia d’aquesta notícia apareixia un nou capítol sobre el principal blanquejador de diner delictiu i evasor d’hisenda: el cap de l’Estat espanyol Juan Carlos. El periodista Enrique Bayo continuava desgranant el paper delictiu dels testaferros del rei: Manuel Pardo y Colón de Carvajal i el seu successor Alberto Alcocer. Qui li va presentar el broker suís Arturo Fasana, que va organitzar el negoci de l’evasió massiva de diner dels poderosos cap a Suïssa a través del compte opac Soleado obert a Crédit Suisse.
Després de la invasió de Kuwait el 1990, la família reial, a través de la Kuwait Investment Office (KIO), el delegat de la qual és Javier de la Rosa, va fer arribar a Pardo i a Juan Carlos la possibilitat d’obtenir diners per retornar un crèdit voluminós que el príncep saudita havia concedit al rei espanyol deu anys abans. A canvi, Juan Carlos havia de pressionar les autoritats espanyoles perquè facilitessin l’ús de les bases militars com a punt d’enllaç per a la guerra d’Iraq.
El merder posterior al si de la família kuwaití per l’embutxacament de comissions multimilionàries dels gestors dels fons que havien de finançar amistats bèl·liques va posar al descobert les actuacions de personatges com Javier de la Rosa, declarat empresari exemplar per Jordi Pujol, anys abans, i de rebot van aparèixer les mordidas de Juan Carlos que ja havien començat des dels anys 70 amb les comissions pel comerç de petroli i del negoci delictiu del tràfic d’armes amb personatges com el contrabandista Khashoggi.
Una part dels diners donats per KIO a Juan Carlos també ha aparegut recentment en un trust de les illes Jersey. Quan el 1994 l’escàndol esquitxà l’home de confiança de Juan Carlos, aquell es retirà a un segon pla i passà el relleu als Albertos, exmarits de les multimilionàries germanes Koplowitz. Aquests també apareixen involucrats en la trama Gürtel, un dels casos més grans de corrupció que afecta de ple el Partit Popular. Però mentre la justícia suïssa fa arribar les dades sobre aquest cas que continua el seu calvari judicial a Espanya amb el risc que els principals responsables en surtin indemnes, les dades sobre el cas del rei continuen encriptades.
I, per acabar-ho d’adobar, quan s’intenta obrir una via parlamentària per investigar políticament la principal institució blanquejadora i encobridora de diner delictiu i corrupte, la monarquia, els lletrats del Congrés s’hi oposen i els partits del règim PP-Cs-PSOE-VOX s’hi oposen també. Per no avalar aquesta investigació, els lletrats al·leguen que el rei emèrit és inviolable.
La setmana ha culminat amb una altra notícia que acaba de retratar el nivell de podriment del règim i dels partits que el sustenten. La Plataforma Multisectorial contra la Morosidad (PMcM) presenta el resultat de l’estudi sobre la morositat. En aquest estudi apareix que les companyies de l’IBEX han liquidat les seves factures a 191 dies, triplicant el termini legal permès (60 dies) durant el 2020 i han augmentat 15 dies més respecte al 2019. En contrast, elles cobren sempre a 60 dies als seus clients.
Aquestes empreses connivents amb l’estat extractiu, amb consells d’administració plens d’exministres amb portes giratòries, han produït una morositat de 58.427 milions d’euros, només el 2020. Saben vostès quina és la quantitat que els fons de Next Generation faran arribar a Espanya? Un total de 140.000 milions d’euros entre el 2021 i el 2026, dels quals prop de 70.000 milions seran en forma de transferències.
O sigui, que els depredadors de l’IBEX deixen d’injectar enguany a les pimes i empreses subministradores una quantitat que s’acosta al total de transferències dels NGEU en 6 anys i quasi triplica el que li tocarà de mitjana cada any a Espanya d’aquests fons europeus, uns 23.000 milions d’euros.
Així que soc escèptic sobre el que farà la Unió Europea davant d’una estructura basalment corrupta com l’espanyola. Potser mirar cap a l’altra banda, com fa davant l’estructura basalment autoritària?
