Van ser l'agricultura i la ramaderia les que van possibilitar el sedentarisme dels humans i, fet i fet, el sorgiment de les civilitzacions. No ha canviat res respecte fa milers d'anys. Les collites de cereals, fruites i hortalisses i la criança de vedelles, xais i porcs són el suport de la vida dels homes i dones. No obstant això, durant molt de temps una part molt important de l'alimentació es va mantenir, diguem-ne, salvatge: els productes de la mar.

Tot i això, l’aparició intensiva de l’aqüicultura ha modificat el panorama i avui dia són una legió els peixos, mariscos i algues que procedeixen de vivers. El Ministeri d’Agricultura apunta que la producció de peixos en estanys ve de lluny. Les primeres referències daten de fa 4000 anys a la Xina. Després, a Mesopotàmia i a la Roma imperial. El 1733, un alemany va aconseguir fertilitzar ous de truita i al segle XIX apareixen els primers cultius integrals. L’aqüicultura de peixos marins, però, no es consolida com a indústria fins als anys setanta del segle passat, una dècada després de la dels crustacis. També de la segona meitat de l’últim centenari correspon el desenvolupament del cultiu d’algues marines, que s’inicia al Japó, és clar.

Així doncs, l’aqüicultura és una aspiració i una pràctica gairebé parella a la civilització, però la seva producció a gran escala per al consum humà amb prou feines supera les set dècades. I va creixent a mesura que els mars pateixen una elevada sobreexplotació.

No obstant això, des de l’Associació Empresarial d’Aqüicultura d’Espanya (Apromar) apunten que el creixement de l’aqüicultura al país, iniciat als seixanta, «tot i el progressiu increment en el seu pes específic i de les expectatives generades, no ha estat capaç de compensar la caiguda de l’activitat pesquera i ni de contrarestar la disminució en les captures».

Una quarta part

A Espanya, sense anar més lluny, una part rellevant dels peixos i mariscos que comprem als supermercats i que són la base de l’alimentació d’origen aquàtic dels humans procedeix de l’aqüicultura. Llobarros, orades, rèmols, tots ells uniformes a mida i preu (més baix que els peixos salvatges), cobreixen bona part de les zones de venda en aquests establiments. Les dades corroboren aquesta tendència. La pesca va aconseguir a Espanya el 2019 les 877.201 tones, amb un lleu descens respecte de les 917.012 de l’exercici precedent.

L’aqüicultura, per la seva banda, s'ha situat en les 342.867 tones el 2019, també amb una petita baixada respecte a les 348.395 del 2018, segons l’últim informe sobre el sector, corresponent al 2020, elaborat per Apromar. Grosso modo, del total de productes de la mar i dels rius, l’aqüicultura en representa una quarta part. Pel que fa al valor de la producció, la pesquera es va situar en 1.802 milions d’euros el 2019 (1.000 en aigües nacionals i 800 en internacionals), mentre que la de l’aqüicultura va arribar als 501 milions, més o menys una cinquena part.

Espanya –on el sector dona feina a gairebé 18.600 persones i tenia l’any 2018 5.075 establiments, si bé 4.793 eren de mol·luscos i només hi havia 166 granges d’aqüicultura continental– té un pes molt rellevant en el sector en l’àmbit europeu, com mostra el fet que la producció a la UE era el 2018 d’1,36 milions de tones i el seu valor, de 4.357.000 d’euros, segons les últimes dades d’Apromar. En el primer cas és el 25%, i en el segon, l’11%, el que ve a indicar que Espanya produeix peix i marisc amb menor preu de mercat.

Tot i això, ocupa la primera posició, amb gairebé el doble de producció que França, segona de l'escalafó, després de deixar de comptar el Regne Unit, encara que tots dos estan parells. En valor es veu superada per França i Grècia. Els musclos, el salmó de l’Atlàntic, la truita arc de Sant Martí, l’ostra japonesa, la daurada, el llobarro, la carpa comuna, la cloïssa japonesa, la tonyina vermella de la Mediterrània i el turbot acaparen el 94% de la producció a la Unió Europea.

A Espanya, els productes estrella són l’orada i el llobarro. També són rellevants la truita, el turbot i el reig i, per descomptat, els musclos, però la producció és molt variada: tenca, esturió (que dona lloc a 2,8 tones de caviar), micro i macroalgues, llagostins, abulón (orella de mar), cloïsses, ostres, besuc, peix llimona, anguila, tonyina vermella i llenguado. Afegiu-hi, en un futur, el lluç, el seitó, la sardina i el bacallà, i gairebé ja tenen la compra completa. De productes d’aqüicultura.