Científics de la NASA, l’Agència Espacial Europea (ESA), el Centre Nacional d’Investigacions Meteorològiques (CNRM) i altres organismes internacionals s’han instal·lat a Mollerussa i altres municipis de la comarca del Pla d’Urgell per estudiar els efectes del canvi climàtic en la demanda d’aigua en els conreus.

Els diferents especialistes estan elaborant el seu treball a través del projecte LIAISE, presentat fa uns dies a la capital del Pla d’Urgell, on participen l’IRTA, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), així com diverses empreses, entitats del territori i investigadors de societats i institucions com Safire, MetOffice i King‘s College (Regne Unit); Météo-France, CNRM, CNRS i CESBIO (França), va informar l’IRTA en un comunicat. Al treball hi intervenen també les universitats de Wageningen, Utrecht i Delft (Països Baixos); el Jülich Research Center i la Universitat de Hohenheim (Alemanya); la Universitat de les Illes Balears (UIB); la UB; la Universitat de Tolosa i la Universitat Politècnica de París (França); CzechGlobe (República Txeca), els Bombers de la Generalitat i l’Observatori de l’Ebre.

El projecte pretén obtenir una millora de les previsions meteorològiques d’evaporació i precipitació i eines per gestionar de forma més eficient l’aigua de regadiu. A les regions semiàrides de la conca mediterrània, com és el Pla d’Urgell, l’aigua s’evapora més que en altres regions, a causa del regadiu i l’heterogeneïtat en la tipologia de cultius, circumstància que, segons l’IRTA, pot interferir en l’atmosfera, alterar la formació de núvols baixos i desajustar les pluges. «Cal estudiar amb més detall com interactuen els diferents usos de terra amb l’atmosfera i avaluar quin efecte tenen sobre els processos que generen núvols i les tempestes d’estiu», va assegurar el tècnic de l’Àrea d’Investigació Aplicada i Modelització de l’SMC, José Ramon Miró.

Per la seva banda, l’investigador del programa «Ús eficient de l’aigua en agricultura» de l’IRTA, Joaquín Bellvert, va explicar que cal aprendre a gestionar l’aigua i disposar d’eines tecnològiques que permetin saber de forma més precisa quanta es podrà utilitzar en un futur que serà cada vegada més sec i «avaluar l’efecte que tenen els embassaments i els fluxos d’aigua dels rius sobre el clima local».

El coordinador del projecte, membre del Centre Nacional de Recerca Meteorològica (CNRM), Aaron Boone, va destacar que es tracta del primer projecte internacional d’aquesta «magnitud» i que es podria allargar durant uns quatre anys.