Catalunya ha recuperat el 10,8% del teixit empresarial destruït per la pandèmia un any després, segons apunta el monogràfic «Efectes de la pandèmia sobre el teixit empresarial. Una anàlisi per demarcacions, sector i dimensió», elaborat pel Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona. Entre el febrer i març del 2020, a Catalunya es van perdre 22.000 empreses i un any després s’havien registrat 238.360 comptes de cotització, un terme assimilable a l’empresa. Això en són 2.339 més que el mateix mes de l’any anterior i representa un increment proper a l’11%. La Cambra també destaca el pes de les microempreses, que van suposar el 90% del teixit empresarial destruït.

Dins del grup de les microempreses, les del sector serveis van registrar reduccions considerables, especialment el comerç i l’hostaleria, a les quals cal sumar activitats d’informació i comunicació administratives, immobiliàries i culturals. La Cambra també subratlla els efectes sobre les indústries manufactureres i la construcció perquè el confinament va ser «total i generalitzat», recorda l’ens.

Un any després, les microempreses també són les que van liderar la recuperació del teixit empresarial. Concretament, van augmentar l’1,2% (+2.230 empreses), mentre que el volum de pimes es va mantenir estable i el tram de les que tenen més de 250 ocupats es va incrementar el 2,2% (+26). Per demarcacions, l’augment dels comptes de cotització van oscil·lar entre el 0,3% de Lleida i l’1,9% de Tarragona. Per sectors, les de la construcció van liderar la recuperació, les de l’hostaleria i el comerç també van presentar una evolució positiva, mentre que la resta, com les activitats administratives, immobiliàries i artístiques, entre d’altres, mantenen els descensos.

Crisi «exògena curta i brusca»

La Cambra constata que la crisi econòmica derivada de la covid ha estat «exògena curta i brusca» a diferència de la crisi financera del 2008, i que la recuperació està sent «relativament ràpida» en comparació de l’anterior. En aquest sentit, afirma que la recuperació ja es va començar a palpar just després de la desescalada però que es va veure interrompuda per les posteriors onades i restriccions.

D’altra banda, l’estudi també cita els ERTO com una política excepcional que va permetre mantenir l’ocupació i afrontar la crisi d’una manera molt diferent que les anteriors. Així, mentre l’economia queia l’11,5% l’ocupació no ho feia en la mateixa proporció -retrocedia el 3%- gràcies a aquesta mesura, que comptabilitza els treballadors en ERTO com a ocupats. La mitjana de treballadors inclosos en un expedient de regulació temporal d’ocupació a Catalunya es va situar en els 290.984, tot i que es va registrar u pic màxim de 680.000 persones a l’abril de l’any passat.

Quant als préstecs avalats per l’ICO, l’Estat ha posat a disposició més de 120.000 milions d’euros perquè les empreses accedissin a crèdits amb avals públics. En data del 31 de març, a Catalunya s’han tancat més de 190.000 operacions i s’ha arribat a quasi 120.000 empreses. El total d’avals sol·licitat ha estat per valor de 16.724 milions d’euros, que ha permès accedir a finançament per 21.841 milions per garantir la liquiditat de les empreses (una mitjana de 183.829 euros per empresa).

Per últim, la Cambra situa l’evolució de la situació sanitària i els fons Next Generation com a factors «clau» perquè la recuperació continuï endavant i no quedi interrompuda. Per això, avisa sobre una retirada «ràpida i brusca» d’algunes restriccions abans que s’assoleixi la immunitat de grup o la suspensió dels ERTO i els ICO.