Visc a la capital, Barcelona, una ciutat que havia estat capdavantera i cosmopolita i que ara no sé què és ni cap a on va. Els catalans sempre hem estat postmoderns. Som una societat que incorpora ràpidament les tendències i les novetats, i que està molt més a prop d’Europa que cap altra comunitat. La deriva turística dels últims anys junt amb la mescla multiracial feia que la ciutat tingués un aire diferent i una inèrcia molt xula.
De cop, el futur sens ha tirat a sobre i les necessitats d’una nova mobilitat urbana s’han avançat. El que li està passant a Barcelona és extrapolable a moltes altres ciutats, sobretot les que pateixen grans concentracions de població. La mobilitat tradicional ja no és útil. Hi ha noves necessitats i noves maneres de desplaçar-se. Les ciutats i la seva mobilitat s’han de repensar i els ciutadans ens i hem d’adaptar. I aquí és on entra la mobilitat elèctrica, en teoria una energia neta i amb molts beneficis, tot i que hi ha certa discussió, que dona un plus smart a qualsevol ciutat.
Partim de la premissa que el transport públic és la clau d’aquesta nova mobilitat. És necessari un transport resolutiu, eficaç, sostenible, econòmic i el més important que cobreixi el territori. És clar que no hi ha res com caminar, és saludable i gratuït, però en grans ciutats és complicat arribar a tot arreu a peu. A banda del transport públic, tenim tot el ventall d’aparells amb mobilitat elèctrica per als particulars. He volgut fer la prova durant una temporada per veure el seu funcionament i les sensacions. D’entrada, el cotxe, un aparell complicat d’utilizar per culpa del trànsit i la nova ordenació de molts carrers. Els cotxes elèctrics són cars, avui encara es paga un plus per ells poc justificable. A més, hi ha pocs llocs de recàrrega i la majoria de pàrquings no disposen de carregadors individuals per a cada plaça. Penso que el cotxe i les ciutats són cada cop més incompatibles. La moto és per a mi el vehicle ideal. La moto elèctrica està cada cop més introduïda i el motosharing és una opció valida i útil, funciona molt bé i et permet desplaçaments que a peu no pots fer. El problema és que cada vegada és més complicat aparcar i que si és elèctrica tens pocs punts de connexió. La bicicleta, tant elèctrica com tradicional, és un mitjà molt consolidat i que et permet desplaçar-te sense gaires problemes. Això sí, hi ha el perill que te la pispin segons a on la deixis. El patinet i altres estris similars ens han envaït, n’hi ha per tot arreu, sé que s’està intentant regular per trobar una conciliació d’usuaris i vianants però em sembla que encara falta rodatge i més cultura cívica per arribar a un equilibri satisfactori, encara que reconec que com a mitjà de transport és força útil i còmode.
Un cop provats tots, no em puc decantar per cap, descarto el cotxe per motius obvis, però la resta són tots bons en funció de les teves necessitats. El transport públic encara pot millorar molt, ha de ser el pal de paller de les grans ciutats, però la resta, d’ús individual, ens permet una mobilitat a la carta que ens dona més llibertat. Les ciutats han de promoure una mobilitat sostenible i facilitar-la al màxim, tot el que es pugui fer a peu és ideal, però, si no camines, hauríem de procurar que el teu transport generés zero emissions, i aquí el tema elèctric hi té molt a dir. Adeqüem, doncs, les ciutats per aquestes possibilitats prioritzant el ciutadà i la qualitat de vida de tots.
Siguem smart people.
