Primera retirada parcial i limitada d’estímuls a l’economia per part del Banc Central Europeu (BCE) des de l’arribada del coronavirus. El seu consell de govern va decidir ahir que el ritme de compres de deute públic i privat del seu programa d’emergència davant de la pandèmia (PEPP) serà entre octubre i desembre «lleugerament inferior al dels dos trimestres anteriors».

Aquest programa, llançat al març de l’any passat i dotat amb 1,85 bilions de dòlars, busca comprimir les diferències entre les primes de risc nacionals (risc d’impagament a ulls del mercat) i reduir els costos de finançament generals en les economies de l’euro. El març passat, les compres mensuals es van elevar fins als 80.000 milions davant les tensions detectades en alguns mercats, i ara es reduiran.

Diversos analistes consideraven possible aquesta mesura. També, que el BCE mantingués intacta la resta de l’arsenal mobilitzat contra els efectes econòmics de la covid. I efectivament, l’autoritat monetària ha decidit que els tipus d’interès de referència segueixin en els nivells mínims històrics en què estan instal·lats des del març del 2016 (el preu oficial dels diners en el 0%, l’interès que el BCE cobra als bancs per prestar-los en el 0,25%, i el que els cobra per guardar-los els diners en el 0,5%).

A més, el PEPP mantindrà la seva dotació d’1,85 bilions d’euros i seguirà en vigor «almenys fins a final del març del 2022 i, en tot cas, fins que consideri que la fase de crisi de la covid s’ha acabat», i el programa de compres d’actius (APP), llançat molt abans de l’arribada de la covid, continuarà a un ritme mensual de 20.000 milions d’euros.

En tot cas, totes les mirades estan fixades en la roda de premsa d’avui de la seva presidenta, Christine Lagarde. El gran dubte és si els membres del consell de govern de l’autoritat monetària han començat a discutir formalment què faran amb el PEPP quan el programa venci al març de l’any que ve.