El Col·legi d’Enginyers Tècnics i Industrials de Manresa (CETIM) recuperarà demà la seva festa anual, en què homenatja als col·legiats més veterans i en què reconeix les empreses, persones o entitats que han destacat en la promoció del territori. L’acte tindrà lloc a les 7 de la tarda a la sala Els Carlins de la capital del Bages, i suposarà també una oportunitat per celebrar el vint-i-cinquè aniversari de la formació del col·legi com una entitat independent de Barcelona. Per als professionals de l’enginyeria, aquest és un bon moment, explica el president del CETIM, Àngel Vilarasau.

Tornen a celebrar la nit del col·legiat, després d’haver hagut de suspendre la de l’any passat per la covid. Satisfets?

El que ens faria més il·lusió encara seria poder fer el sopar de germanor, però la situació no ho permet. Efectivament, aquest és un acte entranyable per reconèixer els 25 i 50 anys de col·legiats. L’any passat, tot i la pandèmia, el reconeixement també va ser emotiu, perquè vam citar les persones que havien complert els 25 o 50 anys de col·legiat i van venir a la nostra seu amb la família. Però tothom tenia ganes de veure’s, la veritat, i aquest any ja ho hem pogut fer presencial. Ocuparem tot l’aforament permès dels Carlins, amb 160 persones.

I celebraran els 25 anys de la independència del col·legi.

Manresa i Vilanova som una excepció a l’Estat, perquè som els únics col·legis que no són capital de província. I tenim uns 1.200 col·legiats, que és més de la mitjana del conjunt de col·legis d’Espanya.

Quina evolució ha fet el nombre de col·legiats?

Hem anat creixent, gràcies a l’EPSEM, amb qui col·laborem estretament amb els alumnes, amb ajuts, projectes, amb equips de protecció individual... Hem crescut en precol·legiats, perquè els lliurem els EPI per als laboratori si s’afilien.

Hi ha alguna enginyeria que predomini entre els col·legiats del territori?

Hi tenim de tot, però s’hi han anat incorporant molts d’automoció i TIC. De vegades ens queixem que hi ha massa diversitat d’enginyeries, tot i que és bo perquè especialitza molt el tècnic per als camins que pugui seguir a la indústria.

Quin és el moment del CETIM?

Bo, perquè hem ampliat la gamma de serveis. Estem molt atents al que requereix el professional i econòmicament estem sanejats. La quantitat de visats ens enorgulleix perquè durant la pandèmia hi ha hagut professionals que ho han passat malament, però en general les coses han anat bé. Que es visi vol dir que hi ha projectes, i en aquest temps no només no han disminuït sinó que s’han incrementat.

A què atribueixen l’increment?

L’enginyer tècnic, és molt versàtil, pot treballar en diferents camps, i s’adapta a la situació, als requeriments tecnològics de la indústria. Això fa que la feina es vagi mantenint.

Quines són les principals dificultats per al col·legi?

Que no hi ha prou enginyers, menys dels que demana la indústria. I trobem a faltar la incorporació de la dona, que no acaba d’arribar, i seria molt important. No coneixem la fórmula màgica per guanyar més enginyeres, tot i que avui l’enginyeria ja no està tan directament orientada a la indústria clàssica, al ferro. Hi ha feines molt socials. Aquest és un problema general a tot l’Estat, i potser encara més que a Catalunya.

Però falten persones, en general, a la professió, diu.

A Manresa hi ha hagut un increment de la inscripció, sembla que es va responent de mica en mica a la situació del mercat. Però encara hi ha enginyers que acaben la carrera i que marxen fora i hauríem de fer un esforç a Catalunya perquè els sous s’adaptessin a l’esforç que suposa fer una enginyeria per poder-los retenir.

I com es poden convèncer els joves perquè cursin enginyeries?

Fins fa un any i mig teníem una borsa de treball amb més demanda que oferta de tècnics. Ara no estem en aquest procés d’ebullició, però és una feina que cada dia és diferent, que et fa créixer, en què els camps de treball i d’investigació són gairebé inesgotables i en què la indústria 4.0 ofereix unes possibilitats immenses.

En quins sectors hi ha més demanda?

Ara estem en un moment d’impàs. Al nostre territori, l’automoció és la que tiba, però el sector viu un moment difícil, de molts canvis. La indústria havia fet inversions molt grans perquè els motors d’explosió fossin menys contaminants i no s’han acabat d’amortitzar. I avui no seria possible connectar tots els vehicles si aquests fossin elèctrics. Continua sent un sector atractiu, però no està tan bullint com fa tres o quatre anys. Al territori tiba molt el sector alimentari, que no depèn tant de l’estranger, i és una indústria que ha avançat molt tecnològicament els últims anys.