Tot i els reptes que ha provocat la pandèmia, la confiança dels inversors a escala mundial s’ha disparat fins al seu nivell més alt. Segons revela l’últim Estudi Global d’Inversió de Schroders, en què han participat més de 23.000 inversors de 32 llocs de món, a escala global les expectatives de rendibilitat mitjana anual per als propers cinc anys se situen en l’11,3%, davant el 10,9% previst fa un any.

En mesurar el pols dels inversors a Europa, les perspectives també són positives, del 9,7% de mitjana, des del 9,3% que estimaven el 2020. On sí que s’observa un impacte advers en el sentiment de mercat és en preguntar als inversors espanyols: més d’un any després de l’inici de la pandèmia, la situació econòmica i social sembla haver fet efecte i ara compten obtenir rendibilitats del 8,9%, des de la mitjana del 10% del 2020.

De fet, els espanyols es troben entre els inversors amb unes expectatives d’inversió més baixes. A escala mundial, només els inversors japonesos i canadencs esperen rendiments inferiors per al pròxim lustre (del 8,5% i 8,6%, respectivament), mentre que a Europa només els alemanys i italians són més pessimistes (8,6% i 8,2%, respectivament).

«La pandèmia ha augmentat la nostra sensació d’incertesa i ha reduït l’optimisme dels espanyols respecte de les seves expectatives de rendibilitat, tot i que segueixen sent elevades», destaca Carla Bergareche, directora general per a Espanya i Portugal de Schroders.

Buscant independència

El 66% dels inversors espanyols reconeix que el comportament de les seves inversions afecta la seva salut mental. A més, mentre que abans de la pandèmia només el 37% dels espanyols pensava en les seves inversions amb freqüència, ara el 44% revisa les seves carteres una o més vegades a la setmana, i el 22% ho fa 2-3 vegades al mes.

D’altra banda, el 75% dels enquestats està d’acord que, des de l’inici de la pandèmia, ha dedicat més temps a pensar en el seu benestar financer i a reorganitzar les seves finances personals.

En aquest sentit, Bergareche qualifica d’«encoratjador» el fet que la covid també hagi actuat com a «catalitzador per posar en relleu la importància de la planificació financera dels inversors espanyols i podria explicar que gairebé la meitat dels espanyols ja recorri a un assessor financer per buscar consell (quan l’any passat només ho feia un 36%), per primera vegada davant dels bancs». En concret, la directora general per a Espanya i Portugal de Schroders fa referència al fet que, mentre que el 2020 els inversors espanyols prioritzaven els bancs com a font d’assessorament financer (52%), el 2021 prefereixen recórrer a assessors independents com a primera opció (47 %) i la banca ha passat al segon lloc (43%).

Aquesta tendència no és generalitzada: tant a escala global com europea, els inversors segueixen optant pel seu banc (45% i 42%, respectivament) abans que per un assessor independent (40% i 36%, respectivament).

Tendències d’estalvi i inversió

El 45% dels inversors espanyols ha afirmat que al llarg del 2020 va complir els seus objectius d’estalvi, mentre que el 35% va aconseguir estalviar més del previst perquè va reduir la despesa en aspectes no essencials, com menjar fora, viatges i oci.

Després de sortir del confinament, la despesa en béns immobles ha estat l’àrea a la qual més diners s’han destinat, tant per part dels inversors espanyols com dels globals. El 43% dels inversors espanyols i els globals van admetre haver invertit o comprat un immoble.

Dels que van invertir, el 47% dels espanyols enquestats va reconèixer haver fet inversions més conservadores, mentre que el 44% va optar per les més arriscades. Les àrees d’inversió preferides pels espanyols van ser els valors tecnològics (60%), les accions o fons immobiliaris (48%) i també les criptodivises (46%).

Pel que fa a les macrotendències que els inversors espanyols veuen amb més potencial de millorar la rendibilitat, n’hi ha quatre: l’augment de l’adopció de la intel·ligència artificial per part de les empreses, l’augment del control i regulació de les companyies tecnològiques, la gestió del canvi climàtic i la inflació.