Des del mes de juny, no hi ha dia que no sentim als mitjans que tindrem una nova pujada del preu de la llum, amb increments que amenacen de prosseguir encara durant força mesos. Avui voldria aprofitar per comentar-vos-ho una mica, i posar una mica de llum a la foscor. El primer que hem de conèixer és a quin mercat comprem cadascú de nosaltres l’electricitat. Hi ha un mercat anomenat «lliure» i un altre que en diuen «regulat». El primer té un preu estable, és a dir, pagarem en funció del que estipuli la tarifa que hem contractat amb la comercialitzadora, i lògicament hauríem d’haver contractat una tarifa òptima per les característiques del nostre consum. El segon mercat, el regulat, i malgrat el nom que li han donat, el preu és diferent cada dia, és l’anomenat preu voluntari al petit consumidor (PVPC), amb potències contractades inferiors a 10 kW. Aquest és el que està ara penalitzant més el consumidor, malgrat que és el mercat que recomanava el mateix Banc d’Espanya per als consumidors donat que el preu mitjà anual, fins ara, era, en global, el més reduït. Però és clar que ara ens hem de fer càrrec d’aquesta volatilitat cap amunt dels preus. D’on venen aquests augments? Són diversos els factors que hi influeixen, uns factors mediambientals que no permeten a les energies renovables (eòlica i hidràulica, principalment, i solar) rendir, i aleshores hem de gastar més energia procedent dels combustibles fòssils (gas principalment), que ja són més cars d’entrada i, encara més ara, que qui té gas s’aprofita de la situació amb una important escalada de preus a escala internacional, i a l’hora aquesta font d’energia està més penalitzada pels drets d’emissió de CO2 i això, és clar, també ho acaba pagant el consumidor. Però, sobretot, des del nostre punt de vista, el sistema que s’utilitza per posar el preu final té molt a veure amb tot plegat. Amb la necessitat que es preveu de consum, les generadores fan ofertes de paquets d’energia procedent de: nuclears, renovables i cicles combinats. Aquestes darreres són les més cares, donat que consumeixen el gas que comentàvem abans. Les nuclears són les més econòmiques, donat que una central nuclear no es pot aturar i l’electricitat no es pot acumular, per tant, sempre l’han de «col·locar» o vendre. Si per les puntes de consum o per l’absència de suficients renovables hem de recórrer als paquets procedents dels cicles combinats a on amb gas es produeix electricitat, aquests paquets són, de llarg, els més cars, i aleshores el preu d’aquest és el de referència a tota l’energia produïda i que s’acabarà venent als consumidors, és l’anomenat preu marginal. Al nostre entendre en maldiuen sistema d’oferta i demanda, donat que no és el producte d’una disputa i pugna d’oferiments competitius i el resultat final mai és l’òptim per al consumidor i evidentment sí que ho és per als «fabricants» d’energia, que s’estan trobant amb uns beneficis extraordinaris que a ells els venen «caiguts del cel». En les comparatives, també ens penalitza que venim d’un 2020 en què els consums van caure sota mínims per la covid-19. Les accions de xoc del Govern per intentar controlar aquesta escalada de preus han estat la reducció de l’IVA aplicat del 21% al 10% i la reducció de l’impost especial que hi ha sobre la llum. Amb això, és curiós, però ara el preu de la llum consumida reflectida en el rebut mensual ha passat de ser d’un terç a pràcticament la meitat, encara lluny, però, del que podríem esperar per un bé essencial i necessari. L’autoconsum és la solució? L’autoconsum ajudarà el que en disposi perquè no dependrà de les fluctuacions i per ser més independent de tot plegat. Avui una inversió en una instal·lació solar s’aconsegueix recuperar a mitjà termini, a banda de no contribuir a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i no haver de ser penalitzats per les emissions de CO2. Per tant, l’autoconsum és cada cop una aposta més clara per al ciutadà per l’increment en l’eficiència de les plaques solars i les millores en el rendiment de les bateries, sempre que tot plegat no vingui perjudicat per una normativa que en freni la implantació en favor de les companyies de «portes giratòries» que tots coneixem.