Fa tres dies vaig poder assistir a través de YouTube a la presentació del Pla d’Acció de la Conselleria d’Empresa i Treball. La sessió anava destinada a motivar i cohesionar els treballadors públics d’aquest àmbit per tal que fossin conscients dels reptes propers i de com podien cooperar entre les diverses àrees. Unes paraules inicials del conseller Roger Torrent i del president Pere Aragonès deixaren clara la voluntat i la necessitat de tenir un govern encarat a la transformació i que sàpiga aprofitar tot el talent de l’administració i alinear-lo amb el de la societat civil. Un objectiu era ser proactius i superar inèrcies per tal d’acompanyar un procés de transformació de l’economia comparable al que va significar la Revolució Industrial. Un altre objectiu és abordar l’acceleració de tot plegat arran de la covid-19 i l’oportunitat que poden significar els fons europeus Next Generation. El tercer objectiu és assolir una prosperitat compartida i una manera de governar millor en què es reconeguin les responsabilitats de governants i governats. I es faci sense compartiments estancs.
El secretari general del departament, Oriol Sagrera, va subratllar les característiques generals d’aquest govern republicà. Un projecte democràtic i que defensi les llibertats i la resolució dels conflictes polítics per la via política; un projecte social que aposti per un model productiu amb reforçats serveis públics; una proposta verda dirigida al canvi energètic; una aposta feminista que promogui la igualtat real.
La concreció en el camp de l’empresa i el treball d’aquest marc general es defineix en cinc apartats. La reactivació econòmica amb ajudes directes a treballadors i empreses i la protecció de l’ocupació. La transformació del model productiu amb més pes de la indústria amb valor afegit; el suport als nuclis d’innovació, al Pacte Nacional per a la Indústria, un programa de creixement dels autònoms. La promoció de la prosperitat compartida, de l’economia social i solidària. El suport al treball digne amb conciliació i equitat, salari català de referència; la defensa dels drets de les persones, del bé comú dels drets dels consumidors davant els abusos de les grans companyies.
Després d’aquesta introducció i de la mà dels secretaris de Treball, Enric Vinaixa, i d’Empresa i Competitivitat, Albert Castellanos, i de diferents directors i directores generals , es van desgranar algunes de les accions previstes en els propers tres anys. Unes 150 intervencions classificades per segments i prioritats.
S’hi va parlar del suport a l’autònom individual per tal que contractés un operari; d’un salari de referència català vinculat al cost de la vida diferencial que tenim; d’un marc legal de seguretat en el treball avançat. També es presentà l’oficina de suport a la transformació de la indústria de la mobilitat; un fons estratègic per ajudar a inversions claus; i de l’ampliació de les funcions de la societat AVANÇSA com a capital públic en empreses estratègiques.
S’informà del desplegament de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU) de suport al comerç de proximitat; de la propera regulació del comerç electrònic i del tractament de les empreses logístiques com a grans superfícies des de l’òptica tributària i d’obligacions. Es notificà la redacció d’un nou Pla estratègic de Turisme, d’una nova Llei de Turisme i d’un pla de màrqueting integrat per tots els aspectes del país.
S’insistí en el reconeixement de l’economia cooperativa i social; en la sanció al frau de la temporalitat o dels falsos autònoms i en la promoció de la formació bonificada per avançar en la demanda de reciclatge professional. Se subratllà la dinamització de l’Agència de Consum per perseguir pràctiques fraudulentes en preus i clàusules abusives de grans companyies.
En definitiva, la trobada del personal de la Conselleria d’Empresa i Treball és un exemple de posada a punt de la maquinària pública enfocada a objectius de país i a necessitats socials. I com va dir el conseller, objectius perfectament compartibles i professionalment exigibles als treballadors públics, més enllà de la legítima i diversa filiació política o ideològica de cadascú i de la seva proximitat o llunyania amb la filosofia general del govern de torn.
Els ciutadans i electors ens mereixem que l’administració funcioni motivada i al marge de la guerrilla parlamentària i mediàtica entre partits, en què, per desgràcia, de vegades, participa algun partit de govern que sembla que sigui a l’oposició.
