El sector químic del Bages reclama un grau superior de formació professional

Tot i ser incipient, la química és una indústria «estratègica» per a la comarca, tal i com ja posava de manifest un estudi elaborat l’any passat per la Cambra de Comerç. És una indústria transversal, essencial per a molts sectors, resistent a les crisis (com la de la covid) i en creixement arreu. A més, és el sector que genera més ocupació i de més qualitat amb feines més estables i salaris més alts. Segons aquell estudi, el sector està integrat per una quarentena d’empresa al territori que ocupen prop d’un miler de persones i que generen un VAB de 72 milions d’euros. El recent estudi del Consell, per al qual s’han fet vint-i-tres visites i entrevistes a empreses i a centres educatius, posa de manifest les mancances formatives en el sector a la comarca, que avui només disposa d’un grau mitjà d’operacions de laboratori a l’IES Castellet, impulsat just aquest curs lectiu.

Els autors de l’estudi, Albert Marañón (Consell Comarcal del Bages), Montse Ficapal (Pimec) i Toni Dorado (EPSEM), destaquen el fet que el Bages disposa d’una formació universitària potent gràcies a l’escola d’enginyeria de la UPC, amb més de quaranta anys d’història, i amb un màster i un doctorat en recursos naturals. Però no pot «tancar el cercle» formatiu en mancar el grau superior (de laboratori d’anàlisi i control de qualitat), que sí es va impartir al Lluís de Peguera fins el curs 2010-2011. Educació va suprimir aquell grau per manca d’alumnes, una decisió que va generar polèmica a la comarca.

Des d’aleshores i fins a aquest curs la situació ha estat desoladora per a la FP del sector. Enguany, dels seixanta graus superiors que es poden cursar al Bages, cap és de química, i la comarca és l’única del país de les que ofereixen un grau mitjà de química, apunten els responsables de l’estudi, que no ofereix un grau superior de la mateixa matèria.

«Si només tenim un grau mitjà, els alumnes hauran de marxar. I els que marxen a un altre centre ja no tornen a la comarca», alerten els autors, que recorden que la inserció laboral dels alumnes d’un grau superior de química és de gairebé el 75%, mentre que la dels de grau mitjà supera per poc el 40%. La d’enginyeria química és del 97%, diu l’EPSEM.

Les dades de l’estudi posen de manifest que una desena d’alumnes del Bages interessats en estudiar un grau superior van haver d’inscriure’s, el curs 2019-2020, en centres al Vallès Occidental, Baix Llobregat, Osona i Anoia.

I les empreses troben a faltar perfils professionals al Bages. Fins al punt que en alguns casos, com es revela en l’estudi, els treballadors de laboratori «són tècnics de so». La formació interna pot durar un any, a les empreses, mentre que amb una base formativa química, asseguren, aquest aprenentatge es podria escurçar a tres mesos. Als laboratoris calen graus superiors; a més, per normativa de riscos moltes funcions no són assumibles per menors d’edat, apunten les empreses. I la formació és tractora: hi ha empreses com Miwon que han obert planta al Bages per l’atractiu de la UPC. «Altres territoris no ho tenen», afirmen.

L’EPSEM destaca que els estudis d’enginyeria química estan sol·licitats. De 40 places que ofereix el centre manresà n’hi ha, enguany, trenta-dues de cobertes a tercer curs, quan s’inicia l’especialitat, i la gran majoria amb alumnes del territori central. A més, apunta la universitat, dels nou centres que imparteixen enginyeria química a Catalunya el de Manresa és l’únic que no té a tocar un centre amb grau superior. El greuge comparatiu és obvi.

Per tot plegat, l’estudi conclou que cal un grau superior en especialitat de laboratori, que cal tancar el cercle formatiu i que cal, a més, incrementar la formació de treballadors en actiu.