La indústria manufacturera catalana ha caigut de manera continuada des d’inicis de segle, arrossegada per la desindustrialització i el protagonisme de gegants com la Xina. La pèrdua acumulada entre 1999 i 2019 és de 12.200 empreses i 140.900 treballadors, segons un estudi elaborat per l’Observatori de la Pimec i presentat ahir. Durant el 2019, abans de la pandèmia, hi havia més de 22.000 empreses i prop de 400.000 empleats, un teixit ric, però molt menor al que tenia vint anys abans. La patronal manifesta «inquietud» per aquest retrocés «contundent» però alhora es mostra «esperançada» pel manteniment de la producció industrial real, que s’explica per l’increment de prop d’un 40% de la productivitat.

«Un treballador del sector produeix pràcticament un 40% més que el que produïa aquest empleat el 1999», va dir ahir el director de l’Observatori, Modest Guinjoan. L’informe assenyala que el sector aporta entre 35.000 i 40.000 milions d’euros de valor afegit anual, un 16,3% del total. L’indicador continua tenint més pes a Catalunya que a l’Estat, on el percentatge es xifrava en el 12,3%.

El global de la indústria manufacturera catalana ha perdut el 36% de les empreses i el 26% de l’ocupació, però la dimensió més castigada entre 1999 i 2019 ha sigut la de la microempresa i la petita empresa. Al llarg del període estudiant, la mitjana i la gran companyia manufacturera han reaccionat millor a les crisis globals, com la financera del 2008, així com a la globalització dels mercats i sistemes productius i l’augment de la competitivitat. La caiguda va ser continuada en tot tipus d’empresa fins al 2013, quan es va començar a notar una tènue recuperació, tot i que molt lluny de les xifres d’abans del 2000.