La recuperació global continua, però l’impuls s’ha afeblit coartat per la pandèmia, i Espanya és un dels països on l’economia aquest any ho constatarà. Aquesta afirmació es desprèn de l’últim Informe de Perspectives Econòmiques del Fons Monetari Internacional, presentat dilluns a Washington, que rebaixa mig punt respecte a juliol les previsions de creixement per Espanya aquest 2021. Aquestes ara queden en el 5,7%, encara per sobre de la mitjana del 5% que s’espera per a la zona euro enguany però per sota del 5,9% de creixement global estimat. La nova previsió de l’FMI és lleugerament inferior a la projectada pel Govern per a aquest exercici, del 6,5%.
Serà el 2022 quan Espanya, segons les previsions de l’FMI, protagonitzarà el creixement més fort entre les economies avançades, amb una projecció que aquesta expansió aconsegueixi el 6,4% (el Govern projecta el 7% per a l’any que ve). La nova previsió de l’FMI per a Espanya és 0,6 punts superiors a la que va projectar l’organisme el juliol i una bona dada, que queda desgastada per les previsions de l’atur, que seguirà sent el més elevat de la zona euro i d’altres economies avançades: 15.4% el 2021 i 14,8 el 2022. Cap país com Espanya representa millor la constatació de l’FMI que «la recuperació del mercat laboral va significativament per darrere de la recuperació econòmica» en la majoria de països.
I tot això en un món on l’FMI ha subratllat la gran preocupació per divergències creixents globals en accés a vacunes i en respostes polítiques i on també alerta de riscos, incloent-hi les disrupcions en les cadenes de proveïment o el repunt en molts països de la inflació.
El Fons reconeix que realitza «entre alta incertesa» les prediccions que la inflació tornarà a nivells prepandèmics a meitats del 2022 i vincula aquesta falta de seguretat a interrogants oberts com a quin camí seguirà la pandèmia, quant duraran els problemes en les cadenes de proveïment o com evolucionaran les previsions inflacionàries en aquest ambient. No té dubtes, en canvi, en aconsellar que la política monetària «ha de moure’s en una fina línia entre enfrontar la inflació i els riscos financers i donar suport a la recuperació econòmica» i en donar la seva recepta per afrontar aquesta situació. L’FMI afirma, per exemple, que «els bancs centrals han d’estar preparats per actuar ràpidament si els riscos de pujades inflacionàries es materialitzen en aquesta recuperació inexplorada» i urgeix a «preparar accions de contingència», anunciar amb «claredat» quins números d’inflació en cada cas portarien a emprendre aquestes accions i a «actuar en línia amb aquesta comunicació».
«Riscos incrementats»
En termes globals les revisions de les previsions que ha fet l’FMI en aquest últim balanç són modestes, amb una rebaixa d’una dècima en la perspectiva de creixement d’enguany (que queda en 5.9%) i un manteniment del càlcul per a 2022 d’una expansió del 4,9%, però l’organisme adverteix que «en general els riscos a les perspectives econòmiques s’han incrementat» i alerta que les revisions modestes generals «emmascaren» grans rebaixes en previsions per a alguns països, especialment els de baixos ingressos i en desenvolupament.
L’Informe de Perspectives Econòmiques posa l’accent en què «les grans divergències continuen sent una gran preocupació», problemes que són conseqüència del desigualtats exacerbades. I en pocs terrenys són aquestes enormes disparitats majors que en l’accés a les vacunes (amb gairebé el 60% de la població immunitzat en economies avançades mentre gairebé el 96% en països de baixos ingressos no ha rebut les seves dosis). Per això, i atès que es considera que «la més important prioritat política és vacunar números adequats en tots els països i prevenir més mutacions virulentes», s’urgeix tant als fabricants com als països d’alts ingressos a «donar suport a l’expansió de la producció regional de vacunes en països en desenvolupament a través de solucions financeres i de transferència de tecnologia».
Una altra «prioritat urgent» que apareix en l’informe és la necessitat de frenar l’augment de les temperatures globals i els creixents efectes econòmics i en la salut del canvi climàtic. Per a això, l’FMI demana «compromisos concrets més forts» per a la cimera COP26 i que es compleixin les promeses de mobilització de 100.000 milions de dòlars anuals per ajudar en aquesta crisi climàtica a nacions en desenvolupament. Així mateix, es torna el focus a la necessitat d’esforços multilaterals coordinats per assegurar liquiditat a les economies més castigades i s’urgeix a accelerar el marc del G20 creat per reestructurar el deute insostenible.
En aquesta llista figuren també les fractures en la cadena de producció i logística de distribució de béns que han creat problemes de proveïment que estan sent «més llargs de l’esperat, alimentant més la inflació en molts països». L’augment de la inflació es destaca en països com els Estats Units i Alemanya i en molts mercats emergents i economies en desenvolupament.
L’organisme mostra la seva «total confiança» en la directora gerent, Kristalina Georgieva
El Directori Executiu del Fons Monetari Internacional (FMI) ha expressat la seva «total confiança» en la directora gerent de la institució, Kristalina Georgieva, i ha ressaltat que el seu examen sobre la seva conducta quan va treballar per al Banc Mundial «no demostra de manera concloent» que «actués de manera impròpia» per afavorir a la Xina. El Banc Mundial va decidir cancel·lar de manera indefinida el seu popular informe ‘Doing Business’ pel fet que una revisió externa va concloure que diversos alts càrrecs de la institució van realitzar pressions al personal de l’organisme per millorar la posició de la Xina en els rànquings de les edicions de 2018 i de 2020. L’informe acusa directament el llavors president del Banc Mundial, Jim Yong Kim, i a Georgieva, llavors la seva consellera delegada. Segons el document, Georgieva va pressionar al personal del Banc Mundial per a fer «canvis específics» en algunes dades de la Xina.
