Amb el vol Càller-Roma d'aquesta nit conclou la història d'Alitalia, un símbol a tot el món. Ho fa després de 74 anys i diversos rescats que no han aconseguit mantenir-la amb vida. Fruit d'aquest adeu, naixerà una nova aerolínia totalment estatal amb una flota de 52 avions i que només contractarà prop 3.000 dels 11.000 antics empleats de la companyia.

El vol de l'Airbus A320 que s'enlairarà a les 22.05 h des de Càller (Sardenya) amb arribada a les 23.10 a Roma Fiumicino, amb 177 passatgers i pilotat pel comandant Andrea Gioia, serà l'últim de l'aerolínia de bandera italiana, la companyia dels papes en 169 viatges internacionals.

Acaba així una història d'èxits, però també de continus fracassos en la seva gestió, amb pèrdues de 1.800 milions d'euros per a les arques de l'Estat italià, que ara torna a ser el responsable, sota l'atent ull de la Unió Europea, d'una altra aerolínia de bandera, Itàlia Transport Aeri (ITA). Aquesta busca garantir els primers vols imprescindibles per a les connexions al país.

8.000 treballadors en atur

Els treballadors d'Alitalia s'han tornat a concentrar avui, com porten fent ja fa dies, a l'aeroport romà de Fiumicino per a protestar pel tancament d'Alitalia i per les 8.000 persones que des de demà es queden sense feina. "Avui és l'últim dia de la companyia per culpa d'una política italiana que no ens ha ajudat i d'uns dirigents incompetents. Hem protestat, però no ens han escoltat", va explicar Simonetta, que treballa en la companyia des de 1990. Mentrestant, el seu company Daniele, que fa 35 anys treballa per Alitalia, qualifica el canvi com "un desastre social" que afectarà "sobretot els treballadors més joves".

La inseguretat sobre el futur és el que més preocupa, tal com assegura Barbara, que fa 25 anys que és l'aerolínia: "Ens hem trobat sense treball d'avui per a demà, no tenim edat per a la jubilació i no sabem que farem. Som pares i mares de família i tenim por al futur".

Èxits i fracassos

Després del primer vol Roma-Torí en 1947, Alitalia es va convertir en una de les aerolínies preferides en l’àmbit internacional per la seva atenció al passatger. En 1960 va ser patrocinador oficial dels Jocs Olímpics de Roma i en les següents dècades es van obrir rutes internacionals, sobretot a Amèrica i Orient. A mitjan anys 90 van començar els problemes econòmics i l'intent d'una primera i fallida fusió amb Air France, que finalment es va concretar en 1997 amb l'holandesa KLM.

L'acord preveia la reubicació del centre de distribució des de Roma-Fiumicino a Milà-Malpensa i el tancament de gairebé tots els vols des de l'aeroport milanès de Linate, però l’abril de 2000 KLM va decidir acabar l'aliança i van començar els primers intents de privatització, que es van prolongar fins a 2007, quan es va acceptar l'oferta d'Air France-KLM.

Però a l'any següent, a un pas de l'acord definitiu, Air France es va retirar, ja que Silvio Berlusconi no va garantir l'oferta del grup franc-holandès en cas de guanyar les eleccions, com així va succeir. Va sorgir llavors la idea d'un consorci nacional d'emprenedors encapçalats per Roberto Colaninno i que incloïa al grup Benetton. Així va néixer el CAI el 2009, la unió d'Alitalia i l'aerolínia Air One, amb Air France- KLM com a soci estratègic amb el 25 per cent del capital.

En cinc anys, la companyia va canviar tres consellers delegats i en l'últim trimestre de 2013 es va fer necessària una recapitalització, ja sense la participació d'Air France, mentre entrava en un posterior augment de capital l'estatal Correus italià (Pal Italiane), amb 75 milions d'euros.

El 8 d'agost de 2014, Etihad Airways va anunciar la compra del 49% d'Alitalia, però només tres anys després Alitalia afrontava una nova crisi financera, que va requerir una recapitalització i un nou pla industrial, rebutjat pels empleats. Finalment, el 2 de maig de 2017, la junta d'accionistes va aprovar l'entrada en administració extraordinària de la companyia, decretant la sortida d'Etihad i tots els accionistes minoritaris. Per a mantenir a Alitalia amb vida, el govern va proporcionar dos préstecs, de 900 i 400 milions d'euros.

Una nova aerolínia a petita escala

En 2020, es va autoritzar la creació de la nova companyia, ITA, amb el compromís del Govern davant Brussel·les de no injectar més de 1.350 milions d'euros en el capital fins a 2023, dels quals 700 milions s'invertiran enguany.

Mentrestant, ITA segueix en negociacions amb els sindicats sobre les condicions dels nous contractes, perquè es preveu que a l'inici comptarà amb menys de 3.000 treballadors, però s'elevarà fins als 5.700 en 2025, respecte als gairebé 11.000 que integren la plantilla d'Alitalia.

La nova aerolínia iniciarà les seves primeres operacions amb 52 avions, fruit d'una oferta realitzada a l'administració extraordinària d'Alitalia i es preveu que la flota s'ampliï en 2022 fins a les 78 aeronaus i a finals del 2025, a 105.