L’agència Acció acaba de publicar «Informe d’anàlisi de les empreses disruptives catalanes en l’entorn internacional». S’hi analitzen els nous reptes de les empreses per superar-se en un nou entorn de canvi constant on aspectes com la digitalització i la sostenibilitat són tendències irreversibles. En aquest marc han aparegut dos conceptes com la innovació disruptiva i l’exponencialitat. L’una, basada en la creació de nous productes o serveis amb nous models de negoci que trenquen amb el que s’estava fent. L’altra es refereix a les tecnologies transformadores que permeten accelerar els canvis com ara la impressió 3D, la intel·ligència artificial o la realitat virtual.
Els principals trets de la innovació disruptiva són la creació de nous productes i/o serveis trencadors; la provocació de canvis contundents en la cadena de valor d’un sector o un mercat; l’aposta per una tecnologia, o d’un conjunt de tecnologies, en fase de desenvolupament, que en pot permetre el creixement exponencial una vegada es redueixen els costos o se’n milloren les prestacions; el fonament en una sèrie d’atributs i factors crítics que poden permetre el creixement de l’empresa de manera exponencial, atès que posen en dubte els límits i les regles del mercat establerts fins al moment; l’aplicació de noves metodologies, com les d’aprenentatge i testatge continu amb l’usuari/mercat per descartar ràpidament les idees que no tenen encaix.
L’exponencialitat és el procés pel qual, aproximadament cada 2 anys, es duplica el nombre de transistors en un microprocessador; d’aquesta manera, en 26 anys, el nombre de transistors en un xip s’haurà incrementat 3.200 vegades. Això es pot estendre a qualsevol producte o servei que depengui directament d’aquestes tecnologies, com la impressió 3D, els drons, les bateries, la intel·ligencia artificial, el blockchain, la realitat virtual, el cloud o l’enginyeria genètica.
L’exponencialitat també s’afavoreix perquè es redueix la ràtio d’adopció. És a dir, la societat escurça el temps que tarda a adoptar aquestes noves tecnologies. Fent una retrospectiva, per assolir 50 milions d’usuaris van tardar 25 anys la targeta de crèdit o la televisió, 7 anys l’Internet, 2 anys el Twitter i 9 dies el Pokemon Go. Les organitzacions exponencials van vinculades a l’abundància, tenen una finalitat transformadora massiva i escalen tan ràpid com la tecnologia.
L’informe d’Acció sobre aquestes empreses disruptives assenyala que les principals 10 ciutats per rondes de finançament tancades per startups d’aquesta tipologia solen estar a Londres, París, Berlín, Amsterdam i Tel-Aviv en l’àmbit més proper; i en diverses ciutats dels EUA i de l’Extrem Orient. No hi surt Madrid, tampoc Barcelona, però tampoc els països nòrdics. Això no ens pot fer autoflagel·lar-nos perquè hi ha una qüestió d’escala. A excepció dels Països Baixos, que atrauen per la seva fiscalitat, les altres capitals ho són d’estats grans (la capital d’Espanya no hi és). En tot cas l’anàlisi duta a terme per Acció ha posat de manifest que Catalunya és present amb projectes disruptius en la gran majoria d’àmbits i sectors avaluats, i forma part de l’ecosistema de la disrupció mundial.
Per surfejar sobre aquest tsunami de canvi, Acció va posar en marxa el programa Catalonia Exponential per tal de poder aprofitar els canvis disruptius impulsats per les noves tecnologies. I així va identificar les empreses amb més possibilitats disruptives. En la primera edició de Catalonia Exponential Leaders es van rebre 250 expressions d’interès, de les quals 180 van formalitzar la candidatura; i d’aquestes, 34 van estar preseleccionades i 16 seleccionades com les més disruptives. Hi són representats els sectors de salut i equipaments mèdics, tecnologies de la informació i la comunicació, indústria 4.0, mobilitat sostenible, biotecnologia, alimentació, economia circular, energia i recursos.
En tot cas, cal continuar fomentant la innovació disruptiva, la col·laboració entre els seus diferents actors. Amb el programa Catalonia Exponential Leaders, s’han donat a conèixer empreses catalanes que lideren el canvi en diferents ecosistemes, creant nous models de negoci i irrompent en nous mercats. Aquest mapa d’empreses disruptives caldrà que es vagi ampliant en la mesura que noves empreses disruptives catalanes s’alineïn amb les disrupcions a escala internacional.
