Els productors de poma ecològica de muntanya calculen que aquest any colliran un 40% menys respecte de la temporada passada, quan se’n van recol·lectar 260 tones. El motiu principal són les glaçades de l’abril, quan els arbres ja havien començat la primera floració. «Les glaçades sempre són el nostre cavall de batalla i, aquest any, ens han fet patir», explica el president de la cooperativa Biolord, Josep Pintó. A Catalunya, es cultiven 20 hectàrees de pomes de muntanya, en finques ubicades entre els 800 i els 1.300 metres d’altitud a les comarques del Solsonès, el Berguedà, la Cerdanya, l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà.
La muntanya i l’altitud són el que dona unes qualitats «excel·lents» a la poma, però també el que en complica el cultiu. «La muntanya és rigorosa en tots els aspectes, i meteorològicament parlant també. Tenim la temporada vegetativa curta, la radiació justeja, tots són hàndicaps, però l’abril és el nostre principal enemic perquè l’arbre està florit i una glaçada et pot deixar sense collita», diu Pintó. El gran problema, segons Pintó, és que els últims hiverns han estat molt suaus, amb temperatures entre els 15 i els 20 graus al febrer. «Totalment anormal. Això fa que l’arbre comenci a florir abans. Un hivern fred faria que els arbres comencessin a florir 15 dies més tard i ens escaparíem de les glaçades», afegeix Pintó. Les glaçades, però, no afecten la qualitat de la poma, que continua sent «excel·lent». El secret és l’alçada, amb una maduració més lenta que li dona propietats especials: més sucositat, més sucre, més acidesa, més color, més cruixent i crocant. La majoria d’aquestes pomes es venen en circuits de proximitat, però també a Barcelona i a París. Gairebé tota la poma de muntanya del Pirineu la produeix la cooperativa Biolord, una iniciativa va néixer per un grup de propietaris de la Vall de Lord a finals del 2012 inspirant-se en l’experiència dels Alps italians. La covid ha fet que hagin notat un augment de la demanda. De fet, en plena pandèmia, gairebé es va triplicar. En aquest sentit, Pintó creu que el coronavirus ha servit perquè hi hagi una part de la població que valori el producte de proximitat.
