Els promotors de renovables entomen amb «preocupació» i «escepticisme» el nou decret llei que impulsa el Govern per reactivar el desplegament d’aquestes energies, després de 10 anys d’aturada. Tot i celebrar que no s’hagi optat per una moratòria, la patronal del sector eòlic català s’ha mostrat especialment crítica amb la mesura perquè consideren que afegeix «dificultats» a una tramitació que ja va «molt alentida». «No dona eines per accelerar la transició energètica sinó que més aviat hi posa traves», lamenta Victor Cusí, president d’EolicCat. En canvi, l’associació d’empreses fotovoltaiques Unefcat dubta de l’efectivitat i de l’agilitat de la norma, però considera que les «traves» als projectes grans són «raonables».

Les dues organitzacions empresarials valoren positivament que la Generalitat no hagi optat per aturar els projectes tot i les demandes de partits com la CUP. El president del Govern, Pere Aragonès, i la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, van deixar clar en una conferència dimecres que l’escenari d’emergència climàtica no permet paralitzar el desplegament d’energies netes.

Segons els càlculs d’Acció Climàtica, per assolir els objectius previstos, el 2030 cal incorporar 10.000 MW més de potència d’origen renovable, arribant fins als 70.000 MW més el 2050. Actualment, els 600 projectes que la Ponència d’Energies Renovables té sobre la taula per analitzar sumen 12.000 MW de potència. L’anunci del Govern és insuficient per a EolicCat, que creu que l’Executiu ha pecat de «manca de lideratge i voluntat política» i «no ha buscat accelerar la tramitació de projectes» amb el decret llei tal com reclamava el sector. La patronal eòlica també lamenta que les modificacions s’apliquin de manera retroactiva quan fa molt temps que hi ha un bloqueig de noves instal·lacions.

Un dels elements que el Govern més ha destacat del nou redactat és que amb el canvi legislatiu s’obligarà els promotors a presentar un acord del 50% de la superfície ocupada i d’acreditar l’oferta de la participació de com a mínim el 20% del projecte a entitats locals i petits agricultors. El Departament d’Acció Climàtica no va aclarir com s’hauria d’acreditar aquest «acord» per part d’agricultors i administracions locals.

Les eòliques han deixat clar que aquest requeriment retardarà molt el tràmit inicial i que els compromisos amb els agents locals no són una novetat. «Els acords amb els propietaris ja els fèiem», asseguren, mentre detallen que aquests compromisos s’assolien en un moment més avançat del projecte que el que es demana ara. «No tindríem problemes si es demanés més endavant, quan està més madur», diu Cusí. D’altra banda, posa en dubte fins a quin punt els pobles i petits propietaris podran fer front a les xifres elevades necessàries per tirar endavant la majoria d’inversions.

Per a Unefcat, els nous condicionats per afavorir la participació dels municipis i petits propietaris a les plantes, serviran perquè «no hi hagi excusa» per criticar el model de desplegament de renovables, que ha generat rebuig arreu de Catalunya. El seu president, Manel Romero, afegeix que entén «els motius» que té el Govern per prendre una mesura així, però lamenta que l’origen de tot plegat sigui «una alarma social exagerada». «No hi havia pas una allau de projectes com es plantejava», assegura. Pel que fa a l’obligació d’oferir un 20% de participació a ciutadania o ajuntaments, Romero desitja que hi hagi molts projectes que puguin complir aquest objectiu, però també es mostra «escèptic» que l’actual redactat tradueixi a la pràctica un increment significatiu d’iniciatives participades.

El representant de les empreses fotovoltaiques sí valora positivament que el decret llei faciliti la tramitació d’instal·lacions de menys de 5 MW. Tanmateix, insisteix que «no n’hi ha prou amb projectes petits» per fer la transició energètica.