El Govern ha aprovat aquest dimarts el nou decret d'impuls a les energies renovables a les comarques del Bages, l'Anoia i el Solsonès. La seva posada en marxa permetrà desencallar un total de 19 projectes fotovoltaics de fins a 5 MW alguns dels quals es troben situats a les tres comarques de la Catalunya Central.

En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda rural, Teresa Jordà, ha assegurat que aquest canvi legislatiu és "tan sols el primer pas" i serveix de "punt de partida" per accelerar la transició energètica a Catalunya. La consellera ha defensat que el decret "no va absolutament contra ningú" i busca un funcionament "extremadament participat" i que afavoreixi els projectes de menys dimensió.

El text incorpora mesures per ordenar i equilibrar la implantació d'energies renovables, per minimitzar-ne l'impacte social i territorial i també per facilitar la pràctica de l'autoconsum. En aquest sentit, a partir d'ara els projectes d'energia eòlica i fotovoltaica hauran d'acreditar l'acord del 50% dels terrenys sobre els quals es projectin, i també que s'ha presentat una oferta del 20% de participació local.

Així, el nou decret llei prioritza el tràmit per a les instal·lacions que connectin a mitja tensió o siguin inferiors a 5 MW de potència, i també s'exigirà als gestors de la xarxa de distribució que justifiquin la denegació de connexió a la xarxa de fins a 25 kV per a aquests projectes. En aquest sentit, Jordà ha aclarit que la modificació permet que 19 instal·lacions inferiors a 5 MW surtin en breu a informació pública. Aquests projectes preveuen situar-se a tres comarques de la Catalunya Central - l'Anoia, el Bages i el Solsonès - així com a l'Alt Penedès, el Baix Camp, la Conca de Barberà, la Garrotxa, la Selva, les Garrigues, Osona, el Pallars Jussà, el Pla d'Urgell, el Segrià o el Tarragonès.

Alhora, el text dóna prioritat a l'ocupació de les cobertes de les edificacions, augmenta la disponibilitat de sòl en afegir els sòls urbanitzables, així com els espais agraris en desús, introdueix criteris de protecció del sòl agrícola basats en la Llei d'Espais Agraris.

Jordà també ha volgut deixar clar que les ciutats també han de tenir un paper en la descarbonització de la societat i, per això, les instal·lacions d'autoconsum sense excedents no necessitaran autorització administrativa, i es podran instal·lar presentant només una declaració responsable.

A més, ha anunciat que està treballant amb el Departament de Justícia per modificar el codi civil per facilitar la implantació de plaques fotovoltaiques als edificis.

El Govern ja havia presentat el decret la setmana passada en una conferència on va detallar quina seria la ruta per la transició energètica i que va suscitar dubtes entre empresaris i entitats ecologistes. Sobre les crítiques rebudes, Jordà ha esclarit que el "decret no va absolutament contra ningú" i ha promès que el funcionament a partir d'ara serà "extremadament participat", "planificat" i "ordenat". "Aquesta transició l'hem de fer ben feta però sense pauses", ha dit.

Pel que fa al tràmit parlamentari, la consellera d'Acció Climàtica ha dit que hi ha "sintonia extrema" amb els grups parlamentaris per convalidar la norma al Parlament en el termini establert, que és de 30 dies.

A banda d'aquest "punt de partida" que representa la modificació del decret, el Govern preveu desplegar en els mesos vinents la xarxa d'oficines comarcals de transició energètica, elaborar el pla territorial per la implantació de les energies, aprovar la llei de transició energètica i crear una energètica pública.