L’oferta de parcel·les vacants als polígons d’activitat econòmica del Bages és reduïda, sobretot per a grans ampliacions, i només el 35% de les disponibles es podria ocupar de manera immediata, segons alerta un estudi elaborat pel Consell Comarcal del Bages que pretén identificar els aspectes clau per a la redacció del futur Pla Director Urbanístic del sòl industrial de la comarca. L’estudi pretén oferir una diagnosi per poder actuar en la transformació dels polígons ja existents i planificar el futur de les àrees econòmiques del territori.
I hi haurà feina. L’informe, que es va presentar ahir en una jornada a Sallent adreçada als agents socieconòmics i polítics i als tècnics de la comarca, posa de manifest que, en el cas de l’oferta de parcel·les vacants, hi ha el doble d’oferta de sòl pendent de desenvolupament que de sòl que ja té una disponibilitat immediata per a l’ocupació. Amb tot, del sòl oferit, el 61% correspondria a parcel·les grans, susceptibles d’atraure grans inversions forànies.
Les diferències
Els polígons del Bages Sud i els de municipis com Artés, Avinyó o El Pont de Vilomara són els que presenten major disponibilitat de parcel·les grans, diu l’informe, en contraposició amb els de l’Eix del Cardener i de Manresa, «amb escassa oferta per a grans implantacions». Un 27% de les 2000 parcel·les ocupades als PAE tenen alguna capacitat d’ampliació, fet que denota, assegura l’estudi, que «les empreses del Bages tenen tendència a situar-se sobre parcel·les ajustades a les seves necessitats».
Per millorar la capacitat atractiva dels polígons comarcals, el document destaca el planejament urbanístic com «un dels esculls a superar, ja que l’absència de figures aprovades definitivament dificulta l’obtenció de llicències i la ubicació de noves implantacions». Així, apunta l’estudi, només un 55% dels polígons disposa de planejament urbanístic aprovat definitivament, mentre que un 37% té el tràmit pendent d’iniciar. A més, el 55% dels PAE no té una urbanització completa. Per això l’estudi reclama afavorir «la redacció d’una figura de planejament urbanístic que permetés el desenvolupament total d’allò existent» per afavorir noves implantacions.
L'estat dels polígons
L’estudi conclou que quant a la qualitat física i dels serveis urbans dels 87 polígons desenvolupats al Bages el 46% presenten un estat insuficient o deficient i tan sols el 25% ofereixen un estat acceptable. També es recull en l’informe que el 22% de les edificacions dels PAE es troben en desús, tot i que es tracta generalment d’edificacions petites. La major part del sostre desocupat, diu l’estudi, és posterior a 1975, fet que l’informe assegura que «pot ser considerat com una oportunitat».
L’informe també reclama millorar el «transport públic intermodal entre els centres de població i els diversos PAE, per evitar la dependència excessiva del vehicle privat» alhora que demana «explorar estratègies d’interrelació entre els diversos PAE, afavorint l’ús de serveis mancomunats».
Per tot plegat, l’informe elaborat pel Consell conclou que «partint de la manca de sòl disponible per a grans implantacions i de la falta d’una planificació industrial a escala comarcal, es considera que caldria emprendre la redacció d’un Pla Director Urbanístic del sòl industrial de la comarca del Bages que ordenés urbanísticament els PAE, que delimités noves àrees per facilitar la implantació de noves empreses i que resolgués la manca de planejament urbanístic i d’urbanització de molts polígons». Una figura de planejament, apunta, que «tindria la virtut d’establir un model de desenvolupament industrial a escala comarcal que repercutiria en accions concretes a cada PAE, sempre vinculades a l’objectiu de desenvolupament comú i generació de noves activitats i oportunitats»
El Bages, entre les comarques «perdedores» en accés als mercats
L’informe posa de manifest que la demanda de sòl industrial s’ha situat en els darrers anys en les comarques metropolitanes i les que presenten una posició geoestratègica millor respecte dels mercats. L’estudi apunta que en l’anomenat «índex sintètic de posicionament», que analitza l’accessibilitat de les comarques catalanes als mercats, el Bages se situa en 16a posició del total català: és la 7a en accessibilitat als mercats propers, però la 31a als mercats internacionals. La «reindustrialització» iniciada amb la recuperació econòmica del 2013 fomenta un retorn d’una part dels processos productius traslladats a països en desenvolupament, un context en el qual els territoris metropolitans presenten «un posicionament més favorable en els àmbits de la innovació tecnològica i l’economia del coneixement», diu l’informe del Consell. En aquest sentit, el Bages és dels territoris que ha «sortit perdent» en aquesta nova configuració, fet que li suposa «un atractiu menor per a la localització d’empreses». Els PAE comarcals, alerta l’estudi, «s’han quedat obsolets per la manca de gestió», fet que els du a presentar, en general, una baixa ocupació, i no s’adeqüen a la demanda actual d’espais per a la localització d’activitat econòmica.
