JARC adverteix que la manca de fertilitzants i la «brutal» pujada dels costos fa preveure «significatives retallades» en la producció agrària. L’increment global del preu de les matèries primeres i l’energia, el col·lapse als ports internacionals i l’espiral alcista dels molls marítims estan passant factura al sector agrari. JARC posa en relleu que en l’últim trimestre s’ha aguditzat aquesta tendència. «Costa comprar fertilitzants i s’han disparat els preus més del 100%, i també del gasoil (40%), energia (300%), plàstics (50%), aigua (30%) i pinsos per a bestiar (25%)», segons l’organització agrària. JARC exigeix a les principals cadenes de distribució que ajustin marges i es remuneri l’augment de costos a agricultors i ramaders.

JARC explica que portar un camió de 2.500 quilos d’adob a peu de finca la campanya passada tenia un cost de 4.000 euros, actualment i en cas de poder-lo obtenir, se situa entre 8.000 i 10.000 euros. «Una part important dels cerealistes renuncien a part de l’adobat davant la impossibilitat d’assumir aquest cost o d’obtenir la comanda», afirmen fonts de l’entitat agrària. El cap sectorial de cereals de JARC, Lluís Viladrich, assenyala que «no es podran tirar endavant collites pel fet de no tenir accés a fertilitzants químics i es limita molt l’aplicació dels orgànics, provinents de la ramaderia». La reducció del rendiment dels cultius herbacis afectarà tothom, començant pel productor, seguint pel ramader i acabant pel consumidor», afirma Viladrich. «L’experiència ens mostra que els distribuïdors de productes alimentaris mai perden diners», lamenta el responsable de cereals de JARC.

Des de mitjans de setembre, tres grans companyies de fertilitzants químics han anunciat reduccions importants en la producció per l’increment de costos, especialment del gas. L’americana CF Insdustries ha tancat dues plantes al Regne Unit; la noruega Yara International ha reduït el 40% de la producció a Europa, i Fertiberia ha aturat la planta de Huelva i ha reduït la producció a Ciudad Real. Mentre que la preocupació al camp creix davant la impossibilitat de traslladar aquest important augment de costos als preus de les produccions.