Antonio Horrach, al costat de la façana de l’hotel HM Balanguera, el disseny i l’interiorisme del qual van servir d’inspiració a tota la xarxa de la cadena hotelera | TOLO RAMÓN

Ja han aconseguit reobrir tots els hotels?

Tots. L’1 de juliol estaven oberts els nostres vint hotels; els tres de Mèxic, els quatre de República Dominicana i els tretze de Mallorca.

I com va l’any?

El juliol va ser un mes difícil per les restriccions en països com Alemanya i Anglaterra, dels quals depenem. A Holanda els viatges de turisme van deixar de considerar-se essencials, i els holandesos van deixar de venir d’un dia per l’altre. Al juliol, amb tarifes entre un 20% i un 30% més baixes, vam fer un 60% d’ocupació en la comparativa amb el 2019. L’agost va ser una mica millor i vam aconseguir ocupacions pròximes al 75% respecte a fa dos anys. No comparo amb l’any passat perquè van estar tancats la majoria dels hotels.

Quina és la previsió de tancament per a enguany? Falta molt per sentir la recuperació?

Ens falta moltíssim. Enguany tindrem una baixada de més del 50% de l’EBITDA, del resultat d’explotació, respecte al 2019, que és un any precovid. És la projecció que fem tenint en compte com anem avui dia i del que esperem la resta d’any. Però, després de la patacada tremenda que vam tenir el 2020, estic contentíssim.

I està comparant xifres amb el 2019, que va ser l’any en què assistim a la fallida de l’operador turístic Thomas Cook, que va afectar molt a HM Hotels.

Efectivament. Estem comparant amb el 2019, que va ser pitjor que els dos anys anteriors perquè ens va colpejar de ple la fallida de Thomas Cook. Van ser més de dos milions d’euros els que ens van deixar de pagar. Vam prestar un servei que no hem cobrat mai.

Està sent dur...

Sí. Enguany hi ha hotels amb un resultat d’explotació positiu, però quan traiem el lloguer, el management, els costos financers (que són forts perquè s’ha hagut de recórrer a ICO) i les amortitzacions, imagina’t. En el nostre cas som propietaris de gairebé tots els hotels, però es paga un lloguer a la nostra societat hòlding. Malgrat tot, és un èxit? Sí, i això que no estem recuperant ni les inversions que hem fet.

Ha compensat el turisme nacional la caiguda de l’internacional?

És veritat que no ha compensat perquè el turisme nacional, en un any normal, era residual, però s’ha quadruplicat. Ha estat quatre vegades superior al que era. I després hi ha el turisme francès, que ha estat una gran sorpresa en el nostre cas. A França han estat molt restrictius i els francesos han dit: «Volem anar a algun lloc, a prop d’aquí», i el francès ha pujat moltíssim. En la nostra companyia és ara mateix la quarta o la cinquena nacionalitat.

Com se sobreviu en pandèmia?

La pandèmia ens ha posat molt a prova. Quan no entra ni un euro perquè ho tens tot tancat i has de mantenir la plantilla –en el nostre cas, uns 1.500 empleats–, és difícil de gestionar i cal fer molt d’equip. És molt dur que tinguis una central que ha de treballar per presentar uns resultats, encara que siguin de zero vendes. I els que són als hotels, en ERTO al cent per cent, excepte alguns serveis de manteniment.

En el vessant humà, molt dolorós, no?

Se’m posava fatal. Ells sabien que jo no en tenia cap culpa, però ells tampoc! Ha estat duríssim. A mi m’ha desgastat molt, personalment. Me n’anava a dormir tots els dies pensant en les persones. Quan jo dic que l’empresa i la gent de l’empresa són com la meva segona família és que és veritat. Ells ho han passat malament, i jo em sentia molt malament per això. Però m’he trobat que, en una prova de foc com aquesta, la gent ha respost i això m’ha emocionat.

A moltes persones aquesta situació els ha fet canviar la perspectiva de les coses...

A mi. No és tocar fons només econòmicament, és tocar fons com a persona. Relativitzes en la vida. Et preguntes: «I això et compensa, Toni?». Potser és que, quan tot anava bé, no es tractava d’estar tot el dia treballant. També es pot treballar una mica menys i recuperar altres aspectes de la teva vida que has deixat una mica de banda: la família, els amics. Això és nou per a mi. He après, personalment i com a empresari, que no tot és treballar. M’agrada estar amb la meva filla i ara faig coses que abans no feia, coses que la meva activitat diària no em permetia fer.

I com veu el futur del sector? Hi té cabuda per a un cert optimisme?

Som molt lluny encara de les xifres precovid, però valoro molt positivament el canvi de tendència. Soc bastant optimista pel que fa a l’any que ve. Hi ha un termòmetre que tenim els empresaris de parlar amb la gent i, encara que és un pronòstic personal, crec que l’any 2022 ja serà millor que el 2019. N’estic convençut. Hi ha moltes ganes de viatjar i crec que hem fet molt bé les coses. Quan passi la covid i es recuperi el mercat, els bons productes –els que hem fet un important esforç d’inversió– tenim avantatge.

Les ajudes al sector han estat suficients?

Em semblaria molt injust no posar en valor quatre coses que s’han fet molt bé. Si no ho diguéssim, faltaríem a la veritat. Primer, els ERTO. No se m’acut un model millor per tractar el problema. És un model molt necessari, que ens ajuda molt, i que s’ha prolongat en el temps. Segon, els préstecs ICO, que han estat fonamentals. Tercer, les carències hipotecàries, que ens han permès als que tenim préstecs només pagar els interessos i prolongar l’amortització del deute de manera anual. Ha estat importantíssim. I quart, i potser el punt més important de tots, que les ajudes per covid del Govern central han passat a les comunitats autònomes, i de les comunitats autònomes a les companyies, i ja són al compte corrent. Hem demanat les ajudes, s’han concedit i les tenim en temps rècord. Jo no he vist una cosa igual en la meva vida, ni la tornarem a veure. Això cal dir-ho.

Tot s’ha fet bé?

No. Em sembla també molt injust que, quan un hotel està tancat, hagi de pagar consums que no té. Tinc hotels que no han consumit ni un metre cúbic d’aigua al mes, i han pagat cànons mínims de 10.000 i 15.000 euros. Em sembla increïble. També ha passat amb les escombraries. Si no genero escombraries, per què pago escombraries? És un cànon fix que ens ha fet perdre molts diners en hotels tancats. No ho entenc.

La vacunació, tard i lenta?

És veritat que va començar tard, però no sé fins a quin punt és responsabilitat del Govern perquè venien d’Europa. Em consta que hi ha hagut conflictes i indemnitzacions amb les empreses de les vacunes, amb multes brutals. Nosaltres tenim hotels en diferents països. A la República Dominicana, per exemple, una de les primeres coses que van fer va ser vacunar el nostre personal. Van considerar els treballadors del turisme essencials, i això crec que hauria estat bé prioritzar-ho també a Espanya, i considerar el personal dels hotels essencial. Es va dir que a l’estiu s’hauria vacunat el 70% de la població i, encara que a mi em semblava poc perquè es perdia la temporada turística, la veritat és que s’ha complert.

I han estat a l’altura les comunitats autònomes?

Sí. Crec que les comunitats han acompanyat. A Balears, s’han demanat esforços i s’han pres decisions oportunes. Aquí es va considerar que vivim del turisme i que depenem molt dels mesos de vacances i es va prioritzar ser molt restrictius fins a la temporada d’estiu. I penso, francament, que ho van fer molt bé. El Govern de les Illes va demanar un esforç, especialment al món de la restauració i l’hostaleria, i ho va encertar. I en política, prendre decisions d’aquest estil té valor perquè et poses en contra molta gent. Va ser una decisió difícil però valenta, i per a mi va ser la millor.

Després de passar-ho molt malament, la família d’HM Hotels creixerà. Aviat inaugurarà, en el 20è aniversari, un nou hotel a Palma.

Sí. Un nou hotel que encara no té nom i que encara s’està construint al carrer Ramón y Cajal. Crec que per Pasqua de l’any que ve podrem inaugurar-lo. Té llicència per a 176 habitacions i, al final, en tindrà 118. Hem decidit fer-ne, de cada dues habitacions, només una, en moltes plantes. Això no és gens habitual. És un 4 estrelles superior. Les qualitats són d’un 5 estrelles, però no hem volgut anar a cinc per un tema comercial. Hi ha empreses que, per ordre interna, no deixen que els seus executius vagin a hotels de 5 estrelles, i això ens deixaria fora.

Es parla molt de modernitzar i transformar el model turístic...

I aquest hotel és una mostra de cap on anem. A les seves habitacions, per exemple, quan el client se’n vagi podrà veure a la seva factura l’estalvi energètic que ha suposat la seva estada amb totes les mesures de sostenibilitat que hem posat en marxa per a la reducció del CO₂, el consum d’aigua, el consum d’energia, etc. Al terrat hi instal·larem plaques solars per a l’autoconsum.

Amb el que ha passat, cal ser valent per invertir en un nou hotel!

Amb la pandèmia, ens ho han dit fins els bancs: «Toni, no és el moment, no?» Però jo crec que sí. Si la idea és que estigui fet per quan això s’acabi, ho hem de fer ara. Ara hi ha un munt de dificultats per accedir al finançament des del sector turístic perquè som, juntament amb la restauració i l’oci nocturn, els que més hem patit en pandèmia.

Temps de crisi, temps també d’oportunitats...

Soc conscient de la situació tan terrible que hem passat, però també crec que ara apareixeran oportunitats de mercat. I estem mirant coses. Tinc molta confiança en el futur. De fet, recentment vam estar veient dos hotels a Budapest on veig una oportunitat. No sé si al final ho farem, però m’agradaria col·locar una bandera a Budapest, a Europa ja.

Avui dia tenen hotels a Espanya, Mèxic i la República Dominicana, per on els agradaria créixer?

La nostra expansió passa per continuar fent-nos grans on som i ens sentim còmodes, com al Carib, a Mèxic especialment. Però també estem mirant altres opcions. A més de Budapest, veurem coses a Praga, a Centreeuropa, i també al mar Roig, a Hurghada i Sharm el Sheik. Creiem que ara han d’aparèixer oportunitats. Un responsable comercial nostre se’n va ara a veure un hotel a Mèxic que crec que pot ser interessant.

Estan pensant en comprar els hotels, en la propietat, o a créixer a través de la seva gestió?

Gairebé tot ho tenim en propietat, però ara, per les circumstàncies, haurien de ser projectes més encaminats cap a la gestió i no tant a la propietat. Volem créixer en la gestió d’hotels portant la nostra marca, que s’ha consolidat. Avui, dues terceres parts del negoci són venda directa en línia. Ja era una tendència, però la covid ho ha accelerat.

Sense corbata i sense WhatsApp

Va heretar del seu pare la passió per ser porter de futbol i, sent molt jove, Antonio Horrach va arribar a defensar, sota els pals, els colors del Mallorca, el Balears i el Sóller. A tots tres equips va ser el porter menys golejat de la Tercera Divisió. Està convençut que l’experiència de sacrificar-se, treballar en equip i entrenar-se cada dia que li va brindar el futbol l’ha ajudat «moltíssim» en la seva vida empresarial.

Malgrat l’enorme dificultat viscuda per la companyia en la pandèmia, es mostra transparent en la conversa i revela el seu costat més humà. Encara que no era culpa seva, els estralls que els seus treballadors van patir en tancar els hotels, li van causar un immens dolor i li van fer replantejar-se moltes coses a la vida.

És un home fet a si mateix, senzill, conversador, afable i amb empatia. Va aprendre del seu pare valors com la humilitat i la constància diària a la feima. Té corbates a casa, però no se’n posa, no li agraden, no s’hi troba bé.

Gaudeix de la seva filla sempre que pot i creu que aquesta crisi li ha ensenyat que no tot a la vida és treballar. Quan és fora de l’oficina, prefereix desconnectar. Al mòbil no té el correu electrònic de la feina i no fa servir WhatsApp.

Se sent molt a gust a Mallorca i els caps de setmana li encanta passar hores al bar Bosch de Palma llegint la premsa en paper de totes les ideologies.

Li agrada el futbol, però no és de cap equip; en política, li passa una cosa similar.