La Comissió Europea (CE) ha revisat a la baixa les previsions de creixement del PIB espanyol per a aquest any i el que ve. Les previsions de tardor de l’executiu europeu rebaixen més d’un punt i mig, fins al 4,6%, el creixement de l’economia espanyola aquest any, i vuit dècimes, fins al 5,5%, el 2022. Brussel·les calcula que l’Estat tancarà l’any amb un dèficit del 8,1% i preveu que es redueixi fins al 5,2% el 2022 i fins al 4,2% el 2023. A més, espera que l’Estat tanqui l’any amb un deute del 120,6% del PIB i que baixi fins al 118,2% el 2022 i fins al 116,9% el 2023. Pel que fa a l’atur, la CE calcula que se situarà en el 15,2% aquest any i que es reduirà fins al 14,3% el 2022 i fins al 13,9% el 2023.

D’altra banda, les projeccions de Brussel·les situen la inflació aquest any en el 2,8% i preveuen que baixi fins al 2,1% el 2022. Les previsions de la CE són més pessimistes que les del Govern espanyol, que manté en el 6,5% la projecció de creixement aquest any i en el 7% el que ve. Segons aquestes projeccions, Espanya no recuperarà el PIB previ a la pandèmia fins al primer trimestre del 2023.

Amb aquests càlculs, Espanya deixa de liderar la recuperació econòmica a la Unió Europea, tal com indicaven projeccions prèvies. De les grans economies, la francesa és la que més creixerà aquest any amb un augment del PIB del 6,5%, seguida d’Itàlia amb un increment del 6,2%. L’economia alemanya creixerà aquest any el 2,7%, segons els càlculs de Brussel·les. A més, l’economia espanyola serà l’última de les grans economies que recuperarà el PIB previ a la pandèmia.

La projecció d’Espanya per a aquest any està quatre dècimes per sota de la mitjana de creixement de l’eurozona i de la Unió Europea, que se situa en el 5% en ambdós casos. «La imatge general continua sent bona», va dir l’eurocomissari d’Economia, Paolo Gentiloni, durant la presentació de les previsions.

L’informe de la CE apunta als problemes de subministrament i als preus de l’energia i el transport com a factors que expliquen la rebaixa de la previsió de creixement de l’economia espanyola perquè «poden retardar la recuperació en el curt termini». A més, Gentiloni va afegir que la rebaixa també s’explica perquè el consum intern a Espanya està sent «menys dinàmic» que en altres països.

El document de l’executiu comunitari també apunta que la recuperació del turisme està contribuint al creixement de l’economia espanyola, però avisa que el «ressorgiment» de la pandèmia en alguns països pot «retardar la completa recuperació del sector».

Pel que fa al mercat de treball, Brussel·les apunta que els ERTO han contribuït a «mitigar la destrucció» de llocs de feina i han «aplanat el camí per a una recuperació ràpida del mercat de treball». D’altra banda, la CE aposta per mantenir un «escenari macroeconòmic de suport» a l’economia per contribuir a la reducció del deute, que preveu que se situï per sobre del 116% els pròxims dos anys.