La farmàcia Alsius de Banyoles, oberta des de l'any 1760, és el comerç més antic de Catalunya, una condició que li ha valgut rebre enguany el Premi Nacional d'Establiments Comercials Centenaris que atorga la Generalitat. Ha estat inclòs dins la categoria de 150 anys o més d'història, però ben bé en podrien crear una d enova gairebé exclusiva per a ells per a comerços de més de 250 anys.
La coneguda i arrelada família de farmacèutics Alsius de Banyoles, que es remunta a 7 generacions de farmacèutics, porta més de 260 anys donant servei continuat de farmàcia a la ciutat de Banyoles i a tota la comarca del Pla de l'Estany. Coneguda popularment com a can Fina, la família Alsius regenten en l'actualitat dues farmàcies a la ciutat.
La nissaga familiar va començar amb l'arribada a Banyoles de Josep Fina, fill del farmacèutic de Cadaqués, que el 1760 va obrir una farmàcia al carrer Girona i que ara com ara encara continua oberta. Josep Fina es va casar amb la gironina Jerònima Rivas i Tomàs i, en no tenir fills, es van afillar la seva neboda Narcisa Rivas i Glaudi, que es va casar amb Esteve Alsius i Guilla, originari de la Garriga. Els Alsius havien arribat a Banyoles de la mà del capellà del monestir de Sant Esteve i familiar, Ramon Alsius.
El fill d'Esteve Alsius, instal·lat a Banyoles el 1812, i Narcisa Rivas i Miquel Alsius va seguir la tradició familiar agafant el relleu de la farmàcia el 1843. Posteriorment, l'ofici a Banyoles el va seguir el seu fill, el conegut prehistoriador Pere Alsius i Torrent, descobridor de la mandíbula de Banyoles. El van continuar Josep Alsius i Ricard , Ramon Alsius i Malagelada, Pere Alsius i Malagelada i, actualment, Esteve i Rosa Alsius Suñer.
La farmàcia, i els membres de la família Alsius, durant tots aquest anys han deixat una profunda empremta en la societat banyolina. La farmàcia ha esdevingut un. lloc emblemàtic de la població, i segurament, no hi ha cap família que no n'hagi utilitzat els seus serveis.
Molts Alsius han esmerçat esforços a la vida pública i han tingut càrrecs municipals, sobretot de regidors, com Josep Fina (al segle XVIII), Esteve Alsius i Guilla, Miquel Alsius i Rivas (alcalde el 1861-1862), Pere Alsius i Torrent (alcalde el 1891-1894 i vocal de diferents juntes locals de sanitat) i Josep Alsius i Ricard (alcalde el 1910-1911). Pere Alsius, en concret, va tenir un paper molt destacat en el combat contra l'epidèmia del còlera morbo declarada el 1885. Els Alsius també han tingut una forta implicació social i associativa: Miquel Alsius (a la Sociedad Filarmónica, 1851), Pere Alsius i Torrent (Sociedad de Fomento, Montepío de Bomberos i Conferències de Sant Vicenç de Paül, per exemple), Josep Alsius i Ricard (a la Lliga de Defensa de l'Agricultura, Indústria i Comerç de Banyoles i Comarca i a la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors), Ramon Alsius i Malagelada (Club Natació Banyoles i Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles) i Rosa Alsius i Suñer (Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles). Tradicionalment, les dones de la nissaga s'han implicat en diferents activitats assistencials.
