La contracció de l'economia a comarques centrals per la covid-19 el 2020 va ser similar a la mitjana catalana. El Valor Afegit Brut (VAB) es va reduir a la Catalunya Central un 11%, mentre que la mitjana catalana va ser d'un 11,3%. Entre els sectors que més van contribuir a la davallada, destaca el sector industrial, amb una caiguda de l'11,8%, i la dels serveis, un 10,6%. Així ho indica l'Anuari Econòmic Comarcal BBVA que enguany arriba a la seva 27a edició. El seu director, el catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver, afirma que, malgrat el "xoc" que ha causat la pandèmia, aquest territori està "en un bon punt de partida" per recuperar-se i créixer respecte altres punts de Catalunya i recorda que ja va passar fa vuit anys amb la crisi econòmica durant el període 2013-2020.

L'economia del Bages és la que més va decréixer (un -14,6% del VAB) mentre que Osona va ser la que menys, un -8,1%. En relació a les afiliacions al Règim Genera i els Autònoms, durant el 2020 es van destruir prop de 4.000 llocs de treball a la demarcació. Es va passar dels 192.713 del 2019 a 188.780 feines un any després. Una xifra que representa una caiguda del 2%, lleugerament inferior a la mitjana catalana que va ser del 3,3%, quan es va passar dels 3.345.958 llocs de treball als 3.235.751 el 2020. Osona també és la que menys llocs de treball va perdre (un - 1,0%) mentre que Berga la que més, amb un -4%.

Oliver també ha remarcat que, "tot i la duresa de la crisi, Catalunya n'està sortint relativament ràpid" i es mostra optimista per als pròxims anys. En el cas de comarques centrals, que ja van tenir una bona resposta després de la crisi financera amb un creixement superior a la mitjana catalana, creu que el que passarà en els pròxims anys serà similar. "Estan en un bon punt de partida", ha dit. I ha recordat que en aquell moment, les comarques que tenien un pes més important de la indústria i dels serveis vinculats a la indústria i l'exportació són les que "millor van sortir d'aquella crisi", és a dir, les comarques de l'àmbit metropolità i comarques centrals. I confia que això es repeteixi en els propers anys.

Per últim, el catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB també ha assenyalat que el "xoc" de la pandèmia no ha sigut tan dur en termes econòmics per la implantació de mesures de la Unió Europea, tot destacant-ne la flexibilitat del dèficit dels països membres, els ajuts per combatre l'atur, la compra de deute públic del Banc Central Europeu i els fons Next Generations. Sobre aquest últim aspecte, Oliver ha remarcat que si bé l'administració "va més lenta" del que es voldria, es preveu que a partir de l'any vinent ja es distribueixin de forma més ràpida. Segons ha dit, dels 15.000 milions d'euros que ha rebut Espanya, actualment se n'han executat 150 i concedit uns 4.000 milions d'euros.