La presentació aquesta setmana de l’acord entre l’Ajuntament de Manresa i la Universitat Politècnica de Catalunya és una notícia d’impacte estratègic per a la Catalunya Central. Podríem dir que seria comparable al que fa 700 anys va decidir la ciutat per construir la Sèquia, la Seu, el Carme i el Pont Nou com a mostra de la voluntat de Manresa de superar els reptes com l’aigua, les comunicacions i la capacitat de retenir talent, que en aquella època eren els convents. Una fàbrica del tèxtil amb un màxim de més de 3.000 treballadores vol ser destinada a un pol de concentració de tecnologia per atreure talent local, nacional i internacional; per contribuir a la regeneració urbana i ciutadana; per desenvolupar un itinerari formatiu tecnològic; per fer de la ciutat un node de coneixement amb projecció internacional i alhora per a la captació de fons a través del Next Generation UE.

La Nova Fàbrica Nova( NFN ) estarà orientada cap a la transició digital i la transició energètica, cap a la transició de l’economia productiva, cap a l’economia del coneixement. Hi ho farà des del coneixement amb un itinerari formatiu, amb activitat intensiva d’R+D+I pública i privada i amb serveis per afavorir la transferència de coneixement i la innovació. Ho farà amb un pes clar de l’empresa, amb presència d’aquesta representativa del teixit productiu del territori, amb espais de simulació i experimentació i donant suport a l’emprenedoria de base tecnològica i a la prestació de serveis tecnològics avançats. La implicació de la NFN amb l’entorn ciutadà serà clara perquè promourà una nova centralitat i punt de trobada, facilitarà la permeabilitat dels espais i l’accessibilitat a les instal·lacions i dinamitzarà els barris del Centre Històric de la ciutat.

Estan previstos espais de formació com aules, despatxos i oficines, sales de reunió i treball, labs docents. Espais per a la creació d’empreses: laboratoris d’idees, de coworking, d’incubació d’empreses de foment de l’R+D+I. I finalment serveis amb espais comuns accessibles com la biblioteca, la sala d’actes, equipaments esportius i altres serveis oberts. Amb tot això es busca tenir impacte en la captació d’inversions, la creació de nous serveis i equipaments, el desenvolupament de nova activitat econòmica (start-ups), la creació de nous llocs de treball, la millora de la competitivitat empresarial, la potenciació de l’R+D pública i privada i la innovació, la revitalització de l’activitat comercial de la zona d’influència i dinamització del Centre Històric, el foment de la relació universitat-empresa, l’impuls de l’activitat econòmica amb empreses tractores d’alt valor afegit del territori, la millora de la capacitació professional i de l’ocupabilitat i oportunitats laborals per als joves, la reversió del procés d’abandonament del Centre Històric amb la creació d’habitatge de protecció oficial (HPO). I finalment el reequilibri de gènere amb la captació de talent femení.

Res a dir, doncs, d’aquest estratègic acord per a Manresa i Catalunya. De les meves obsessions particulars subratllaria la necessitat d’enfocar la diana cap a la tecnologia dels materials i l’economia circular atesa l’expertesa històrica en minerals i l’aposta del CTM pels materials i la gestió dels residus industrials convertits ara en recursos, centre que no hauria de perdre contacte amb aquest nou pol . És una oportunitat per ampliar i convertir el Museu Valentí Masachs en un referent de la geologia-mineria i la gran aposta del Geoparc de la UNESCO. Caldria un espai de memòria industrial i democràtica adreçada a la nissaga Bertrand i Serra i a les obreres que van protagonitzar la primera vaga en ple franquisme. L’eix patrimonial que comença al Museu de la Tècnica continuaria pel centre del Geoparc, i seguiria pel Museu del Barroc i el tàndem Carrer del Balç-la Seu seria d’una gran potència. La nova formació politècnica hauria d’enfocar-se cap a un ensenyament dual amb implicació total en el teixit empresarial. Caldria que els espais d’incubació i acceleració d’empreses tecnològiques fossin operatius des del primer moment. Finalment, caldrà aprofitar l’oportunitat de millorar l’oferta d’habitatge per estudiants i professors en els barris de les Escodines, Vic Remei, Ciutat Vella i Sagrada Família.

Quan una ciutat adopta un projecte estratègic com la NFN, així com en aquests darrers anys ha estat Manresa 2022, els astres se solen alinear i ja depèn d’empresaris, habitants i propietaris del barri i estudiants que apostin per l’enginyeria com una de les principals professions per garantir la sostenibilitat del planeta i donar-li solucions, per tal que aquesta Nova Fàbrica Nova acabi esdevenint un impacte comparable al que fou la Sèquia fa 700 anys.