El motor econòmic del Berguedà es troba a La Valldan, el polígon industrial més gran de la comarca. L’espai se situa al terme municipal de Berga i presenta una extensió de gairebé 50 hectàrees, amb una ocupació del 81% a les diferents parcel·les disponibles. Al llarg dels més de cinquanta anys de trajectòria, ha esdevingut el nucli neuràlgic del teixit empresarial de la zona, amb més de 120 empreses i més de mil treballadors.

Un dels primers cartells del polígon industrial La Valldan | FOTO LUIGI

El projecte per a la construcció del polígon es va començar a redactar l’any 1967 amb l’objectiu de crear un espai industrial únic que agrupés a les diferents activitats econòmiques del territori. «En aquell moment, Berga era un pol d’atracció potent amb les fàbriques tèxtils en plena efervescència», explica el president de l’Associació de Propietaris de Parcel·les del Polígon Industrial La Valldan de Berga, Miquel Canal.

Els treballs per urbanitzar el polígon es van enllestir a principis de la dècada del setanta del segle passat, amb el suport econòmic del Ministerio de la Vivienda. Durant la primera etapa, l’arribada d’empreses a la nova zona industrial va ser progressiva. Des de l’associació, assenyalen que el verdader impuls va arribar a la dècada dels anys noranta, amb el declivi del sector del tèxtil, que va donar pas a noves activitats econòmiques, i l’empenta de Jaume Farguell, alcalde de Berga en aquell moment, a l’hora d’atraure empreses foranes de nova implantació a La Valldan.

De mica en mica, el polígon va incrementar les parcel·les ocupades fins a superar les 120 empreses actuals. A més, amb una concentració de branques econòmiques àmplia i diversa. La majoria són empreses industrials manufactureres, seguit d’un gran nombre de companyies dedicades al comerç a l’engròs i al detall. El sector de la construcció també té una àmplia presència al polígon. Per últim, altres àmbits que s’hi poden trobar són el del transport i emmagatzematge, activitats científiques i tècniques, activitats recreatives, activitats sanitàries, agricultura i ramaderia, hostaleria, informació i comunicacions i energia elèctrica.

El verdader impuls del polígon va arribar a la dècada dels noranta, amb el declivi del sector tèxtil a la zona

Els membres de l’associació posen de manifest que, amb el pas dels anys, el polígon ha esdevingut un punt de trobada per la indústria de la comarca, reafirmant la valentia dels primers emprenedors que van traslladar les seves empreses a La Valldan. Durant la primera etapa del polígon, la comunicació viària del Berguedà amb les infraestructures del país era més dificultosa, un fet que obstaculitzava la crida de noves empreses. Més endavant, però, les connexions amb la resta del territori van millorar considerablement amb la construcció del túnel del Cadí i la posada en funcionament de l’autovia C-16, l’eix del Llobregat.

De fet, Canal destaca que, avui en dia, la ubicació del polígon es considera un punt estratègic per a molts empresaris. «La zona industrial es troba solament a una hora i poc de Barcelona i d’infraestructures com el port, on moltes de les nostres empreses exporten els seus productes», apunta.

En aquest sentit, reivindica l’activitat econòmica descentralitzada de la capital i posa d’exemple el polígon de La Valldan, que dona feina a més d’un miler de persones a la comarca. També destaca que, en els últims anys, s’ha creat un «triangle de comunicacions» entre Berga, Manresa i Vic, «gràcies a la xarxa viària favorable».

Empresaris amb iniciativa

El creixement de La Valldan no s’entén sense l’Associació de Propietaris del Polígon, que compta amb el suport d’una cinquantena de socis, i contribueix a millorar l’estat de conservació de la zona i el seu reconeixement ciutadà. Al llarg dels més de cinquanta anys d’història, ha impulsat diverses reformes de la mà de les administracions per tal de renovar la imatge de l’espai.

De fet, la darrera actuació al polígon es va dur a terme gràcies a una línia de finançament concedida l’any 2020, quan la Diputació de Barcelona va atorgar una subvenció a l’Ajuntament de Berga per a l’execució del Projecte de modernització del Polígon de la Valldan de Berga per un import d’1.054.186,57 €. Aquest ajut es va aconseguir quan hi havia de regidor d'urbanisme de l'Ajuntament de Berga, Oriol Camps, durant el primer mandat de la CUP. A partir de la subvenció, es van poder tirar endavant diverses millores en els serveis i les infraestructures de la zona industrial (vegeu desglossat).

Les reformes van permetre reformar la part baixa del polígon, mentre que encara hi ha zones on els empresaris consideren que cal actuar. Des de l’associació, reivindiquen la necessitat d’intervenir sobre algunes de les infraestructures que daten de la dècada dels anys setanta. Canal ressalta que invertir en la modernització del polígon és clau «per poder mantenir la diversitat empresarial que acull la zona».

Reformes al polígon

L’última reforma que es va dur a terme al polígon, a principis de l’any 2021, va consistir en la millora de les infraestructures i els serveis de la zona industrial, amb la reurbanització completa de dos trams dels carrers Camí de Garreta i Germans Farguell. Concretament, es va realitzar una renovació completa de la calçada, les voreres, aparcaments i enjardinament de les zones verdes. També es van efectuar els treballs de sectorització de la xarxa d’abastament d’aigua potable, així com el desplegament de la xarxa d’aigua calenta procedent de la central de biomassa, la canalització de la fibra òptica, l’adequació d’un vial per a vianants i bicicletes, entre d’altres. Unes actuacions que se sumen a la reurbanització del camí de Can Ballús, que també forma part del projecte. Els treballs van suposar una de les inversions més grans dels últims temps a la comarca del Berguedà amb un cost d’1,2 milions d’euros, 200.000 dels quals va aportar l’Ajuntament de Berga.

Les xifres

  • 81 % D’OCUPACIÓ DEL SÒL
  • El polígon industrial La Valldan compta amb gairebé
  • 50 hectàrees, amb un 81% d’ocupació.
  • MÉS DE 120 EMPRESES
  • La zona industrial acull més de 120 empreses i la representació de diversos sectors econòmics.
  • MÉS DE 1.000 TREBALLADORS
  • El centenar llarg d’empreses dona feina a un miler de treballadors a la comarca.