“Allà on hi ha voluntat hi ha manera i aquesta és la via europea”, ha celebrat amb satisfacció el comissari d'Assumptes Econòmics, Paolo Gentiloni, després de l'aprovació de la reforma sobre els tipus de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) proposada fa gairebé quatre anys per Brussel·les. Les noves normes donaran més flexibilitat als Estats membres per a fixar els tipus reduïts d'IVA que considerin i fins i tot per a aplicar un IVA zero a determinats articles. “Aquest expedient s'ha debatut en el Consell durant molt de temps, i m'alegro que haguem trobat la manera de concloure'l”, s'ha sumat el ministre de Finances eslovè i president de torn del Consell de Ministres d'Economia i Finances (Ecofin), Andrej Šircelj.
En primer lloc, l'acord permetrà als 27 actualitzar la llista de béns i serveis als quals els Estats membres poden aplicar tipus reduïts d'IVA. El nou llistat s'ampliarà per a incloure aquells destinats a protegir la salut pública, tal com va suggerir l'abril passat la Comissió Europea per lluitar contra l'impacte de la pandèmia de covid-19, com ara els guants, mascaretes o equips de protecció individual. A més, s'inclouen tots els productes beneficiosos per al medi ambient, com poden ser bicicletes, sistemes de calefacció ecològics o panells solars, i aquells productes i serveis que serveixin per a donar suport a la transició digital i que fins ara no podien ser objecte d'una rebaixa de l'IVA com l'accés a internet o l'emissió en línia d'esdeveniments culturals o esportius. Si els governs europeus consideren que reduir o aplicar un tipus 0 serveix per a satisfer les seves necessitats bàsiques en les citades categories podran aplicar-los.
Igualtat de tracte
El pacte també obligarà els governs a eliminar pel 2030 la possibilitat d'aplicar tipus reduïts i exempcions a béns i serveis considerats perjudicials per al medi ambient i els objectius de lluita contra el canvi climàtic. A més, i per a evitar distorsions de la competència i restablir la igualtat de tracte, tots els països podran gaudir de les excepcions a les quals només tenien dret alguns Estats membres “per raons històriques”. En el cas de les excepcions existents que no donin suport als objectius en matèria de clima, no obstant això, hauran d'eliminar-se abans de 2032. “S'ha aconseguit un delicat equilibri garantint la igualtat de tracte entre els Estats membres sense una proliferació de tipus més baixos que danyarien la consolidació fiscal posterior a l'era covid”, ha destacat Gentiloni durant el debat públic celebrat pels ministres.
La reforma es basa en un acord previ que estableix que l'IVA es paga en l'Estat membre del consumidor i no en l'Estat membre del proveïdor. Això, segons la UE, garanteix que una major diversitat de tipus (com als acords per l'Ecofin) tingui menys probabilitats de pertorbar el funcionament del mercat únic o de crear distorsions de la competència. A més, d'aquesta manera també s'evita la proliferació de tipus reduïts, la qual cosa posaria en perill la capacitat dels Estats membres de recaptar ingressos. Per això, les noves regles especifiquen el nivell mínim dels tipus reduïts i la llista de béns i serveis als quals es podran aplicar.
Tres anys de negociació
Va ser el gener de 2018 quan la Comissió Europea va posar sobre la taula la necessitat de reformar un sistema que té gairebé 30 anys i que requereix una “modernització urgent” per a alinear la situació a la nova realitat i prioritats de la UE. Una vegada que les noves regles entrin en vigor, els Estats membres hauran de continuar aplicant un tipus normal d'IVA d'almenys el 15%. No obstant això, els governs europeus també tindran la possibilitat d'aplicar un tipus reduït de fins al 5% a béns i serveis d'un màxim de 24 categories de la llista. I també tindran dret a aplicar un tipus inferior al 5% o zero a un màxim de 7 productes de la llista de necessitats bàsiques i en la qual figuren des d'aliments fins a medicines o productes farmacèutics i sanitaris.
Després de l'acord unànime -en fiscalitat es requereix la unanimitat- el següent pas serà remetre el text a consultes amb el Parlament Europeu que haurà d'emetre la seva opinió, no vinculant, a tot tardar per a març de 2022. Una vegada aprovada l'opinió de l'Eurocambra, els Estats membres podran adoptar formalment la norma que entrarà en vigor vint dies després de la seva publicació en el Diari Oficial de la UE la qual cosa permetrà als governs aplicar el nou sistema a partir d'aquesta data.
