L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) va alertar ahir de l’impacte que suposarà l’envelliment de la població sobre la «sostenibilitat financera» del sistema de pensions espanyol, segons es desprèn de l’annex per a Espanya de l’informe biennal «Pensions d’un cop d’ull», publicat ahir.
El document explica que els ingressos dels majors de 65 anys equivalen entorn del 96% dels ingressos mitjans del total de la població, que suposa vuit punts percentuals més que al conjunt de l’OCDE. A més, a Espanya aquesta ràtio ha crescut en 11 punts respecte al 2000, que significa que els ingressos dels més grans han augmentat a una ràtio més alta que els dels altres.
L’OCDE considera que aquest increment es deu en gran part al fet que la despesa en pensions per jubilat ha incrementat a un ritme molt superior al salari mitjà. En aquest sentit, encara que els canvis demogràfics han registrat un decalatge respecte a la resta de països de l’OCDE, l’envelliment «s’accelerarà ara a un ritme molt ràpid, i posa una forta pressió en la sostenibilitat financera», alerta l’organisme. En la seva anàlisi comparada, la institució amb seu a París considera que les condicions per aconseguir una pensió completa de jubilació són «laxes» si es comparen internacionalment. Mentre que el 2027 un treballador es pot retirar als 65 anys amb una pensió completa si ha cotitzat 38,5 anys, a França en fan falta 43 de cotitzats i a Alemanya, 45. A més, l’OCDE posa l’accent en el fet que a la majoria de països es té en compte el total de la carrera laboral per calcular la pensió. A la UE, només França, Eslovènia i Espanya empren un horitzó temporal de 25 anys o menys.
El sistema depèn de noves mesures
A l’informe complet, l’OCDE alerta, en general i sense especificar cap país, que el futur dels sistemes de pensions depèn del fet que s’adopti la decisió d’elevar les cotitzacions, ampliar l’edat de jubilació o reduir les pensions. «Posar les pensions en un rumb sòlid per al futur requerirà de doloroses decisions polítiques: o demanar que es pagui més amb les cotitzacions, treballar més [anys] o rebre pensions més baixes. Però aquestes decisions també seran doloroses perquè les reformes de les pensions estan entre les més contencioses, menys populars i potencialment perilloses», indica l’OCDE a l’informe.
L’organisme recorda que, encara que tots els esforços polítics hagin estat enfocats en la pandèmia els dos últims anys, «el desafiament a llarg termini per a les pensions continua sent proporcionar pensions financera i socialment sostenibles en el futur». En el context de la pandèmia, la institució destaca que els pensionistes no hagin sentit l’impacte econòmic de la pandèmia en els ingressos, encara que alerta que els sistemes de pensions en si han tingut noves «pressions financeres» com a resultat de les menors contribucions. En qualsevol cas, l’OCDE també considera que aquest impacte pot ser de curt recorregut si la recuperació econòmica observada en la majoria de països els últims mesos se sosté en el temps.
Igualment, la principal recepta que considera l’OCDE és que els països incorporin solucions als desafiaments «més urgentment estructurals» per als sistemes de pensions com a part dels seus plans de recuperació nacionals. En aquest sentit, els estabilitzadors automàtics haurien de ser una «eina essencial».
Crítica per la desaparició del factor de sostenibilitat
El ‘think tank’ dels països desenvolupats també ha posat de manifest que la derogació del factor de sostenibilitat ha provocat que la taxa de substitució de les pensions hagi crescut fins al 89%, davant la mitjana del 62% de l’OCDE. «Aquesta elevada taxa de substitució serà elegible als 65 anys, mentre que el mateix nivell requeria treballar fins als 69 anys als Països Baixos, Itàlia tindria un 82% als 71 anys i Dinamarca, un 84% als 74 anys», va destacar l’OCDE. L’organisme exemplifica que la derogació de l’índex de revaloració de les pensions i el factor de sostenibilitat i la seva substitució per la indexació a l’IPC i pel mecanisme d’equitat intergeneracional, respectivament, «il·lustren que una política consistent en el temps requereix amplis consensos polítics abans de la seva implementació».
