S’han especialitzat a deshidratar ceba, cítrics, oliva i anxova. A qui ho venen?

Els nostres principals clients són grans indústries del món de l’alimentació. Treballem amb els principals aromistes del món; Givaudan, Griffith o Kerry. Els nostres productes s’utilitzen com a ingredients clau en l’elaboració de receptes o com a mescla per condimentar els aliments, gairebé tot el que es fa al sector de l’snack porta la nostra ceba; les patates fregides Lay´s, per exemple. També treballem amb cadenes de restaurants com McDonald’s o Domino’s Pizza. En el cas dels cítrics, l’aplicació és molt àmplia, es fa servir en rebosteria, xocolates, te… Però, sobretot, s’està utilitzant molt com a ingredient en els processos de fermentació de begudes espirituoses o cerveses per aconseguir notes cítriques en el gust.

Si es viatja a Roma, París, Berlín o Lisboa i s’entra en un McDonald’s, es menja, sense saber-ho, ceba blanca deshidratada que Vegenat produeix en un municipi de 2.000 habitants de Badajoz anomenat Pueblonuevo del Guadiana...

Així és. La ceba que nosaltres fem a McDonald’s no es veu, se sent. És un dels ingredients secrets d’alguna de les seves hamburgueses. Hi aporta un toc crunchy i deliciós a la seva salsa. En cada Big Mac et menges tres grams de ceba blanca deshidratada de Vegenat. Subministrem tot Europa; Espanya, Portugal, Itàlia, França, Alemanya, Dinamarca, Suècia, etc. Aquesta aliança, que es remunta a finals dels anys 90, va ser un punt d’inflexió molt important per a nosaltres. Fins llavors havíem produït un gran ventall de productes, però va ser llavors quan decidim centrar tots els nostres esforços en la producció de ceba blanca deshidratada.

Un client molt important...

Jo sempre dic que els nostres clients han estat el motor que ens ha impulsat a estar en permanent canvi i adaptació. Amb ells hem treballat en constant col·laboració i sinergia per respondre a les seves necessitats. Per a Vegenat, McDonald’s, com molts altres, és un soci, no un client. Part del que avui és Vegenat ho devem als nostres clients, que ens han anat confiant i exigint molt en qüestions de qualitat, traçabilitat i seguretat alimentària. Et puc assegurar, perquè fa molts anys que treballo amb ells, que, a diferència del que pensa la gent, menjar a McDonald’s és sinònim de menjar en un restaurant amb uns altíssims estàndards de qualitat, amb uns estrictes controls de salubritat i higiene.

Avui dia, estan molt focalitzats en la producció de ceba...

Sí. El 80% del que produïm ara mateix és ceba blanca deshidratada. Estem especialitzats en ceba de baixa bacteriologia (ultra i extra low) i som líders europeus. Oferim una qualitat molt concreta i amb molta seguretat alimentària. Gràcies a la digitalització hem aconseguit controlar la qualitat del nostre producte durant tot el procés productiu. Hem invertit quatre milions en transformació tecnològica i ens hem recolzat en la intel·ligència artificial per optimitzar els processos. Això ens ha convertit en una empresa líder del nostre sector a Europa.

I estan en xifres rècord de producció, he llegit.

Fa dos anys que fem produccions rècord en ceba. L’any passat en vam produir 6.500 tones i enguany arribarem a les 7.000.

No els ha anat malament en pandèmia.

Avui, tenir una indústria a Europa, amb tots els problemes de proveïment que hi ha hagut durant la pandèmia, és un valor a l’alça. Afortunadament a nosaltres se’ns va considerar indústria prioritària i hem estat treballant sense descansar durant tot aquest període. El balanç, malgrat com de terrible és la situació, és positiu. El 2020 vam créixer el 9,3% respecte a l’any anterior.

La ceba els està funcionant i hi estan bolcant la seva producció davant d’altres productes.

Fins fa molt poc Vegenat oferia tant productes comercialitzats com productes de producció pròpia. Sempre ens ha servit com a estratègia per donar un servei integral al client. No obstant això, amb la pandèmia hem hagut de prendre decisions i una ha estat centrar-nos en els nostres productes (ceba, taronja, llimona, oliva i anxova) i deixar els comercialitzats. Per què? La crisi de les matèries primeres és generalitzada i a mi em costa tant com al client potencial trobar producte. Tinc pujades de preu permanents, tinc problemes per a portar-me la mercaderia perquè hi ha una crisi tremenda en el transport i, a més, hi ha una inestabilitat molt gran en el mercat que impedeix garantir el servei als meus clients. Davant la possibilitat de fallar és preferible no comprometre’s.

I els preus a l’alça...

Estem vivint, a més, una crisi inflacionària. Hi ha pujada de costos generalitzada, i no sembla que s’hagi acabar aviat. A nosaltres, com a tothom, ens estan pujant els costos de producció, principalment per tot el que té a veure amb l’energia, els envasos i embalatges, i la matèria primera. Esperem que la situació s’ajusti aviat perquè certament no és sostenible.

Exporten a mig món, tinc entès.

Actualment estem exportant a 52 països. Disposem d’un gran departament logístic capaç de portar un contenidor o un camió a qualsevol part del món; des de Sud-àfrica fins a Singapur, la Xina, el Japó, Austràlia o el Canadà. El nostre principal mercat continua sent Europa, però la globalització fa que puguem vendre en qualsevol part del món.

Alguna zona o país del món on creguin que poden tenir molta més presència?

Històricament mai hem pogut vendre ceba als EUA. Els aranzels i la logística encarien el preu del producte i no érem competitius. No obstant això, amb la pandèmia cada vegada hi ha menys empreses que es dediquin a fer el que fem nosaltres i, com sempre, això ens obre un ventall de possibilitats. Ara algun dels nostres clients internacionals ens considera una opció viable per exportar als EUA i això podria ser una grandíssima oportunitat per a nosaltres.

El seu negoci és més fora d’Espanya que dins...

A Espanya devem estar venent al voltant de 1.200 tones de ceba a l’any. Unes 5.500 tones van a la resta del món.

Què vol ser Vegenat de gran? Quins objectius es marca?

El nostre principal objectiu és créixer de manera sostenible. Volem aconseguir una producció d’unes 10.000-11.000 tones de ceba. Per a això estem treballant en diferents projectes; la millora genètica de les nostres varietats per incrementar el percentatge de matèria seca o desenvolupar cebes amb una certa resistència a plagues i/o malalties. Un altre repte molt important per a nosaltres seria ampliar la nostra finestra de producció i així començar abans la nostra campanya i que la fàbrica estigués el mínim temps possible parada.

La innovació ha estat sempre senyal d’identitat de Vegenat.

Si alguna cosa ha caracteritzat aquesta casa ha estat l’R+D+i. La innovació ha estat clau. Fa tres anys que Vegenat va segregar la seva divisió de Nutrició i Dietètica Clínica, però imagina’t fins a quin punt ha estat fonamental en la nostra trajectòria. Partim com una empresa de matèries primeres deshidratades i ens vam convertir en l’única empresa espanyola que desenvolupava i produïa productes de nutrició i dietètica clínica.

I després, a la recerca d’innovació, han provat amb matèries primeres diferents –han diversificat– fins que van decidir concentrar-se en les quals els funcionen millor...

Sempre hem estat oberts a fer proves. Venia algú i ens preguntava: «Escolta, què us sembla si...?». Mai hem dit que no. Hem fet tomàquet, pebrot, porro, ceba, col, bròcoli, patata, pastanaga. De tot. Ara ja, lògicament, després de quaranta anys i amb un enfocament diferent, hem focalitzat la nostra producció.

A més, treballen amb una varietat pròpia de ceba.

Sí. Nosaltres no podem comprar qualsevol ceba, el percentatge de matèria seca és clau en el nostre procés. A través del nostre departament de fitomillora desenvolupem les nostres pròpies varietats. No tenim una única varietat, depenent de la zona de sembra n’utilitzem una o l’altra. Treballem amb varietats primerenques, de temporada i tardanes. La ceba de plaça, com es diu la ceba que comprem al supermercat, té un percentatge de matèria seca del 5%, mentre que la nostra està a l’entorn del 20%. Nosaltres gestionem el cultiu de la llavor i posteriorment la donem als nostres agricultors, a més de donar-los suport en la gestió del cultiu. D’aquesta manera, tenim traçabilitat total de la matèria primera.

Falta mà d’obra al camp.

Falta mà d’obra i, sobretot, mà d’obra qualificada. Trobar un tractorista amb coneixements digitals ens resulta molt difícil. Avui dia és impossible comprar un tractor de nova generació que no tingui un GPS o un dispositiu digital que calgui manejar. El sector agrícola es troba davant un repte molt important: digitalitzar el camp i comptar amb persones que estiguin disposades a recórrer aquest camí d’especialització i canvi. Vivim temps difícils en el sector, els marges són palla i és complex trobar joves que vulguin agafar el testimoni. Qui vol gestionar un negoci deficitari? Ningú. Hem de plantejar-nos quin lloc donem a l’agricultura. Al meu entendre, crec que mereix un lloc molt important, si alguna cosa ens ha demostrat la pandèmia és que gràcies a la feina dels milers d’agricultors que tenim a Espanya, no ha faltat el menjar a taula. Treballem perquè no en falti.

Que Vegenat tingui la seu en un poble de 2.000 habitants impulsa el desenvolupament rural. A més de l’ocupació en fàbrica, generen ocupació indirecta al camp i contribueixen, per tant, a fixar població.

Sense cap dubte. Entorn d’unes 500 famílies viuen avui al voltant del negoci de Vegenat.

Què fa falta a Extremadura perquè tinguin més oportunitats les empreses i les persones? Millors comunicacions?

Que no hàgim aconseguit tenir unes millors infraestructures per millorar les nostres comunicacions és un hàndicap a tots els nivells. Davant la demanda incessant per part dels extremenys de millorar les nostres comunicacions, ens van donar la feliç notícia que l’avió es convertia en un bé d’interès públic, per fi teníem dos vols diaris que ens connectaven amb la capital. Amb l’excusa de la pandèmia ens van tallar l’aixeta i de moment el servei no s’ha restituït malgrat haver tornat a la normalitat. Extremadura és la gran oblidada i és una llàstima. És veritat que som molt poquets i tenim una extensió molt gran, però això no impedeix que puguem fer coses grans a la nostra terra. Extremadura té un capital humà i un capital empresarial meravellós. Aquí hi ha gent molt brillant que fa les coses molt bé i que ha creat empreses de moltíssim èxit, però necessitem estar connectats amb el món.

Cada vegada són més les dones que, com vostè, assumeixen la màxima responsabilitat al capdavant d’empreses. Què fa falta per avançar en la igualtat?

No existirà igualtat laboral mentre la conciliació familiar no sigui una corresponsabilitat de tots; empresa, agents socials, homes i dones. Per a això és indispensable que disposem d’una sèrie d’eines que, avui dia, no tenim. Per exemple, necessitem que les guarderies i els col·legis tinguin horaris adaptats a les jornades laborals. Caldria coordinar-se perquè, d’alguna manera, tots els agents implicats, pares i fills, entrem a treballar i estudiar a la mateixa hora. D’aquesta manera ningú hauria de renunciar-hi, i la igualtat seria una realitat més plausible per a tots. Desgraciadament encara avui continua renunciant-hi, en la majoria dels casos, la dona.

Passió pel disseny

Carmen López és una persona inquieta i polifacètica. En la seva agenda de treball s’alternen els constants viatges d’anada a Pueblonuevo del Guadiana, per Vegenat, i els bitllets de tornada a Madrid, on viu amb la seva família, per supervisar com va Bakari, la firma de complements de moda que ella mateixa va fundar fa 6 anys.

Va començar a treballar a l’empresa familiar l’any 2008 i, des de llavors, ha format part del projecte Vegenat. No obstant això, Carmen López ha fet de la seva passió pel disseny un projecte personal i ha creat la seva pròpia empresa. L’any 2015, moguda per la inquietud i el gen emprenedor que li corre per les venes, va decidir posar en marxa la seva marca d’accessoris de moda. Orgullosa, explica que va poder fer-ho gràcies al suport incondicional que li va brindar la seva família: «Ells sempre m’han animat a complir els meus somnis».

Confessa que des de petita gaudeix fent qualsevol tipus de treball manual i parla de l’admiració que sentia per la seva àvia Bene, «una brodadora pacient i minuciosa que es lliurava amb precisió cirurgiana a les seves obres». Recorda que quan tenia 10 anys va demanar als pares que li regalessin una màquina de cosir que encara conserva, volia crear coses.

Preguntada per quines altres passions té en la vida, reconeix que, amb tots dos projectes, té poc temps lliure, però sempre que pot s’escapa per fer algun viatge, menjar en un bon restaurant, llegir algun llibre i fer una mica d’esport.