La Comissió Europea va reforçar ahir el seu arsenal de normes per combatre l’evasió i l’elusió fiscal amb dues propostes de directiva que persegueixen que les multinacionals paguin un tipus mínim del 15% en l’impost de societats i asfixiar les empreses «fantasma». «Les dues iniciatives enfortiran significativament el conjunt de mesures de la Comissió per combatre les pràctiques fiscals abusives i aconseguir més justícia fiscal a la UE i al món», va resumir el comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, a la roda de premsa en què va presentar totes dues propostes.

La primera traslladarà a la legislació europea l’acord de l’OCDE aconseguit a l’octubre per establir un tipus efectiu mínim del 15% en l’impost de societats. La directiva ha de ser adoptada per unanimitat entre els Vint-i-set, una exigència que sempre planteja dificultats a l’hora de tirar endavant reformes fiscals a escala europea.

Les mirades se centren en Hongria, Estònia i, sobretot, Irlanda, països que finalment es van adherir al pacte al fòrum internacional malgrat els seus dubtes inicials després d’aconseguir una sèrie d’excepcions i períodes de transició que van satisfer les seves expectatives. Preguntat pels problemes que podria suscitar la normativa entre les capitals europees, Gentiloni va subratllar que totes havien acceptat l’acord final de l’OCDE i per tant «serà difícil que es desdiguin d’una decisió que van prendre fa dos mesos». Xipre tampoc apareix a la llista de 137 jurisdiccions que van donar suport a l’acord, però perquè no forma part del grup que el negociava i l’Executiu comunitari no espera problemes perquè doni el seu vistiplau a escala comunitària.

Gentiloni tampoc preveu complicacions perquè els Estats Units tirin endavant una normativa domèstica que traslladi l’acord global de l’OCDE i va emfatitzar que aquest pacte «hauria estat molt més difícil» sense la voluntat de la nova Administració liderada per Joe Biden. Amb tot, Gentiloni, a l’hora de quantificar l’augment de la recaptació que suposarà aquesta directiva en el bloc, es va limitar a afirmar que aflorarà «uns quants milers de milions» d’euros per als Vint-i-set.

L’altra proposta posa el focus en les societats «fantasma», habitualment utilitzades per multinacionals i individus per reduir la seva factura d’impostos. Ho aconsegueixen traslladant els fluxos financers a empreses en jurisdiccions amb impostos molt baixos o inexistents. L’objectiu de la directiva és ajudar les autoritats tributàries a identificar aquestes pràctiques. Brussel·les planteja tres indicadors de transparència per determinar si una entitat pot ser considerada com a «fantasma» o «fictícia»: la seva quantitat d’ingressos procedent d’una activitat real, el nombre de transaccions amb altres jurisdiccions o si la gestió i administració està externalitzada. Quan una societat compleixi aquests requisits, estarà obligada a donar informes detallats sobre els seus ingressos, instal·lacions o impostos que paga l’equip directiu i el personal. L’empresa perdrà l’accés a tots els beneficis fiscals de l’Estat membre si la conclusió és que es tracta d’una entitat «fantasma».